[Article publicat a la revista Capgròs.]

«Com pot ser que segueixi guanyant si està podrit de corrupció?», «després de tot el que ha fet!», «la gent pateix i el PP no ha fet res!», i el cas més fort, «la gent és estúpida, perquè sinó no ho entenc!!». Frases així, segur que n’heu sentides moltes, si les heu pronunciades vosaltres mateixos, són clams de sorpresa ingrata per la victòria del PP a les anteriors eleccions generals.

Sens dubte, es tracta d’un partit que intoxica les institucions democràtiques de l’Estat quan hi entra i que, a vegades quan els seus representants fan declaracions públiques, mostra un menyspreu profund envers el poble patidor. I és aquí quan un ciutadà corrent que sent aversió per pràctiques i actituds immorals d’aquesta mena s’alarma i es fa la gran pregunta: «Com pot ser? És gent corrupta, deshonesta, que només mira pels seus interessos. Com pot ser que segueixi guanyant?» I no ho entén; no ho entén perquè ho enfoca des de l’angle equivocat, intenta entendre-ho des del moralisme (un error, d’altra banda, bastant freqüent). Però ja ho deia Maquiavel: la política no té res a veure amb la moral.

En efecte, el PP guanya, i seguirà tenint un percentatge significatiu de vots, perquè és l’únic partit de dretes d’àmbit estatal que ha existit mai al Regne d’Espanya en les últimes dècades fins l’aparició de Ciutadans a les eleccions de finals de 2015. El seu electorat té un perfil que només encaixa, en el mercat electoral, amb els valors i la ideologia que mostra el PP. Es tracta d’un grup ideològic que, com tot grup social, expressa la seva simpatia i les seves preferències en unes eleccions, i si l’únic partit que existeix que s’adeqüi a les seves preocupacions és el PP, doncs el seguirà votant per més corrupte que sigui.

D’altra banda, ha aparegut al mapa polític una potent proposta de canvi polític. Així, l’efecte combinat del traspàs de vots a C’s i la repolitització social impulsada per Podemos van crear, amb altres factors, una situació excepcional al desembre. És cert que Podemos es va equivocar pensant que la situació excepcional es podria repetir aquest juny, però el seu error no ens ha de tapar la realitat: el PP està en el moment més baix de la seva història.

Tot això vol dir, doncs, que en un futur més que trobar-nos el PP en estat de decaïment absolut, ens trobarem amb un projecte alternatiu i transformador que el superi, de fet aquesta és la responsabilitat política de les forces progressistes. Així, no hem de mirar la realitat amb el prisma moralista, ja que desanima i distorsiona la realitat, ni hem de creure que tot canvi transcendent serà ràpid. No desespereu: Roma no es va construir en un dia.