Partits petits (1): Escons en Blanc

El dia 20 de novembre se celebraran eleccions generals. Tothom coneix els partits principals de l’escena política espanyola (amb això em refereixo amb representació parlamentària pròpia), això és PP, PSOE, CiU, IU, PNV, ERC. Però n’hi ha molts d’altres, de petits, que en la gran majoria dels casos es presenten com a alternatius. A partir d’avui presentaré una sèrie d’articles que publicaré cada dimecres dedicats a descriure alguns dels partits petits, potser els que més sonen, a fi, primer, de constatar la seva existència; segon, de descriure’ls; i, tercer, d’analitzar i comentar quina és la seva significació: què representen de fons i com es poden entendre. Així, faré les consideracions polítiques que cregui pertinents a aquests partits. En el cas que ens ocupa avui, per la naturalesa del partit, com veurem, cal que analitzi les implicacions polítiques més profundes dins la ideologia de la democràcia, és per això, pel tractament que en faré, que ho arxivaré dins la categoria que es diu “Consideracions polítiques”.
Atès que només queda un mes per al 20-N, només podré comentar (de la manera més breu i concisa) quatre de les 1.131 candidatures que es van presentar a les anteriors eleccions de 2008. He escollit els partits següents: avui, com podeu veure pel títol, parlaré d’Escons en Blanc; dimecres vinent d’UPyD (que té representació en el grup mixt); el següent del Partit Pirata; i en la darrera entrega del Partit Humanista.

Escons en Blanc (Eb) és l’evolució de l’antic partit Escons Insubmisos-Alternativa dels Democràtes Descontents, dissolt el 2007. Neix a Catalunya i s’escampa per tot el territori espanyol amb el que han anomenat Movimiento Ciudadano por el Voto en Blanco Computable. Segurament aquest és un dels partits petits que més sonen a la gent i que creen més simpatia, però jo intentaré analitzar des del més pur criteri democràtic la contradicció generada entre el partit i la seva possible articulació amb el sistema sociopolític.
Per començar, vegem com es defineixen: A tots els ciutadans que no se senten representats pels polítics. Aquest és el lema de presentació que es pot llegir a l’antiga pàgina web de benvinguda d’Ei-ADD. Representa en certa manera una mostra de simpatia envers la població en general i una mostra d’insatisfacció envers els polítics. Aquesta frase simbolitza el punt central entorn el qual s’articula l’agrupació política i alhora, ampliada amb les seves propostes “ideològiques”, marca una declaració d’intencions. Internament, Eb s’organitza a partir d’una assemblea general oberta a tots els militants i un consell executiu que marca les directrius d’actuació del partit.

Cal preguntar-nos, primer, si realment és un partit polític. La definició clàssica de partit entén com a tal aquella organització durable i amb voluntat de perdurar i amb intenció d’assolir el poder per dirigir-lo segons un programa i/o ideologia. El que més sona d’aquest partit, i que és, de fet, l’únic punt programàtic pràctic, és la intenció de deixar buits els possibles escons que poguessin assolir. Això vol dir, doncs, que no és un partit polític estrictament parlant que vol ocupar el poder, no és en absolut la seva intenció, simplement es presenta a les eleccions (utilitza, per tant, mètodes formalment democràtics) per no fer res (la qual cosa, d’altra banda, entra en contradicció amb les formes de la democràcia representativa). Així, doncs, jo qualificaria aquesta organització política com a simple formació electoral que té un greu dèficit de base ideològica. Aquesta és la segona pregunta crítica entorn de la formació. Vegem-ho:
No som d’esquerres ni de dretes, ni feixistes, ni ecologistes… No som socialistes, ni de centre, ni nacionalistes, ni democristians, ni anarquistes. No estem aquí per dir què és millor ni pitjor, ni quines polítiques s’haurien de dur a terme. No estem a favor de l’última llei que s’ha aprovat, ni tampoc en contra. No tenim cap ideologia i les tenim totes. No tenim clar si ha de governar aquell, o aquella, o aquell altre… Aquesta és la seva declaració d’intencions. Ambigua, però: Enscons en Blanc, al cap i a la fi, com podem veure, no comparteix una ideologia, sinó més aviat un ideari sobre com hauria de ser la política, contraposada a l’actual funcionament democràtic de partits que consideren corrupte; no té un programa polític, sinó més aviat un projecte. Certament, per la pròpia naturalesa del partit, en comptes de programa polític té un manifest per plasmar els seus objectius. Eb té una declaració d’intencions, però no és aquesta la manera de voler intercedir en la societat i presentar propostes. Una altra cosa és que aquest ideari derivi d’una crítica amb postulacions, és veritat, encertades, fins al punt que llencen com a desideràtum el fet de voler fer canviar el sistema polític. Però, atenció, aqui rau el problema: no canviar-lo ells mateixos. Això vol dir que aquesta formació té un sentit moral, no pragmàtic ni de direcció de les regnes polítiques del país. Volen aglutinar el vot en blanc per fer un toc d’atenció, però, com he anat dient, no sé jo si la manera és la més adequada, a banda que no presenta un projecte polític general. En qualsevol cas, aquí us deixo un dels espots de les darreres eleccions catalanes:

En les qüestions tècniques, sembla que defensin, per tant, el canvi de llei electoral, el sistema de repartiment de vots, però en canvi sembla que no vulguin dur a terme aquesta tasca, simplement sembla una agrupació política més o menys etèria que pretén erigir-se com la veu dels demòcrates enfadats (com fan, d’altra banda, molts altres partits), però sense organitzar-los de manera determinant a un fi polític real concret. En qualsevol cas, com ja he dit, la crítica tècnica de fons sobre el sistema de repartiment d’escona és encertada: la llei d’Hondt no és un sistema proporcional suficientmetn just. Per a una ràpida visualització il·lustrativa sobre el funcionament de la llei d’Hondt, seguiu aquest enllaç, o llegiu-ho a la Viquipèdia (jo potser ho explicaré un altre dia).

Per acabar, puc dir que, malgrat que la tasca moral d’Eb és prou lloable en fer notar que el sistema polític és una cosa corrompuda, tanmateix em consterna el fet que sembli que, per la posició que Eb pren, es cregui amb la suficient autoritat moral, en postular-se com el portador de la veu dels demòcrates descontents, per atacar el sistema de partits; encara més, sembla que es cregui amb la suficient superioritat moral per encapçalar un moviment de renovació. Però el pitjor de tot, i aquest és, de fet, el nucli on volia arribar, és que Eb vol que el sistema de partits canviï, però fer-lo canviar, sense que Eb en prengui part. Això ens porta a considerar que recollir el vot d’una gent, encara que aquesta lliurement voti, sense fer ús del dret d’expressió ni participar del sistema parlamentari és una perversió, i més quan el partit no presenta ni representa un programa d’organització política general.
En definitiva, entrar en el parlament, doncs, és un privilegi cívic que assegura que una part de les opinions dels ciutadans seran posades en comú i permet als propietaris dels escons presentar propostes polítiques. Escons en Blanc no entra, per tant, dins d’aquesta lògica liberal de partits ni té per objectiu fer servir el mecanisme de partits per assolir el fi que el partit se suposa que ha de fer ni tampoc actuar per frenar la deriva dels altres partits. Des d’aquesta perspectiva, l’actuació d’Eb no encaixa, per tant, en la lògica democràtica, d’aquí la idea que he expressat de la seva supèrbia moral perquè es creuen ostentadors (i, de fet, ho són) d’un dret democràtic que al final, però, menyspreen (fixeu-vos que han dit que no tenen clar “si ha de governar aquell o aquell altre”).

Vull remarcar que aquesta entrada girava només tècnicament entorn del partit. Tot això no treu que realment el sistema comenci a estar corromput, que els valors democràtics profunds es tergiverssin i que el vot en blanc (als comicis anteriors, de l’1,11% i 286.182 vots totals) no sigui significatiu del fet que la pràctica política comença a crear unes dinàmiques allunyades de les expectatives del ciutadà corrent. De fet, encara puc dir més: l’existència d’un partit tal com Escons en Blanc denota un error greu en el funcionament democràtic. Però, al meu entendre, votar Eb no és la manera d’intentar arreglar aquest system error, sinó que, com he dit, com que representa una perversió, agreuja més la situació.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 26 Octubre 2011, in Consideracions polítiques, Política, Valoració and tagged , , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: