Prohibició de burques i nicabs (1)

Notícia: el govern català vol prohibir burques i nicabs al carrer. Aquí ho podeu llegir. El diari Ara en l’edició de 16 de setembre també ho va tractar intentant conraposar els punts a favor i els arguments en contra. Jo em proposo discutir també sobre la qüestió, no tant exposant els punts a favors i els punts en contra, sinó intentant anar a l’essència de l’assumpte i recuperant els principis democràtics, tot i que ja veureu que el meu posicionament és, en aquest sentit, prou clar. És per això que he preparat una triologia d’articles per tractar-ho, conèixer la situació i reflexionar-hi. En dos articles faré l’exposició i el comentari essencials, i el tercer és un extra: el primer, aquest, gira entorn de la identificació del “problema” i exposa les qüestions més profundes; en el segon article (que publicaré demà), intento inserir aquesta qüestió, tenint en compte tot l’exposat prèviament, dins del marc real social i intento veure’n les implicacions polítiques; i, per últim, en el tercer (que publicaré demà passat) presento una entrevista que he fet a una companya musulmana preguntant-li la seva opinió sobre la qüestió.
No està implantada encara la mesura, ni tan sols és encara una proposta de llei, però abans que això passi ja cal parlar-ne, més que res perquè cal tractar els fonaments democràtics. De fet, aquest tema em serveix de punt de partida per tractar totes les implicacions que té i exposar importants consideracions sobre els principis democràtics (per això el format trilogia em permet tractar-ho el més correctament i fundadament possible), de manera que el que aquí exposi, malgrat que concretat en els buques i nicabs, em pot servir per fonamentar qualsevol article posterior que escrigui que es pugui lligar amb les bases filosòfiques.

Foto: Reuters

Doncs bé, després d’aquesta nota introductòria, a continuació us presento aquest primera part de la triologia, on intentaré mig definir quin és l’origen del problema i ho entendrem en el seu conjunt des d’una radical perspectiva democràtica, amb consideracions filosòfiques, amb l’objectiu de trobar el bon criteri per posicionar-nos personalment sobre la qüestió i veure com s’aborda políticament. És per aquest motiu que, com que no posaré especial èmfasi en la religió (com potser ho farien alguns), sinó en la democràcia, base ideològica de la nostra societat, arxivo aquesta primera entrada sota “Consideracions polítiques”.

Podria fer moltes consideracions, dir moltes coses, intentar veure els diversos factors que incideixen en la qüestió, però jo em centraré a intentar recuperar el sentit essencial de llibertat per inserir la qüestió en un bon marc intel·lectual.

Així, puc començar dient una cosa tan elemental com que portar vel o burca o nicab (no seria del tot correcte dir-ne vel integral, ja que no són mocadors exactament, sinó més aviat una mena de vestit) és un costum estès pels territoris de cultura àrab i difòs sobretot per la influència de la religió islàmica, tot i que no és una manifestació expressa de la religió ni molt menys és necessari per expressa la fe devota en aquestes creences. Una altra cosa és que alguns vulguin instrumentalitzar el mocador. Però, bé, això més aviat ho tractaré a la segona entrega. La qüestió és veure com una cosa tan senzilla com una peça de roba que tapa la cara es pot valorar.

Podem fer-ne una aproximació senzilla notant que és cert que en la nostra cultura no tenim el costum de cobrir-nos, però, si volguéssim, bé podríem anar amb un anorac i un passamuntanyes pel carrer (atenció: en Puig també vol prohibir el passamunyanyes a les manifestacions!). També és cert que acostumem a relacionar-nos fixant-nos en la gent i mirant-la als ulls, però em sembla absurd que això es vulgui institucionalitzar, primer perquè no és mereixedor d’atenció legislativa pública, i, segon, perquè és llenguatge no verbal inconscient; a més, a vegades això depèn de la idiosincràsia de la persona. Si prohibim el burca, també hem de prohibir portar ulleres de sol. És igualment cert que, per qüestions de seguretat, cal reconèixer les persones i identificar-les, però això idealment s’hauria de fer quan se sàpiga que allò sobre la qual cosa es legisla representa un perill per al bé públic; a més, els policies ja tenen potestat per demanar als ciutadans que s’identifiquin.
Alguns diran que no estan integrades, o que els homes les obliguen, o el que sigui. Potser és cert, però penso que és evident que, mentre tal pràctica no posi en dubte ni atempti contra els fonaments de la nostra societat, la integració no s’ha de fer per la força. Cal tenir present que, de manera natural, aquests immigrants pintats tant sovint com a dolents ja adoptaran unes altres pràctiques en funció de com evolucioni la societat de manera general. És evident que, si ells tenen una altra cultura, no ho deixaran enrera de cop i volta, i no perquè no vulguin, sinó perquè en el seu cap no ho entenen. Així com els fills d’immigrants andalusos i murcians van adaptar-se allà on ja van néixer (Catalunya), per exemple aprenent català, doncs els fills de les dones que actualment porten burca o nicab també ho faran, perquè és el nou ambient cultural on es troben.
Potser podem dir de manera vulgar que burca i democràcia no fan una bona combinació, però és que prohibir una cosa tan senzilla com una peça de roba al carrer sense que alteri convivència ciutadana tampoc no lliga amb la democràcia. És cert que pot tenir un origen cultural (i natural) masclista de societats patriarcals, però si es vol canviar la dinàmica social s’ha de fer a partir de la instrucció i, en qualsevol cas, respectant la diferència.

Amb aquesta última observació, ens assalta una pregunta: però, en què podem fonamentar la democràcia? Doncs molt senzill: en la llibertat. I el sentit essencial de llibertat l’hem de buscar a la base de la nostra tradició cultural i intel·lectual, per tal de no confondre valors i no desviar-nos ens els judicis democràtics. I aquesta tradició s’inicia amb el moviment cultural i intel·lectual de la Il·lustració, que nasqué del liberalisme alhora que també l’impulsà. Però, encara més, la base  cientificofilosòfica que aguanta tot això és el positivisme. Així, la llibertat és una noció positiva que ens ha arribat com a herència històrica del liberalisme polític i intel·lectual, d’esperit -jo m’atreviria a dir- naturalista humanista. Això vol dir, centrat en el cas que ens ocupa, que una persona pot portar la roba que vulgui perquè de manera natural, per manifestació autònoma pròpia, així s’expressa i no envaix els espais íntims ni limita la llibertat de les altres persones. No ho heu de confondre, però, amb el més estricte positivisme jurídic, totalment normatiu i gairebé allunyat de la realitat social.
Perquè ho entenguem amb un exemple, aquesta mateixa noció positiva (o positivista) de llibertat, és la que s’aplica en dret a propòsit de jutjar algú culpable o no, i es resumeix en la famosa màxima “innocent fins que es demostri el contrari”. La lògica és la mateixa: l’important és l’individu i la seva expressió pròpia, el seu comportament, la seva autonomia. Però encara més: perquè quedi encara més clar, és el que podem apreciar amb la màxima de Voltaire, clar exponent d’aquest pensament il·lustrat que defenso: No estic d’acord amb les teves idees, però defenso el teu dret sagrat a expressar-les. Que es pot convertir perfectament en un “no m’agrada el que vesteixes, però defenso el teu dret sagrat a portar-ho”.

Això és, senyors meus, el que realment vol dir societat lliure i oberta (o qualsevol altra paraula “cursi” que se us ocorri). En canvi afirmar que en una societat lliure com la democràtica s’ha de prohibir el burca pels drets de les dones, és un enfocament erroni: malgrat que l’argument realment gira entorn de la materialització dels drets democràtics, aquests, amb aquest argument, no es perceben, diguem-ne, des de l’objecte a tractar (el burca en si o l’expressió natural de les dones que el porten) sinó des del subjecte que emet el judici i, sovint, crea la imatge de la societat oficialment institucionalitzada. I la visió del subjecte, clar està, tapa allò que es pugui treure d’objectiu. És a dir, els arguments que defensen els drets de les dones no crec que siguin en aquest cas totalment objectius ni generalitzables a totes les dones, ja que, per ser objectius, s’han d’entendre per ells mateixos, des del mateix criteri que la dona pugui tenir, i no des de la visió que, de fora de la realitat en què es troba el burca, es vol entendre la qüestió. Seria un judici esbiaixat (a vegades volgudament interessat) que trenca amb l’herència de la igualtat natural que, com ja he esmentat, naixia de la Il·lustració; i la igualtat de tots és el que permet entendre la noció de llibertat essencial.

Per acabar-ho d’arrodonir tot, una darrera consideració: en aquella notícia de l’Ara que he esmentat, em va cridar l’atenció les postures del director del diari, Carles Capdevila, i de Dolors Bramon, experta en món àrab i món islàmic, que justament defensaven la prohibició per motius de seguretat. Aquest és un argument simplista (com veurem a la segona entrega de demà) i no hi ha motius que demostrin que pot ser perillós. Potser a l’Afganistan o a on sigui alguna persona vestida amb burca sí que portava una bomba a sota, però si els qui en defensen la prohibició utilitzen aquest exemple vol dir que estan extrapolant la situació d’aquests estats a la de la nostra societat, la qual cosa és relliscosa. Llavors, la pregunta és: ha de claudicar la democràcia? Hem de deixar que la por ens venci? No és millor que, com va defensar el primer ministre noruec després dels atemptats, ens aferrem als principis democràtics?

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 29 Octubre 2011, in Consideracions polítiques, Política, Valoració and tagged , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: