El 15-O a Barcelona

La convocatòria de mobilització indignada mundial per aquest 15 d’octubre també es va seguir a Barcelona, una més de les gairebé mil ciutats on la revolta social s’ha fet sentir. Aquí, com que jo hi vaig anar, us en faré una breu crònica i esmentaré, per tenir enformació, el que han dit diversos mitjans de comunicació sobre la qüestió. Barrejo fonts dels mitjans oficials i altres de mitjans d’informació alternatius.

Per començar, podeu llegir la crònica que n’ha fet La Vanguardia, que podeu contrastar amb aquest breu comentari de la redacció de La Haine de Barcelona, amb un seguit d’enllaços d’interès. És interessant també de llegir el que en diu TV3 i veure la videonotícia.

Abans que comenci a relatar el que vaig viure, podeu veure aquest vídeo com a inspiració prèvia del que havia de ser la manifestació:

La concentració de gent que donés el tret de sortida a la gran manifestació estava prevista per les cinc de la tarda a Plaça Catalunya, on tant s’hi podia anar directament (com vaig fer jo) com convergint-hi amb una de les moltes columnes que s’havien trobat prèviament a molts indrets de la ciutat. Per exemple venien estudiants que estaven al campus del Raval de la UB (Facultat de Filosofia i Facultat de Geografia i Història), que havia estat ocupat per estudiants i professorat la nit anterior.

Hi havia realment molta gent, es respirava l’aire característic del 15-M, enmig d’un clima festiu i animat, amb poca presència policial. Jo creia que la manifestació, que es dirigia a Arc de Triomf per Passeig de Gràcia, Carrer d’Aragó i Passeig de Sant Joan, havia d’estar dividida per sectors socials (per exemple, educació i sanitat) i fins i tot diferents agents socials (com Democràcia Real Ja i els sindicats), i després a Arc de Triomf se separaria en tres blocs que farien manifestacions independents. Però en realitat estava tot molt barrejat i molt divers. De fet, però, és igual, perquè de l’altra manera penso que la reivindicació quedava molt limitada (després quan es dividís en tres ja n’hi hauria prou per protestar contra els efectes directes de les polítiques), l’important és que la protesta fos unànime i es notés la crítica a l’abús de poder de polítics i financers. És per això que entra la multitud hi havia gent i grups de gent de tot tipus: un grup d’anarquistes i un grup de republicans, per exemple. Hi havia joves (no només joves estudiants a la vintena, sinó altres no tan joves de trenta o trenta i escaig), també força gent de mitjana edat i gent gran i famílies senceres, i no pas poques, amb els seus nens petits. Igualment vaig veure algun estranger, per exemple una família de francesos que no semblava pas sorpresa, sinó que segurament s’hi van apuntar perquè ja sabien de què anava la cosa.

Foto: EFE

De tanta gent, a la manifestació li va costar arrencar i sortir de Pl. Catalunya per formar una llarga currua de persones. De totes maneres, tampoc no ho vaig apreciar gaire perquè jo aquest cop no em vaig moure gaire, acostumava a estar pel mateix lloc.

La concentració, totalment pacífica (i en algun moment en un lloc concret fins i tot bastant silenciosa, però això no vol dir que faltés ànim a la gent), va arribar a Arc de triomf, on s’havia de dividir en tres. Jo em pensava que estava pel davant de la manifestació, però resulta que ja hi havia arribat molta gent i les tres columnes, just en arribar, ja havien partit de seguida. Hi havia la que reclamava un habitatge digne, la que reclamava sanitat de qualitat (que es dirigí a l’hospital de Mar) i la que clamava per educació pública i de qualitat (on em vaig apuntar jo, que anava al campus del Raval). Les tres columnes no eren ara tan nombroses com la manifestació principal, clar, segurament perquè força gent va marxar (sobretot els no tan joves) però també perquè altra gent es quedava concentrada a Arc de Triomf. A més, malgrat que en principi estava anunciat que la manifestació transcorreria així, semblava que la gent no sabés que es dividia en tres.
Vaig avançar ràpid per Ronda de Sant Pere per arribar al capdavant del grup d’educació. Com que ara n’eren menys i havia marxat de seguida d’Arc de Triomf, la gent no estava tant amuntegada, de fet hi havia grups dispersos en una llarga currua dilatada. És curiós que passant per la Ronda no semblava que la policia tallés el trànsit, no vaig veure com agent ni vehicle policial, potser per això els cotxes (però no hi havia en cap cas molts vehicles amuntegats) s’esperaven, fins i tot algun va poder passar en els espais buits entre manifestants.
En arribar a Plaça Universitat, la currua de gent es va tornar a fer més compacta, i vam baixar a la facultat del Raval, on es va es va iniciar una assemblea, que es va tallar durant uns minuts perquè tothom s’acomodés al pati. En aquest moment, entorn de dos quarts de nou del vespres, jo vaig marxar, però l’assemblea va ser molt nombrosa, de ben segur que almenys hi havia mil persones, però les que vam arribar a la facultat n’érem moltes més. I, d’altra banda, a aquella mateixa hora encara hi havia manifestants que arribaven a Arc de Triomf.

Uns dels organitzadors en començar l’assemblea ja va dir les xifres de participació total que tenia: 350.000 persones, que quedaven reduïdes a 50.000 segons la policia. Sens dubte, no puc dir a ull nu quanta gent érem perquè n’hi havia realment molta i és difícil d’estimar, i més si no em vaig moure per tota la manifestació, però està clar que n’hi havia moltes més de 50.000, però potser la xifra de 350.000 és una mica exagerada. Les últimes xifres actualitzades, segons es pot llegir als enllaços que he donat, són 60.000 participants segons els Mossos i 400.000 segons els organitzadors. En qualsevol cas, l’important és que ens hàgim fet sentir, i que continuï així. Si voleu veure ens imatges l’ambient que es va viure i com va ser la manifestació, aquí aquest vídeo:

Pel que fa a la situació en altres parts del món, podeu començar llegint la notícia de La Vanguardia. Com a aspectes destacats, jo diria el següent: sembla, pel que he pogut llegir, que les manifestacions més multitudinàries han tingut lloc a Barcelona i Madrid (on, diu l’organització, hi havia mig milió de persones, cosa que no ha estat contrastada per les autoritats). La participació a aquesta jornada de lluita ha estat, per tant, molt diferent segons els estats, segurament perquè el sentiment de ressignació no estava prou arrelat, o al contrari, com a Grècia, la ciutadania està tan cansada que no té ànim. En qualsevol cas, les manifestacions s’han desenvolupat pacíficament a tot arreu, llevat de Roma, on durant tota la tarda hi va haver una batalla campal. A Estats Units, en algunes ciutats, com Nova York, on hi havia uns pocs milers d’indignats, la policia va actuar per desallotjar les places que ocupaven. La seva crítica al sistema financer i l’atac a Wall Street sembla que va quallant (llegiu, en aquest sentit, aquest article i aquest altre de Paul Krugman).
Si voleu llegir una crònica mundial (però no pas especialment detallada), podeu seguir aquest enllaç, on trabareu també diversos vídeos i fotos. Altres fotos les podeu trobar al web de la BBC.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 16 Octubre 2011, in Indignats, Informació, Societat and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. 4 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: