L’acord de Schen… què?

Fa temps que sentim a parlar a les notícies, després de les revoltes al món àrab, dels acords de Schengen: s’han tornat a posar sobre la taula de discussió política entre els estats membres de la Unió Europea fins al punt que alguns volen reimplantar controls fronterers, quan aquesta potser va ser una de les fites més importants en el desenvolupament polític de la UE i el punt principal d’aquests acords. Però abans d’entrar en consideracions sobre aquesta mesura, cal primer que sapiguem una mica què són aquests acords.

Hi ha diverses etapes dels processos d’integració econòmica i la UE cada cop ha anat aspirant a més des dels seus orígens a mitjan segle XX. Els estats europeus no volien només trobar-se en una àrea de lliure comerç, sinó que volien impulsar la creació d’un mercat comú. Com el seu nom indica, comú vol dir igual per a tots, per tant sense retriccions ni barreres de mobilitat: de la mateixa manera com a Espanya els transportistes poden anar d’una punta a una altra, a Europa (ai, perdó!, a la UE), com a organisme supraestatal, també ho havien de fer. És segons aquesta lògica que alguns estats europeus van acordar els 1985 diversos convenis que permetessin la lliure mobilitat de factors econòmics (és a dir, persones, capital, béns i serveis), com a condició mecessària per arribar al mercat comú i, de fet, naturalesa inherent d’un mercat comú.

Entre els diversos convenis que formen part del tractat de Schengen i de les modificacions que s’hi han fet, no només es parla de la lliure circulació, sinó que també es tracten qüestions d’immigració, de seguretat i de coordinació policíaca. Amb això podem veure un exemple de la fastigosa ideologia neoliberal que domina Europa: associen directament immigració i seguretat. És per això que es permet a un estat membre de reimplantar controls fronteres per motius de seguretat nacional durant un temps. Aquest és justament l’argument que va oferir Dinamarca.

Queda clar que els motius per crear aquests acords foren purament econòmics, no estaven pensats en absolut per una situació com la que es va viure amb les revoltes àrabs: els estats membres no havien pensat pas d’enretirar els controls fronterers per als altres, sinó per a ells mateixos, ja que evidentment no tenien pas en ment que algun dia vindria una onada massiva d’immigrants; no era la situació per a la qual es va fer Schengen. Això vol dir que el fet de qüestionar el seu ús és una contradicció que posa en entredit les bases de la UE i demostra que només es va fer per motius econòmics. I justament és en aquest criteri on entra la immigració: en funció de la cotització dels immigrants ens els mercats europeus, s’obren fronteres o es tanquen, no es valora la immigració per res més, ni interessa. Així de simple, pura acció capitalista.

D’altra banda, veure les discussions en el si dels organismes de la Unió Europea, entre el parlament i els estats membres, encara ens porta a pensar si hi ha una bona coherència política en aquesta organització i ens planteja la pregunta qui caram mana a la Unió Europea? Jo espero que no siguin els mercats…

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 10 Juliol 2011, in Defora les nostres fronteres, Informació, Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: