…de la presumpció d’innocència

Avui he llegit una notícia prou interessant, de la qual penso que s’ha parlat poc: el govern espanyol vol protegir els presumptes delinqüents davant dels mitjans de comunicació per preservar la seva imatge. És una manera d’aprofundir en el principi jurídic de la presumpció d’innocència, sobre el qual el Tribunal Europeu de Drets Humans ha cridat l’atenció a Espanya més d’un cop, segons el Conveni Europeu de Drets Humans, que evidentment va signar. I justament aquí us faré una petita reflexió i explicació d’aquest principi, no pas dels aspectes burocràtics que aquest projecte de llei comporta perquè ho desconec totalment.

Per començar, hem de saber què és el principi d’innocència: suposo que tots ho coneixereu, és aquell principi democràtic (que té el seu origen en la igualtat civil nascuda de la ideologia liberal) que sentencia que l’acusat d’un crim és innocent fins que es demostri el contrari. Té, evidentment, una manifestació jurídica, per això en els nostres estats democràtics cal assegurar-li totes les garanties democràtiques d’un judici just i cal preservar la seva imatge social, ja que pot ser indigne. Això és quelcom que ara no passa, fins i tot a alguns llocs directament s’exhibeixen els presoners.
La presumpció d’innocència és just el contrari del que sovint els règims autoritaris fan i just el contrari del que propugnava la Inquisició: culpable fins que es demostri el contrari. Per això torturaven els presoners, perquè els consideraven culpables, i a més sempre acabaven confessant…

Si voleu, us exemplifico tot això amb un cas pràctic: us sona el vídeo aquell, posat molts cops a l’APM, d’uns agents que emmanillen un jardiner? Mireu-lo ara:

Doncs bé, la qüestió és que això ja no es podrà fer, almenys com jo ho entenc. De fet, estrictament aquesta acció policial que acabem de veure de tombar el “delinqüent” i emmanillar-lo sense haver-lo identificat i sense que mostrés una amenaça em sembla que també era inadequada, i per descomptat el sensacionalisme de gravar en directe l’escena (potser això és el que va fer que els agents actuessin “como en las películas”, a saber) també passa de volta. No sé si ho recordeu però justament es van aixecar crítiques per l’acció policial que aquest “reportatge” va emetre en directe, i si no recordo malament el jardiner va denunciar el programa: encara que llavors no hi hagués aquesta llei que ara presenten, és evident que la televisió va violar la imatge del jardiner com a persona (va fer mala praxis informativa) i que els agents semblaven actuar de manera una mica exagerada. Com dic, això ara ja no es podrà fer, i si es fes, espero i desitjo que també sigui penat

Malgrat que no conec al detall el codi legal espanyol, em sembla igualment una mesura molt adequada i un pas més per enfortir els drets democràtics. Ara bé, si realment ens hem de basar en els drets humans, i aquesta potser seria la base per poder fer una democràcia més justa i decent, cal basar-nos-hi, doncs, de ple, i no només per interessos polítics. En aquest sentit, hi ha encara molt aspectes en què Espanya, i molts altres estats democràtics, fallen, per pura hipocresia i/o mercantilisme: per exemple, en qüestions religioses o en vendre armes a estats dictatorials.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 24 Juliol 2011, in Dins les nostres fronteres, Informació, Política and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 4 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: