Prohibició de burques i nicabs (i 3)

Els dos dies passats hem vist l’herència filosòfica de com entendre la llibertat natural de les persones i hem analitzat les implicacions polítiques pràctiques d’una mesura prohibitiva com la que es proposa. Avui no faré una dissertació teòrica o analítica, sinó que us poso una entrevista, molt simple, que he fet a una companya musulmana preguntant-li sobre la seva opinió i que em digués com veu, de manera més general, l’islam en la nostra societat. Li he de donar les gràcies per accedir a deixar-me fer-li aquestes senzilles preguntes per intentar complementar així, en certa manera, la informació que he donat en les entrades anteriors.
Com que l’entrevista no té un sentit purament tècnicament polític, no és una reflexió entorn de la societat, sinó que parla una mica de tot, em costa trobar on arxivar-ho. Atès que l’entrevistada és musulmana i jo he intentat també amb les preguntes buscar una mica l’entrellat religiós, com normalment es fa en abordar aquesta qüestió, doncs ho guardaré a la categoria de “Religió” dins de “Societat”, perquè penso que és el que més àmpliament hi fa referència.

Ella (es defineix com una dona normal) no porta mocador i és originària del Marroc. Té 22 anys i va arribar a Espanya quan en tenia 8 i a Catalunya quan en tenia 11. Estudia quart curs d’Estudis Àrabs i Hebreus a Barcelona.
Endavant amb les preguntes:

Per què no portes mocador?
Perquè no he tingut la necessitat de portar-lo.

Penses posar-te’l algun cop?
Allah a’lam (‘Déu ho sap’).

Creus que portar mocador va lligat a la condició de dona, de musulmana o d’àrab?
D’àrab no, perquè hi ha dones àrabs cristianes. Musulmana sí, perquè està vinculat a la sunna, els costums, la tradició, però no està obligat, les sures no ho diuen. Hi ha moltes dones que afirmen que és obligat perquè està posat al Corà, però en realitat no ho posa, només esmenta el hijab, un mantell per tapar-se els pits i el sexe, tant per a homes com per a dones. És una metàfora, per dir que no incitin, no diu que et tapis com les monges. Ja posats a fer, podrien prohibir l’hàbit de les monges, si són lleis estúpides.

Quin és el sentit del mocador? És a dir, com s’entén: per tradició social, per religió, per comoditat…?
Uf… entrarem en un debat molt llarg. Per a moltes dones el mocador és una identitat per a elles, se senten millor portant-lo, és una qüestió personal. Per a altres és una identitat religiosa. I altres se’l posen perquè no coneixen altra cosa, és imposat.

Quin siginificat tindria per a tu?
Portar mocador no només és un tros de tela, no és només una cosa estètica (moltes dones creuen que és una cosa estètica, per això existeix el hijab fashion, però no és veritat). Hi ha una identitat moral, darrera de posar-te’l i has de respectar-lo. Si no ets capaç de respectar la seva ètica, llavors, per què el portes?

Està lligat a una lògica masclista?
Home, si mirem la història, tot el que és el món occidental i oriental sempre han estat guiats pels homes, i sempre serà així. Fa poc que estan canviat aquestes petites qüestions, de mica en mica, a Orient.

Llavors, és denigrant per a la dona portar-lo?
No és denigrant per a la dona, el mocador és una identitat, no és una cosa que fa que la dona sigui millor o pitjor. Molts homes si que obliguen les seves dones a portar-lo perquè és tradició, perquè ho han vist, fins i tot les dones ho imposen, a vegades elles són més masclistes que els homes.

I, quan és així, és per motius culturals massa tradicionals lligats a l’islam?
L’islam, el pobre islam no té culpa del que fem els éssers humans, perquè l’islam és la teoria i qui ho posa a la pràctica són els musulmans. Els homes són imperfectes. És veritat: dieu [a Occident] que l’islam és hipòcrita, és violent, irracional… els homes són hipòcrites!

No són totes les religions irracionls?
No, perquè l’islam sempre diu que pensis per tu mateix. Un musulmà entén l’islam de moltes maneres, des de diferents punts de vista, és la gràcia. L’islam sempre diu “estudia, llegeix, recita, pensa per tu mateix”.

Creus que les dones musulmanes tenen en la nostra societat algun problema per portar mocador?
Hi ha feines on demanen que les dones s’han de treure el mocador, com per fer d’infermera.

 Et sembla bé?
És una manera de sobreviure, jo no sóc ningú per jutjar-les, elles mateixes es jutgen a si mateixes.

 Si tu fossis infermera, te’l trauries?
Com que mai no n’he portat, no t’ho puc contestar.

I, tornant a la pregunta anterior, creus que les que porten mocador tenen algun problema?
Hi ha gent ignorant (sí, ignorant, és el que són) que sí que es qüestiona per què aquestes dones el porten, volen imposar la seva realitat, però elles tenen la seva realitat, i aquí tenim una altra realitat.

La mesura que vol dur a terme el govern i ja apliquen alguns ajuntaments és un imposició?
Clar, perquè la mateixa llei utilitza el mateix mètode que els països aquests tan conservadors i retrògrades que critica Occident. És el mateix prohibir a una que el porti que obligar-la que el porti. És el mateix sentiment de sentir-te inferior, dèbil, indefensa.

I les que porten burca o nicab, tenen algun problema? Coneixes algú que en porti?
El nicab i el burca aquí no es veu tan normal com a Anglaterra, per exemple, on hi ha gent vestida amb aquesta peça prenent cafè i la gent sense immutar-se. Aquí no estan acostumats, penso que és una qüestió més aviat estètica que no una altra cosa.
La meva àvia vesteix nicab. El nicab és un extra, no és una cosa imposada, és un costum d’origen del desert que, a causa de les guerres perquè molta gent immigrà cap al Golf, va quedar com a costum d’aquests països. El Corà no parla del nicab.

Penses que el govern ha de legislar sobre aquest assumpte? I, si ho ha de fer, com?
Aquesta qüestió és més per distreure el públic, com que hi ha crisis… Quan fa fred molta gent porta passamuntanyes i es tapa, i no passa res. Estic d’acord que ho vulguin treure a llocs públics, perquè la gent s’ha d’identificar. Jo conec el cas d’una noia a Girona que va anar a comprar amb el burca a la botiga on treballa una amiga meva: va treure la visa i el carnet d’identitat, que té la seva foto facial, i la meva amiga dependenta li va demanar que s’identifiqués, però no es va voler decantar el nicab, llavors no va poder comprar. Però això són petites coses que no s’han de generalitzar, però sí que les dones que porten mocador s’han d’identificar com persones individuals a l’hora de fer un tràmit. És essencial, elemental i lògic.
Hi ha coses més importanta a solucionar. Crec que, com he dit, és més una mesura per distreure la gent. Entenc els seus motius, que diguin que és per la “seguretat”, però que jo sàpiga hi ha molta gent que es posa pràctics i caputxes per no tenir fred. Quan el personal de seguretat o capacitat li demana que s’identifiqui, doncs s’ha d’identificar, però després si vol seguir portant la peça de roba, doncs que ho faci.

Consideres que sabem abordar serenament tant aquesta qüestió com el tractament de la immigració i de les religions?
Espanya és un país que no està acostumat a tanta immigració, però aquest últims 20 anys ha patit immigració massiva i no hi està acostumada com les grans potències, Regne Unit i França, perquè això allà és normal, no és un xoc, igual com a Holanda o Bèlgica, on la gent ja s’ha acostumat a aquests manifestacions culturals.
Hi ha una certa xenofòbia per tot allò desconegut. Tots els governs d’Europa demanen integració, però en parlen molt i no fan res. La política sempre posa entrebancs més que ajuda. Per exemple, el Marroc: els francesos a Tànger… ningú no els obliga a portar mocador, no els ho exigeixen. Hi ha l’excepció d’Iran i Aràbia Saudita: per a tothom [dones] és obligatori portar mocador.

Creus que la nostra societat catalana és racista?
La societat no és racista, però, com vulgarment dieu, els xarnegos són els més racistes que conec. Però hi ha de tot, per això la teoria mai no és la pràctica.

Creus que això es pot generalitzar a la situació en altres estats occidentals?
És diferent, per exemple els anglesos no es relacionen amb estrangers. Els anglesos “autòctons” són molt més reservats, no com aquí que els espanyols o catalans s’ajunten amb àrabs, tant els pares com els nens. Els joves sí que tenen interacció, amistat, complicitat, però a Anglaterra ja els classifiquen de petits. No hi ha aquesta homogeneïtat de cultures, això és tot fals.
França… no m’agrada la gent d’allà. Ha molta discriminació, molt de racisme. Tant de colonialisme en els segles passats… Encara hi ha aquesta discriminació a França, com els pieds-noirs: mai no se’ls considera francesos, encara que passin generacions i generacions.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 31 Octubre 2011, in Opinió, Religió i laïcisme, Societat and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: