Màster de formació de professorat

Avui ha sortit un reportatge al diari ARA sobre el màster de formació de professorat. Jo he cursat aquest màster, llavors trobo interessant, a propòsit d’aquesta notícia, remarcar-vos els aspectes que crec que caldria millorar i els aspectes que penso que haurien de ser primordials de ser ensenyats en aquest màster que, en teoria, és professionalitzador. Primer, però, llegiu-vos el reportatge, que us poso a continuació ja que no he trobat aquesta notícia a la pàgina web del diari.

Així, doncs, us enumero els punts que crec que es poden arreglar del màster. Primer de tot, un llistat d’aspectes generals i formals, després ja algunes consideracions més concretes sobre l’ensenyament en si:

·  Al màster, li manca un sentit general, un objectiu clar. No està orientat cap a un propòsit determinat, no n’hi ha prou de dir que és professionalitzador, ja que moltes coses que s’ensenyen estan despenjades entre si i, sobretot, no es corresponenn a la realitat social.

·  També agreuja aquesta situació de manca de lògica global el fet que el màster es cursa de manera totalment diferent a les diverses comunitats autònomes i fins i tot universitats. Si els plans educatius generals a l’Estat espanyol és competència del govern central, i si hom pretén establir una línia educativa semblant per a tot el territori estatal, llavors és evident que cal que l’ensenyament del màster segueixi unes mateixes pautes que, en tot cas, com tot poden ser modificades per les comunitats. Però no trobo gens bé la disparitat de l’ensenyament ni la diferència entre universitats, la qual sobretot es pot exemplificar en la diferència de preus.

·  En algunes coses (però, clar, depèn de la universitat) hi ha excés de teorització, que, sovint, es refereix a una, diguem-ne, doctrina psicopedagògica determinada. Però no em malentengueu: està bé que hi hagi teoria, ja que és la base sobre la qual s’ha de construir el coneixement i és una referència a l’hora de fer classe de debò, però aquesta teoria podria ser més concreta i més curta de ser ensenyada, amb una sentit pràctic més concret. Per exemple, no cal tot un semestre per ensenyar els fonaments del sistema educatiu, uns fonaments potser a vegades ideològics (però és evident que en l’estat democràtic s’orienta l’educació cap a uns punts determinats) que potser degeneren en doctrinaris, sinó que de manera més concreta s’ha d’exposar el marc legal en el qual el professor es mourà.

·  Com en moltes professions, a banda de la base teòrica que ens poden oferir, sobretot hom es forma com a professor “lluitant” a les aules amb la matèria i els alumnes. Per això cal potenciar més les pràctiques com a element formatiu primordial. Espero i desitjo que aquesta mena de MIR per docents sigui vàlid.

·  Manquen (però, repeteixo, depèn de la universitat) eines pedagògiques directes i pràctiques, ja que, com deia, el que a mi m’han explicat són algunes consideracions etèries i genèriques. En aquest sentit, potser caldria ensenyar, i sense necessitat de fer una assignatura de vés a saber quantes hores, el següent:
-Gestió del grup aula.
-Gestió de grups de treball: treball cooperatiu, treball en grups, tallers, etc.
-Tractament de les diferències. Sobre això m’agradaria remarcar un dels més greus pecats del sistema educatiu, que també és esmentat en el reportatge: l’educació inclusiva, tant en voga en els corrents psicopedagògics, no s’aplica en la realitat, entre altres coses per falta de recursos i falta d’interès. Aquesta ha estat la més gran contradicció entre el que m’han ensenyat i el que es viu a les escoles.
-Innovació docent i ús de les noves tecnologies.
-Tutoria, tractament personal amb els alumnes i tractament amb els pares.
-Pel que fa a l”avaluació, penso que cal reflexionar i remarcar com el professor ha d’avaluar, el criteri que ha d’utilitzar i les eines que té a disposició.

·  També seria interessant ensenyar, ja que un professor ha de saber parlar fluïdament i clarament i s’ha d’enfrontar a un auditori, oratòria i retòrica, així com potser també arts escèniques.

·  Per útlim, una darrera consideració sobre l’estructura d’aquesta educació que ha de formar professors: és evident que el màster era tècnicament necessari (i quan realment s’orienti vers una lògica clara també serà útil), però hi ha qui diu que, en comptes d’organitzar-se com un màster després de la carrera, caldria organitzar aquest ensenyament igual com els magisteris de primària (i com passa a alguns llocs d’Europa), és a dir, formar-se com a professor des dels 18 anys i durant almenys, suposo, quatre anys.

Bé, doncs em sembla que això és tot el primordial que cal dir. Sens dubte em sembla que encara podria esmentar algunes coses i tot això que he dit podria ser precisat. En qualsevol cas, al llarg del temps parlaré més de l’educació en aquest bloc i ja tocaré aquest tema i reflexionaré sobre l’ús i funció de l’educació en la nostra societat.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 7 Agost 2011, in Educació, Opinió, Societat and tagged , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: