2-9-1945: signatura de capitulació del Japó

Avui no comentaré res d’actualitat ni reflexionaré sobre la societat, sinó que us presento un article històric, com ja n’he fet algun. Avui una efemèrida: tal dia com avui de fa 66 anys l’Imperi del Sol Naixent va signar la capitulació davant de les forces nord-americanes, fet que formalment indica la fi oficial de la Segona Guerra Mundial, exactament sis anys i un dia després que comencés amb la invasió alemanya de Polònia.

L’imperi Japonès ja s’havia rendit el dia 15 d’agost, astorat per l’efecte de les dues bombes atòmiques, deixades anar pel bombarder estratègic B-29 sobre Hiroshima i Nagasaki els dies 6 i 9 d’agost. Abans de parlar, però, de la rendició en si, cal saber una mica què passava abans amb el desenvolupament de la guerra:
El Japó, regnat per l’emperador Hirohito i un gabinet militar encapçalat per l’almirall Kantaro Suzuki com a primer ministre (des del mes d’abril de 1945), patia fortes derrotes des de feia temps, de fet estava perdent la guerra i el país estava arruïnat, però no perdia els ànims de combatre ferotgement, tal com volien els generals i tal com hom havia adoctrinat els soldats japonesos. La gran ofensiva contra el Japó (duta a terme per EUA, la principal gran potència occidental que combatia al teatre del Pacífic, a diferència d’Europa) es desenvolupà especialment a partir de la primavera de 1945 per mitjà de la guerra submarina (que fou notablement intensa el 1944) i, sobretot, per massius bombardejos aeris sobre les illes japoneses, amb l’objectiu exprés d’arrasar i incendiar les ciutats. De fet, el general LeMay, encarregat d’orquestrar les operacions de bombardeig sobre el Japó, pensava que la destrucció massiva portaria el Japó a rendir-se a inicis d’octubre, però la plana major militar no volia perdre més soldats nord-americans i tenia pressa per acabar la guerra, per això va decidir fer ús de la nova arma desenvolupada: la bomba atòmica.

Unes quantes dades pel que fa als efectes dels bombardejos de bombes incendiàries:
· 300.000 morts, la gran majoria civils, clar.
· 65 ciutats foren totalment devastades.
· 15 milions de persones van perdre la casa.
· 3.200.000 cases arrasades.
· 37% dels cotxes destruïts.
· 35% de la maquinària industrial destruïda.
· 13.500.000 persones aturades.
· 8.500.000 emigrants al camp.

L’alt comandament japonès no estava disposat a rendir-se, volia lluitar fins al final. Tanmateix, el primer ministre Suzuki certament veia que la guerra estava perduda, per això durant el juliol va intentar entaular negociacions amb l’URSS per posar fi a la guerra. L’URSS, potència que el Japó veia com a neutral, es va negar a acollir una possible rendició del Japó. A més, el 26 de juliol es féu pública la Declaració de Potsdam, un ultimàtum que els aliats dirigiren al Japó, on també s’associà l’URSS perquè, per imperatiu dels acords de Jalta (febrer 1945), estava obligada a entrar en guerra amb el Japó si no es rendia. Com que no ho féu, realment li declarà la guerra, el 8 d’agost, i va ocupar Manxúria i part de la Xina.
Les bombes atòmiques sembla que realment van dividir l’opinió dels caps militars japonesos: hi havia els que encara volien lluitar i els qui es volien rendir, entre els quals l’emperador. Segurament va ser per la seva voluntat que finalment el Japó va deposar les armes: va ser el 15 d’agost quan l’emperador del Japó envià un missatge radiofònic prèviament gravat (i controlat per EUA) que anunciava, però no explícitament, la rendició del Japó i demanava als seus súbdits de deixar les armes. Des de llavors, doncs, es van aturar els combats. Si us fa il·lusió escoltar la Declaració Imperial del Final de la Guerra (coneguda per “Gyokuon-hoso”, és a dir, ‘Retransmissió de la veu de joia”), podeu trobar-la a la pàgina de la Viquipèdia. També la podeu llegir en anglès aquí, però, atesa la transcendència d’aquest discurs, pres normalment com a senyal de la fi de la Segona Guerra Mundial, el tradueixo aquí en català fent una barreja del text en castellà que tinc en un llibre i d’aquest text en anglès:

Als nostres bons i lleials súbdits,

Després d’haver reflexionat profundament sobre les tendències generals actuals del món i les condicions existents avui dia al nostre imperi, hem decidit solucionar la situació amb una mesura d’excepció.
Hem ordenat al nostre govern que faci saber als governs d’Estats Units, de Gran Bretanya, de la Xina i de la Unió Soviètica que el nostre imperi accepta els termes de la seva Declaració Comuna
[Declaració de Potsdam].
La solemne obligació que ens ha estat transmesa pels nostres avantpassats imperials i que portem al nostre cor ha estat sempre la d’esforçar-nos en establir la prosperitat comuna i la felicitat de totes les nacions, així com la seguretat i el benestar dels nostres súbdits. Fou precisament el nostre sincer desig de garantir la salvaguarda del Japó i l’estabilitat de l’Àsia oriental el que ens portà a declarar la guerra a Amèrica i a la Gran Bretanya, lluny això de la nostra intenció de subjugar la sobirania d’altres nacions o aspirar a qualsevol expansió territorial. Però ara la guerra ja fa gairebé quatre anys que dura. Malgrat que tohom hagi donat el millor de si mateix -els valerosos combats duts a terme per les nostres forces militars i navals, la diligència i assiduïtat del nostre servei civil i la sacrificada entrega dels nostres cent milions de súbdits-, l’evolució de la guerra no ha estat favorable al Japó, alhora que les tendències generals imperants en el món s’han girant contra seu. A més, l’enemic ha creat una nova bomba d’extrema crueltat, la capacitat de destrucció de la qual és incalculable i acaba amb moltes vides innocents.
Si seguim combatent, es produirà no només l’enfonsament definitiu i l’aniquilació de la nació japonesa, sinó també l’extinció de la civilització humana. Vista la situació, com podem salvar milions i milions dels nostres súbdits? Com expiar la nostra culpa davant dels nostres avantpassats imperials? Aquesta és la raó per la qual hem ordenat que siguin acceptats els termes de la Declaració Comuna de les Potències.
Només podem expressar el nostre més profund pesar als nostres aliats de l’Àsia oriental que han cooperat sense vacil·lació amb el nostre Imperi per aconseguir l’emancipació dels països asiàtics. El record d’aquells oficials i soldats, així com de tots els caiguts en els camps de batalla, d’aquells que han mort complint el seu deure o d’aquells que han mort prematurament, i de totes les seves famílies desconsolades, aixafa el nostre cor amb el pes del seu dolor infinit. La nostra màxima preocupació és el benestar dels ferits i de les víctimes de la guerra i de tots aquells que han perdut les seves famílies i els seus mitjans d’existència. Les desgràcies i els patiments
als quals serà sotmesa la nostra nació a partir d’ara seran sens dubte immensos. Som plenament conscients dels sentiments més íntims de tots vosaltres, lleials súbdits. Tanmateix, d’acord als dictats del temps i el destí, hem resolt obrir la porta a una era de pau grandiosa par a totes les generacions que vindran, a costa de suportar l’insuportable, de tolerar l’intolerable.
Hem pogut salvaguardar i mantenir l’estructura de l’Estat imperial, sempre us acompanyarem, bons i lleials súbdits, confiant en la vostra sinceritat i integritat. Absteniu-vos absolutament de qualsevol manifestació emotiva susceptible d’engendrar complicacions inútils, de qualsevol disputa fratricida que pogués crear desordres, arrossegar-vos pel mal camí i fer-vos perdre la confiança en el món. Que la nació sencera es perpetuï com una sola família, de generació en generació, sempre ferma en la seva fe en la perennitat del sagrat sòl patri i conscient de la pesada càrrega de les seves responsabilitats i del llarg camí que li queda per recórrer. Utilitzeu les vostres forces per dedicar-les a construir el futur. No us aparteu del recte camí, cultiveu la noblesa de l’ànima i treballeu amb fermesa per fomentar la glòria inherent de l’Estat imperial i mantenir-vos a l’avantguarda del progrés mundial.
La meva esperança és que vosaltres, súbdits meus, pugueu entendre els meus desitjos.

La rendició incondicional formal es va signar el dia 2 de setembre a bord del cuirassat USS Missouri amb representants de les potències estrangeres, però la rendició fou feta davant d’EUA, com volien els japonesos, ja que entenien que amb aquesta potència els seria més fàil preservar el seu sistema, mentre que amb l’ocupació soviètica el seu país quedaria ben trastocat. Així, EE.UU. passà a ser la força vencedora i ocupant del Japó. Qui signà la capitulació foren el general nord-americà MacArthur (a la imatge) i el general japonès Yoshigiro Umezo.

A partir d’aquest moment, el Japó fou immediatament ocupat per controlar-lo i per impulsar la seva recuperació. Les forces d’ocupació nord-americanes constaven de 200.000 militars i uns pocs milers de buròcrates. La recuperació s’estructurà a partir de la constitució de 1946, imposada per EUA i encara vigent avui dia, que partia de tres eixos estructurals principals: capitalisme, democratització i desmilitarització. Destaca perquè manté l’emperador, però el desproveeix de tots els seus atributs divins, de manera que converteix el sistema japonès en una monarquia constitucional a la manera europea. El tractat de pau definitiu entre EUA i el Japó es va signar el 1951, que és un document que complementa la constitució.

Per acabar amb aquesta completa entrada històrica d’avui, una mica de música: suposo que a tots us sona la famosa cançó de l’any 1980 del grup OMD intitulada “Enola Gay”, dedicada justament al bombarder que llençà la bomba d’Hiroshima “Little Boy”. Per cert que l’altre B-29, el de Nagasaki, es deia Bockscar, i la seva bomba era “Fat Man”. El grup OMD féu la cançó com a crítica i per reflexionar sobre la decisió de llençar la bomba. Aquí us deixo un vídeo de la cançó subtitulada:

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 2 Setembre 2011, in Divulgació, Història and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

  1. Curiosament Hollywood sempra ha ocultat aquests terribles atemptats nuclears als seus films….

    • Sí. I d’altra banda els japonesos han sabut utilitzar-los molt bé per emetre la imatge que són les víctimes de la guerra mundial, com si ells no haguessin comès cap crim.
      Per cert, gràcies per comentar! Ets el primer.

  1. Retroenllaç: Trobada una bomba de la II Guerra Mundial « El principi de…

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: