El Partit Pirata a Berlín

Recentment, el dia 18 de setembre, van tenir lloc les eleccions legislatives regionals a la ciutat estat alemanya de Berlín. Des de fa uns mesos que s’estan celebrant eleccions als diversos Länder (els estats federats) de la república, que en la majoria tenen lloc cada cinc anys. Doncs bé, interessat en la qüestió, faré un petit comentari, gens expert, d’aquestes eleccions com a exemple de la situació general d’Alemanya, on, com us deu sonar perquè no paren de repetir-ho a les notícies oficials, el partit governamental federal, la CDU de la cancellera Merkel, pateix força revessos.

Per posar-vos al dia, primer us informaré de la situació prèvia i després faré el breu comentari:
Al parlament d’aquesta ciutat estat hi havia representació parlamentària (que s’aconsegueix en superar el llindar electoral del 5%) de cinc partits. Per ordre de representació i repartiment d’escons eren: SPD (el partit socialdemòcrata: 30,8% i 53 escons), CDU (els democristians: 21,3% i 37 escons), Die Linke (socialistes: 13,4% i 23 esoncs), Grüne (ecologistes: 13,1% i 23 escons), FDP (liberals: 7,6% i 13 escons).
D’altra banda, la participació ha estat una mica superior a la dels darrers comicis i se situa entorn del 60,2% i ben bé un milió i mig de votants. No he trobat un gràfic per poder penjar-lo aquí, però podeu consultar els resultats oficials complets i les comparatives clicant aquí.
En les dues darreres legislatures ha governat la ciutat l’alcalde socialdemòcrata Klaus Wowereit gràcies al suport dels socialistes amb diversos partits, que el 2007 es van unir per formar Die Linke (per cert que en alemany vol dir ‘l’esquerra’, de caire comunista).

Per qüestions del sistema representatiu alemany, que és realment força complex perquè barreja el vot directe i el vot indirecte, el nombre d’escons del parlament pot ampliar-se lleugerament amb el que s’anomena Überhangmandate (‘mandats sobrants’), de manera que actualment el parlament de Berlín ha quedat configurat amb 152 escons, mentre que durant la legislatura anterior en tenia 149. El repartiment d’aquests 152 escons i el percentatge de vot aconseguit per cada partit canvia el panorama polític anterior. Vegem-ho amb aquests gràfics i amb un petit comentari:

Resultats electorals

Repartiment d'escons. Atenció: cal sumar-hi els Überhangmandate: SPD +1, Die Linke +1, Grüne +1

El que més destaca del resultat electoral és el fet que el Partit Pirata alemany ha entrat al parlament regional amb ni més ni menys que el 9% dels vots (130.000 paperetes) que li suposen 15 escons. Però, a més, el partit liberal FDP, que és el tercer en representació federal i soci de govern de la CDU, s’ha desplomat totalment i ha desaparegut del parlament, com ja ha passat també en altres Länder. El mal resultat del partit liberal és sens dubte un mal auguri i un factor negatiu per al govern federal. Per contra, la CDU, que, com he dit més amunt, ha patit alguns revessos electorals en altres estats, en el cas de la capital alemanya ha augmentat lleugerament la seva representació. El que els democristians han guanyat (+2,1%) ho han perdut els socialdemòcrates (-2,5%), però pel que fa a la repartició d’escons és diferent, ja que els primers en guanyen 2 però els darrers en perden 5. Així i tot, el Partit Socialdemòcrata Alemany ha tornat a guanyar les eleccions, però probablement no repetirà govern amb els seus antics socis de Die Linke, ja que no suma majoria absoluta i no sembla que vulgui governar en minoria. Això és tant perquè la SPD ha perdut representació com la mateia Die Linke (-1,7% i -3 escons), formació que, per afinitat ideològica, treu més vots a l’antic Berlín est, fins i tot és majoritari en alguns districtes.
L’SPD aquests dies està entaulant negociacions amb els Verds, partit que domina en el centre de la capital i que ha augmentat la seva representació amb un 4,5% i se situa a només 9 escons de la CDU. Aquest darrer partit és sens dubte el que està més allunyat de poder formar una coalició de govern, llevat que l’SPD hi volgués pactar, com ja va fer als anys noranta quan ambdós partits eren clarament majoritaris, però ara no és probable malgrat que, com mana la bona pràctica política, l’SPD i la CDU també han mantingut converses.

Recuperant el fil sobre la irrupció del Partit Pirata, aquest partit, que era el primer cop que es presentava i ja està pensant, a més, en el comicis federals del 2013, ha aconseguit un resultat espectacular entre altres motius gràcies al vot juvenil (que ha “saquejat” en part a Die Linke), així com gràcies a l’atractiu que desperta per ser nou i alternatiu, ja que no entra tan ferotgement en el joc de les discussions polítiques, sinó que basa el seu ideari en la defensa dels drets fonamentals dels ciutadans i, sobretot, en defensar les noves tecnologies i tot el que implica per a la política, com ara la transparència, la lliure informació i plena llibertat d’expressió. És el mateix que fa el Partit Pirata de Catalunya, ja que tots els partits pirates formen part d’un moviment internacional. A Espanya, els pirates també han anunciat la intenció de presentar-se a les properes generals del 20-N.  Són arguments, cal dir, que avui dia utilitza tot partit alternatiu i petit, sota el vernís de canvi de sistema. Malgrat que el fons del discurs pugui ser encertat, no sé jo si estructurar un partit com el que proposen els pirates és un discurs ideològic ampli i vàlid com per representar un model de gestió de la societat. En certa manera és el mateix que feia Ciutadans a casa nostra quan va néixer, però ara ha caigut en els mateixos vicis que la resta.

Per acabar aquesta brevíssima anàlisi, només voldria notar -al meu entendre- que em sembla clar que els partits clàssics estranyament pactaran amb els pirates, ja que aquest és un partit alternatiu amb qui no interessa tractar. Tanmateix, val a dir que Die Linke es va formar també com a nova proposta de l’esquerra, més alternativa i més autèntica i sí que va entrar al consitori.
En el cas de Berlín sembla que la preeminència dels dos grans partits SPD i CDU no és tan agosarada com en el cas federal, però tot i així, per tal que no ens confonguéssim, cal tenir present que el bipartidisme d’Alemanya no és tan preponderant com a Espanya.

P.S.: en futurs posts, de cara a les eleccions del 20-N, esciuré sobre partits alternatius, per exposar-los i comentar què representen.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 24 Setembre 2011, in Defora les nostres fronteres, Informació, Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. 1 Comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: