Partits petits (3): Partit Pirata

Vet aquí la valoració d’un altre dels molts partits petitets que hi ha a Espanya: el Partit Pirata, una formació amb un perfil diferent del d’Escons en Blanc i del de UPyD. Del primer, perquè aquell sembla extern al sistema i no ofereix una presentació pròpia de partit polític; del segon, perquè aquell és com un partit clàssic no extens amb tendències pròpies del populisme cada cop més freqüents en el temps moderns. El Pirata és diferent a aquests perquè se centra a defensar uns elements que la democràcia liberal més pura ja hauria de tenir assolits, però no presenta exactament un projecte polític, només pren un posicionament ideològic concret. Com de costum, desciurem la formació política i veurem la relació que hi ha entre els seus postulats i la formulació i ideals polítics.

El Partit Pirata va néixer a Espanya l’any 2007 (el grup català el 2010), fill d’un moviment internacional originari de Suècia (això diu la Viquipèdia) que defensava sobretot l’ús sense restricció d’internet i la difusió de la cultura, la qual cosa suposa canviar les lleis de propietat intel·lectual perquè l’accés hi sigui lliure. Per extensió, en la societat de la informació i la comunicació on vivim, els Pirates defensen els drets individuals essencials que les mateixes institucions oficials promouen d’accés a la informació, de llibertat d’expressió i, de manera més general, els drets humans. Per fer això, també defensen un sistema democràtic participatiu.

El Partit Pirata té un posicionament clar, no extens en matèria programàtica, però que sembla radical en el sentit que deriva del que és la democràcia en el sentit més essencialment ideològic. En aquest sentit, aparentment semblaria que no és exactament un partit alternatiu perquè no té un programa polític sencer diferent o oposat al que els partits més oficialistes promouen, ni molt menys qüestiona el sistema establert. Però veurem que sí que es presenta com a alternatiu, tot i que pel que podem contrastar es pot afirmar que simplement és més aviat una associació d’interessos que parteix de la lògica democràtica per defensar des d’aquest mateix fonament ideològic un dels elements fonamentals de l’ordre social democràtic: les llibertats civils i, en un pla de funcionament institucional, la responsabilitat democràtica i la transparència política. Això és quelcom que se suposa que el sistema ja hauria de promoure, que ja hauria de ser fonament de la política, no només hauria de ser discursos de tots els partits (fins i tot els de dretes!). En aquest sentit podem dir que és alternatiu als partits institucionals: entén els partits polítics actuals corromputs i poc ferms, per això el Partit Pirata s’hi contraposa ostentant uns principis que aquests partits defensen tot i que han demostrat que no són prou aptes. La posició del Partit Pirata és allò que en diríem que ha pres la paraula als partits oficialistes, s’ha apropiat el seu discurs superior de defensar els fonaments de drets individuals i deures institucionals, i ha utiltizat aquest poscionament davant de la realitat social democràtica com a argument central de la seva lluita, ja que aquells ho corrompen.
Pel que sento i veig al meu entorn, em sembla que els Pirates és un dels partits sense representació parlamentària més atractius. Conec una advocada professional que s’ha fet pirata perquè està cansada que l’Estat elimini cada cop més les llibertats civils i destrueixi els fonaments que aguanten la nostra societat. Pot ser que tingui prou èxit allà on es presenti, a saber; de moment, a Berlín (ho vaig comentar), els pirates van aconseguir entrar al Parlament de manera bastant espectacular.

Al meu entendre, el posicionament és rigorós en l’argumentació (específica), però falla molt perquè això (malgrat que es pugui identificar amb el progressisme) no és exactament una construcció ideològica, sinó que s’alimenta dels mateixos arguments que ja existeixen. I, el que és pitjor, aquesta defensa d’interessos democràtics no estan organitzats en cap mena de programa polític general, cap full de ruta organitzatiu de la societat, simplement tenen una postura concreta pel que fa a aquest assumpte, que, com he dit, semblen defensar prou bé enfront de la hipocresia dels partits actuals, la qual cosa és, crec jo, el que atreu més a la població.
Així mateix, també aquest partit extrapola massa el seu posicionament de crítica als partits polítics i afirma que regenerarà la democràcia. Com sempre, hi ha massa prepotència i és poc creïble. Per descomptat que s’oposarà a tot allò que no sigui democràcia oberta (per exemple, va criticar durament la llei que es van treure de la butxaca PP, PSOE, PNB i CiU per limitar l’accés de partits petits a partir d’una exigència de suport mínim, cosa realment aberrant), però en realitat el Partit Pirata no dóna explicacions del que vol fer ni de com vol muntar la societat, més aviat traspua una actitud simpàtica (i també, com he dit, més o menys rigorosa) de bona voluntat, però poc aguantada amb altres pilars bàsics de, diguem-ne, “presentació en societat”.
Això no és el que diu exactament el seu espot electoral (aquí sota el vídeo), on parlen de democràcia directa com la manera d’anar construint els elements organitzatius de la societat. Si ho hem d’entendre realment com un absolut, llavors sí que de debò és alternatiu, però jo retrec que, malgrat que sens dubte el que proposen seria perfecte, això ho presenten com si de cop i volta pel sol fet de votar aquest partit tot canviés i, a més, continua sent més aviat un ideari i no un programa prou extens ni argumentat, tot i que, repeteixo, l’ideari que promouen està molt ben presentat i ben construït. D’altra banda, hi ha molts altres partits petits d’esquerra que segur que tenen més experiència pel que fa a la lluita per un nou sistema social i més arrelament territorial com a suport.

La realitat, s’ha de dir, dóna la raó cada cop més al Partit Pirata. A més, encara que molts altres partits es presentin com a defensors de la democràcia i es postulin fermament en favor dels drets socials i humans, no sembla que els altres tinguin un atractiu tan gran com els Pirates ni que hagin articulat un discurs principal limitat i focalitzat en la defensa de la llibertat tal i com s’hauria d’expressar essencialment en el sistema democràtic.
Evidentment, hi ha aspectes que des d’un punt de vista tècnic poden ser discutibles: si bé és cert que els Pirates arriben al nucli del problema en tant que realització de la democràcia  amb el seu poscionament que podríem dir progressista (tot i que només concretat en un àmbit), no sempre es pot aplicar en elements de la societat que no són superiors (com la llibertat o la igualtat humana essencials), sinó expressions de l’organització social general. Aquest és un dels errors de no tenir pla programàtic ni mostrar cap postura pel que fa a qüestions sociopolítiques transcendentals. I justament el fet que jo no en pugui posar cap exemple ja deixa constància de l’existència d’aquest error de què parlo.

Per acabar, reflexionaré una mica sobre un aspecte concret que estructura el seu idear: els Pirates defensen el lliure ús d’internet i la seva difusió com a eina principal d’expressió de les llibertats individuals. Hi ha, però, una petita precisió que caldria fer sobre la qüestió: com a eina elemental en les nostres societats postmodernes de la informació que dóna una dimensió més a la vida social, jo no acabo de veure clar si el Partit Pirata l’entén com un element extern a la societat, o com una forma més de com s’expressa aquesta societat. Cal entendre, com que parteixen de principis superiors com els drets humans, que entenen que les mateixes normes que regeixen la societat material i de relacions directes, també han de regir, adaptades, les relacions virtuals i tots els elements d’intercanvi social per internet.  Si adoptessin una posició extremadament liberal (és un dels problemes de la indefinició que a vegades es presenta), podrien defensar el lliure ús d’internet com a espai desregulat. Clar que, per lògica, s’ha d’entendre -com em sembla entendre a mi- just el contrari, com a manera de garantir els drets individuals en les plataformes digitals.
Aquesta regulació d’internet igual a la de la societat en general no s’ha de confondre, però,  igual com no s’ha de confondre en la societat en general, amb control ni limitacions de l’ús ni molt menys de l’accés, ja que, recuperant ara de nou el sentit essencial de llibertat, l’accés sí que ha de ser totalment lliure i ha d’estar garantit. De fet, a més, fa uns mesos l’ONU va declarar l’accés a internet dret humà (paral·lel al de la llibertat d’expressió), i és per això també que ha d’estar garantit i, alhora, regulat en l’ús, per evitar abusos i protegir les llibertats, com ara la privacitat i la protecció de dades. Aquesta declaració, si no estic mal entès, es va fer després que passessin deu anys d’un informe que valorava l’avenç en el terreny de la lliure expressió i opinió, resumit aquí en deu punts, que mostrava preocupació per la limitació d’internet com a instrument de circulació d’informació i de lliure expressió.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 9 Novembre 2011, in Dins les nostres fronteres, Política, Valoració and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: