Vaga sexual de dones

M’he informat sobre una situació curiosa, una vaga sexual de dones que ha tingut lloc a alguns poblats de l’illa filipina de Mindanao. Segons podem llegir aquí, resulta que les dones d’alguns poblats van decidir fer vaga sexual per forçar els seus homes a deixar de matar-se i per impedir la ruïna econòmica. Segons sembla, la vaga va reeixir, i els enfrontament es van aturar en dos poblats (l’article que he citat es refereix a Dado).
No conec, evidentment, de manera exacta la situació allà i no sé exactament amb quins termes es va fer la vaga ni la pau posterior, però puc dir que el que es produeix no és exactament una guerra oberta, sinó enfrontament continus que fa més de trenta anys que duren per motius separatistes. Us explico més detalladament la situació política:

Font: Viquipèdia

La República presidencialista constitucional de les Filipinies, un dels països més poblats del món, ha de

fer front, parlant en termes de política interior, a dues amenaces principals: la insurgència del Nou Exèrcit Popular, una organització d’inspiració maoista (braç militar, de fet, del Partit Comunista), i l’acció de la guerrilla del Front Nacional d’Alliberament Moro, que actua a l’illa de Mindanao (una de les tres principals de Filipines, la més meridional) perquè en reclama la independència en base a la peculiaritat de la religió musulmana: “moro” és el grup ètnic de musulmans de les Filipines que representa una minoria del 5% de la població, ètnia d’ascendència bàsicament malàisia marginada pel govern i concentrada sobretot al sud.

Doncs bé, aquesta vaga sexual ha tingut lloc, justament al sud de les Filipines, és a dir, s’emmarca en el context d’aquest conflicte separatista que recurrentment provoca enfrontaments, malgrat que les converses amb el govern també són existents i, de fet, els musulmans ja tenen autonomia a la regió de Bangsamor.

Tornant-nos a centrar en la vaga en si, aquesta mesura no ha aturat la guerra, només algun enfrontament entre dos bàndols que no he pogut identificar a les fonts on he consultat, però sembla lògic deduir que ha estat entre els “soldats” governamentals i els separatistes, tot i que també (atès que l’èxit de la vaga només s’ha fet notar en dos poblats) sembla lògic creure que ha estat entre dues faccions locals rivals dins del marc del conflicte general a Mindanao.
En qualsevol cas, ja dic que no sé exactament de què va la cosa i no voldria dir res equivocat (per això ja tenim els periodistes), per tant remarco que el paràgraf anterior no conté exactament informació, sinó el que puc entendre del que jo mateix he llegit per esciure aquesta entrada. Si voleu saber més sobre la qüestió, us remeto a aquest article de l’any 2007 que tracta justament sobre aquest conflicte a les Filipines i el seu efecte sobre la població. D’altra banda, si voleu conèixer de primera mà la situació a l’aldea de Dado, podeu mirar aquest breu informe (així en diuen oficialment) que han elaborat els responsables de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats destinats a la regió:

No sé si el final del conflicte realment es pot atribuir directament al desig sexual no satisfet dels homes, o bé a l’impacte social i psicològic d’una protesta de tal naturalesa i magnitud. La gràcia d’aquest escrit era que servís com a excusa per reflexionar sobre la situació i per adonar-nos que no és el primer cop que les dones fan quelcom així, i ben fet que fan, penso jo. Això demostra que les dones tenen el poder i són elles les que fan moure el món. També demostra que les guerres no serveixen per res, ja que bé que hom pot buscar la pau si vol, en aquest cas sota pressió sexual (o, millor dit, antisexual).

Aquesta situació recorda innegablement la comèdia d’Aristòfanes Lisístrata, que el mateix article que he referenciat també esmenta: les dones gregues, cansades de la guerra entre Atenes i Esparta i que els homes sempre siguin fora (o morts), decideixen fermament no entregar-se als homes per satisfer els seus desitjos carnals, de cap mena, ni de muller ni de barjaula. La situació, però, té una contrapartida molt graciosa (que penso que en versions posteriors de l’obra és més exagerada, és el nucli principal): els homosexuals ho aprofiten per fer-se un lloc (o per buscar un “lloc”, no sé si m’explico…). En qualsevol cas, la força de les dones deixa els homes descol·locats i ansiosos, i acaben per fer la pau.
D’aquesta obra es va fer una pel·lícula en català l’any 2002. No és que fos una meravella de pel·lícula, però tanmateix es vivien situacions molt hilarants. D’altra banda, penso que aquesta és una de les obres preferides de representar quan se celebren festivals o cicles de teatre clàssic.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 2 Octubre 2011, in Opinió, Societat, Vaivé del món and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: