Servilisme polític

He llegit una notícia interessantíssima, fascinant, supertranscendetal i importantíssima per a les nostres vides: una cambrera es nega a servir el cafè al primer ministre britànic. Com podeu entendre, ho dic amb ironia. Si llegiu els comentaris dels lectors, veureu que, evidentment, també deixen ironies i certes reflexions. I jo no vull ser menys, per això escric, per denotar dues coses: d’una banda, el servilisme polític que sembla manifestar aquella cambrera, i d’altra banda el tractament que fan els mitjans de comunicació de “notícies” com aquesta.

Si partim del principi, i certament així ho hauríem de fer, que els polítics no són més que els altres sinó igual als altres i, si d’un cas, estan fent un servei a la comunitat, llavors el tractament que haurien de rebre és el mateix que el de qualsevol altra persona, amb la diferència que es mereixen un poc més de respecte per ser figures públiques. Però respecte no vol dir servilisme, és a dir, estar rere seu i fer sempre el que volen, no vol dir no criticar-los i no vol dir doblegar-se a la seva voluntat. En una altra entrada on parlava d’en Felip Puig, ja vaig remarcar també que té tendència a creure’s superior als altres, a ventar-se de la seva figura. I això, senyors meus, no és la feina d’un polític. És cert, però que el senyor Cameron no sembla pas haver-se queixat, sinó que ell mateix s’ha servit el que volia com li ha demanat la cambrera, una cambrera que, doncs, l’ha de tractar igual com a qualsevol altre client (s’entén amb educació, perquè també és cert que hi ha a vegades cambrers una mica esquerps). Així, en aquest cas, a més, també li dono la raó des del punt de vista empresarial: el senyor primer ministre és un client més, sense distinció. Suposo que si anés a un gran hotel, segurament els treballadors se li agenollarien al pas, però en un bar normal com aquesta no hauria de passar. La cambrera no s’hauria pas de penedir de no haver-lo servit, ja que ella ha de fer la seva feina. Com ja comenta un lector de La Vanguardia, és la diferència entre servei i servilisme.

Amb tot això també vull dir que aquesta suposada notícia no és tal, no té tanta importància, simplement de nou ens trobem davant d’un exemple de com els mitjans de comunicació, sigui conscientment o inconscientment perquè ja està incorporat en la seva manera de fer, donen una imatge determinada dels polítics i de l’actitud que la societat ha d’adoptar davant dels polítics. És una manera de blindar la figura del polític, de justificar el sistema, de preservar l’status quo i de mantenir aquesta democràcia de titelles; és una manera, en definitiva, d’anar transmetent en general els valors del pensament únic. I us ho exemplificaré: parlen només del primer ministre britànic, perquè la Gran Bretanya és una gran potència mundial que tothom coneix i, com a tal, els mitjans de comunicació volen inserir la seva política dins de la dinàmica d’informacions banals i, fins i tot, de premsa groga. Però la qüestió és: algun diari hauria fet una “notícia” d’aquesta mena si, en comptes de tractar-se del primer ministre del Regne Unit, hagués estat el primer ministre de Cambodja? Segurament no, perquè llavors ja no hauria estat notícia.
I fixeu-vos, per acabar, que també, a més, amb informacions com aquesta ens distreuen del que realment importa, de coses que poden ser vertiblement transcendentals.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 2 Agost 2011, in Consideracions polítiques, Opinió, Política and tagged , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: