Armes antidisturbis, repressió i brutalitat policial

La setmana passada analitzava les implicacions antidemocràtiques de les mesures que vol dur a terme el govern per reprimir les protestes ciutadanes. Doncs bé, avui tractaré també sobre la repressió, però des d’un altre punt de vista: no de la significació ideològica, sinó des de la pràctica policial a través de les seves armes. A mode d’informació curiosa (o no), us exposo dues de les futures armes que utilitzarà la policia per “preservar la pau social”. En qualsevol cas, ara que s’acosta el maig, aquest mes al qual Interior (ministeri i conselleria) temen tant, veurem la policia actuar brutalment, per això també, amb l’excusa de les armes, faré un breu comentari sobre la repressió.

Noves armes:

1- La primera arma: una escopeta làser per encegar temporalment els esvalotadors. Segons ho he pogut llegir de la BBC, la policia britànica, segurament alarmada pels disturbis de l’estiu passat, estudia usar aquesta arma. És sens dubte una arma molt eficient i impressionant, l’ús de la qual, evidentment, com sempre, posaria en greu perill la integritat física de les persones i podria disparar-se contra qualsevol que es manifestés, sense respectar el seu dret a lliure expressió i manifestació i sense considerar si és algú que ha fet mal o no.
Aquesta arma làser dispara un feix des de la increïble distància de 500 metres i projecta una mena de mur làser de 3 metres quadrats que acaben veient els manifestants, amb la qual cosa es queden temporalment cecs, així que no poden seguir protestant. El problema que té això: no es pot garantir quant de temps hom es quedarà cec.

2- Segona arma, i més perillosa encara: EUA farà ús d’un dispostiu molt modern i eficaç, d’origen militar, com no pot ser de cap altra manera, un canó de microones. El que faran és traslladar l’arma en contextos civils com a arma antidisturbis; es tracta d’una placa muntada en un vehicle que emet un feix d’escalfor que provoca una intensa calor inaguantable en el cos humà, semblantment a un microones, però sense que s’arribi a coure la pell. S’anomena Active Denial System (que penso que puc traduir per ‘sistema de dispersió activa’, però normalment dit “Arma de microones”). A banda de microones, hom també investiga amb canons sònics. Aquí en teniu un breu vídeo explicatiu:

Repressió i brutalitat policial:

Tots sabem que l’Estat té el monopoli de la violència legítima, deia Weber. Això, tanmateix, ha de ser limitat i construït socialment per les pautes de convivència i pels valors democràtics, a banda que, clar està, des d’ideologies emancipadores aquest axioma pot ser rebutjat fins a considerar que la violència de l’Estat és tan il·legítima com qualsevol altra. Ara mateix, coneixent les fortes tendències autoritàries que està prenent la pràctica política, hem d’estimar il·legítima aquesta violència estatal perquè els motius que s’esgrimeixen per justificar-la són contraproduents i contradictoris, no amparats per la decència democràtica; és a dir, aquells motius que es diuen per justificar-la com a legítima en realitat no s’adeqüen a allò que fins ara s’havia considerat i no són apropiats dins del mateix marc que pretén amparar-la. Un clar exemple el trobem, com vaig escriure la setmana passada, amb la total desvirtuació del principi de propocionalitat en l’acció policial.

A partir d’ara, en el temps que corren, no ens trobarem només amb control social, sinó pura repressió amb brutalitat policial justificada. Ens trobem, per tant, davant evidents pràctiques autoritàries. No en va tota aquesta tecnologia prové de la investigació militar. Cada cop ens acostem més a un món distòpic, amb lluita real social (de classes o no) en el carrer: si la policia utilitza armes làser, què us penseu que faran els altres? Quedar-se a casa? O potser tornar-se, amb raó, més violents perquè són coartats i maltractats?
No cal utilitzar com a exemple aquestes armes per entendre la repressió policial (i política, sens dubte va lligat). És evident que qualsevol policia fins i tot desarmat pot ser un instrument repressiu. Però el pitjor és sens dubte la violència pura i el mal causat. Les bales de goma, són, en aquest sentit, l’exemple més clar: com qualsevol altra arma, tenen un perill potencial per a les llibertats, a banda d’un perill real per a la salut. Qualsevol agent, en tant que ésser humà que també és i que es deixa portar per les emocions (de fet, la ràbia i l’orientació del sentiments violents és la principal tècnia de control de la policia que té el poder), pot saltar-se el protocol, no ser conscient de les seves accions o deixar-se endur. Si no, per què caram van a parar les bales de goma als ulls d’alguns manifestants?
Per cert, si voleu conèixer especificitats tècniques de les bales de goma, seguiu aquest enllaç, el web de l’associació que lluita a Catalunya per la prohibició d’aquest tipus d’arma antidisturbis.

La consideració per la humanitat i pels drets civils és més aviat limitada, de fet per definció tota acció policial és un perill per a la llibertat més essencial. I posaré un exemple claríssim: recordeu el que vaig dir la setmana passada: el perill més greu per a la democràcia és la manipulació i desvirtuació de signficats i símbols. Doncs això també s’expressa en el llenguatge policial: el que tota la vida s’ha dit porra ara resulta que “tècnicament” s’anomena defensa. Vet aquí la trampa: la policia no reprimeix, es defensa a ella mateixa i a la resta de la ciutadania d’algú (que curiosament també són ciutadans) que deu ser malvat. Sí que hi ha dos tipus d’armes: ofensives i defensives, però lògicament les defensives són les d’ús passiu per protegir-se de les envestides, no són les que directament s’utiltizen envers l’altri per coartar o reprimir la seva acció. Em sembla que qualsevol persona amb dos dits de front pot distingir quin tipus d’arma és la porra.
Amb aquest exemple, paral·lel a l’exposat la setmana passada sobre la tergiversació del sentit de resistència passiva i activa, veiem com canvien les regles de joc (millor dit, com per efecte de la dominació ens les canvien) en la democràcia.

I, segons jo entenc a partir d’aquestes noves armes, la lluita no només és ideològica, sinó certament real, com he dit més amunt. Per exemple, aquestes armes que he esmentat, per més que diguin que  només s’utilitzaran en cas d’emergència, són realment molt agressives que, com ho diria, ataquen de fons la naturalesa humana: la visió i la pell. I això pot ser molt greu, perquè a algú se li pot anar la mà i provocar una escabetxada. A més, encara que només s’utilitzessin en situacions amb violència real, el que provoquen és por, blinden el poder per damunt de la ciutadania i, per la manera com s’usen, deslegitimen el dret de queixa, protesta i la lliure expressió dels ciutadans.
S’acosten, per tant, temps difícils: la Guàrdia Civil s’equipà amb 50.000 pots de gasos lacrimògens i de fum, no fa gaire, coincidint amb les protestes de València. Això vol dir que, sí o sí, el govern ja té en ment fer-ho servir. Això vol dir que entrem en un circuit tancat i que es retroalimenta: hom surt al carrer, el govern restringeix més aquest dret, i el govern reprimeix la protesta. L’observança per les llibertats civils és nul·la, com si de debò no entenguessin per què surten al carrer, sense parar-se a pensar en les causes i conseqüències socials, però, en canvi, tenint en ment només la dinàmica mecànica simple d’acció i reacció pròpia del subsistema policial, aïllada de tot el conjunt social, que condueix a la brutalitat policial.

About these ads

Quant a Ectòrix

Llicenciat en Història l'any 2010 i "masteritzat" en Formació de Professorat el 2011, continuo estudiant i busco alguna feineta.

Posted on 29 abril 2012, in Consideracions polítiques, Política, Valoració and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 7 comentaris.

  1. Em sembla que des d’altes instàncies han optat pel pas endavant cap a la reivindicació violenta. Les queixes pacífiques podrien ser massa transformadores. Ara calen armes més que per dissuadir per provocar o ensorrar. Serà aquest el joc al que s’enfrontarà la transformació en aquests mesos que vénen. Les portades de la premsa van fent espai per a les batalletes.

    • Vaig ser a la manifestació estudiantil d’ahir. Ple de premsa… de premsa estrangera. Sabent la situació que viu Espanya, coneixent com els governs limiten la llibertat d’expressió, coincidient amb el BCE i amb tant de desplagament policial, esperaven a veure sang i fetge. No va passar res, però, i no havia de passar res. Per això estic totalment d’acord amb el que dius: el sistema busca provocar. Jo crec que la gent encara es conté, però al final la cosa arribarà on hagi d’arribar, i no només per la provocació manifesta, sinó perquè serà l’última mesura que tindrà la ciutadania per defensar els seus drets. Si uns utilitzen la violència, altres per lògica també ho faran quan aquesta s’utilitza sobre seu.

  1. Retroenllaç: Més limitacions a les llibertats civils « El principi de…

  2. Retroenllaç: ¿Nos estamos Radicalizando? « Rupcultura

  3. Retroenllaç: Militarització de Londres (1) « El principi de…

  4. Retroenllaç: Infobloc: repàs de 2012 i vacances d’any nou « El principi de…

  5. Retroenllaç: Infoblog: dos anys ja | El principi de...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: