Sobre els 3 mesos del 15-M

Fa més de tres mesos que es va iniciar aquest moviment social que ha rebut el nom de la data quan va néixer, el 15 de maig, o altrament dit els “moviment dels indignats”. He escrit poc sobre la qüestió, malgrat que és molt interessant i congrego amb el seu esperit i les seves idees, per això ara en faré un petit comentari i properament publicaré un altre article per valorar-ho més profundament.

Malgrat que sembli que el 15-M està apagat (i dic sembla perquè tota aquesta sensació la tenim a través dels mitjans de comunicació), no és cert. Segurament ja no té el mateix impacte que quan va néixer fa més de tres mesos, però he observat que, com que es manté actiu, sap fer regularment grans activitats que li tornen a donar cert protagonisme i manté viva la flama de la reflexió social, continuant agitant el debat polític com Déu mana. En aquest sentit, és destacat que us informi, per si encara no ho sabeu, que el moviment dels indignats de Barcelona ha creat la Universitat Indignada, un esdeveniment que es desenvoluparà de l’1 al 10 de setembre, amb la inauguració demà dia 31 d’agost, a Plaça Catalunya i altres places de barri de la capital catalana. Són unes jornades de discussió pública, reflexió ciutadana i seminaris d’experts per discutir sobre l’estat del món i de la societat. Entre altres, destaca la participació de Vicenç Navarro. Aquí us deixo el vídeo de presentació de la UI15M, i si en voleu saber més, visiteu sens falta el seu lloc oficial, on hi ha un calendari molt ben desenvolupat de totes les activitats.

Aquest esdeveniment és un clar exemple de l’organització que hi ha darrera del moviment. Cal agrair a tota la gent que hi participa activament el seu esforç i interès. De fet, la manera de triomfar, d’acabar tenint èxit de debò, és amb una forta organització, consolidació social del moviment per crear així un contrapoder, ja que això és l’únic que pot frenar les tendències degeneratives actuals de la democràcia. Al sistema no li acaben de fer por les idees, sinó l’organització que hi ha darrera, ja que les pot difondre, posa en entredit els discursos oficials i dóna força i unitat al poble. I això és el que ha fet el moviment dels indignats, tot i que, malgrat que encara resta actiu, suposo que li falta més base social.

Deia que es contradiu el discurs oficial, i això es veu perquè a tot arreu on la política feia algun acte injust (com desnonaments, les retallades socials, deixar-se guiar per l’economia capitalista…) hi havia actes i manifestacions dels indignats que protestaven i es deixaven veure. Així mateix, també el discsurs del 15-M ha estat de recuperar més l’esperit democràtic, cosa que xoca una mica amb el que diuen els polítics. Per exemple, ara volen reformar la constitució i diuen que serà bo per l’economia i és bo per Espanya i no sé què, però resulta que hi ha experts, com l’ecnomista Vicenç Navarro, que diuen el contrari, perquè veuen la dictadura dels mercats. I això vol dir, en certa manera, que la política formal és tota una fal·làcia, que ens enganyen i està subjecte als interessos econòmics.
Aquest potser és el punt de partida del moviment dels indignats. I la seva funció ha de ser, crec jo, socialitzar políticament la ciutadania, per acabar de fer-los veure què hi ha al darrera de tot, quins principis amagats o reals existeixen. I, un cop fet això, suposo que el 15-M encara s’hauria de tornar més combatiu, sempre ocupant el carrer per fer veure que ja n’hi ha prou, que cal canviar de debò el sistema, i idealment s’hauria de fer des de baix. Què costa, per exemple, fer votar els ciutadans qualsevol cosa per internet? Els mitjans hi són, si ho proposen és perquè no volen.

Aquesta organització és el que donarà força, aquesta organització és el que permet muntar universitat indignada com aquesta (que sembla que té l’objectiu de perdurar, ja que aquesta diu que és d’estiu), l’organització és el que permet posar en comú les idees, els punts de vista i congregar tot el moviment. I hem de mantenir entre tots la flama viva. Es diu que el 15-M ha aconseguit expulsar la pols dels cervells de la gent més adormida però ha recuperat l’esperit clàssic de política, cosa que és discutir i reflexionar sobre els assumptes públics, amb un criteri racional. I això és el que dóna la grandesa a la democràcia. I el sistema oficial i institucional ho ha de veure. Però també pot ser que respongui de manera contrària: el poder té tendència a perpetuar-se, i la ingerència del capitalisme és molt forta, llavors si l’Estat veu que el moviment dels indignats dura massa, només li quedarà una sortida: l’ús de la força, sense justificació aparent, només mantenir els privilegis. Si aquest fos el cas, llavors potser sí que caldria fer la revolució de debò.

Ho deixo aquí, era un simple comentari. Tan aviat com pugui faré una petita anàlisi del 15-M i comentaré, tant bé com pugui, algunes de les propostes polítiques que impulsa el moviment. De moment, us podeu llegir aquest article de Público.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 30 Agost 2011, in Indignats, Opinió, Societat and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: