Vaga universitària del 17-N a Barcelona

Avui us escriuré una crònica sobre el que jo vaig viure a la vaga universitària de dijous passat dia 17 de novembre. Relataré la meva experiència i faré alguna consideració sobre la seva significació, però l’objectiu d’aquesta entrada no és l’anàlisi sociopolítica, sinó simplement constatar l’existència d’un conflicte social a partir de la meva experiència i la meva acció participant, igual com ja he fet algun altre cop: per la manifestació indignada del 15 d’octubre o, també en l’àmbit universitari, per la protesta durant la inauguració institucional del curs

Primer de tot, perquè ens situem, diré simplement què va passar el dia 17: vaga general d’universitats catalanes impulsada i convocada per la PUDUP i el sindicat CGT, que culminava amb una manifestació a les 6 de la tarda a Pl. Universitat de Barcelona. El sindicat d’estudiants SEPC també va estendre la convocatòria de vaga a l’educació secundària, per això alguns instituts s’hi van afegir. De la mateixa manera, en algunes universitats d’Espanya també es va viure la jornada de vaga impulsada per diverses plataformes, organitzacions i sindicats, especialment notable a Madrid, on va coincidir amb una nova jornada de protesta del professorat de secundària, fart de la política d’Aguirre.
He de fer notar que la vaga, malgrat que rarament es produeixen vagues generals universitàries i malgrat que realment va ser prou secundada i que la manifestació va ser multitudinària tenint en compte que era sectorial, ha tingut poc ressò (potser fins i tot molt poc) als mitjans de comunicació, ni a la televisió ni als diaris. És estrany: normalment quan els estudiants es mouen, i també els professors, es nota mediàticament, però ja es veu que el control del poder per no difondre actes de protesta és prou fort. I el que deien m’ha semblat molt fred i una enumeració de dades (en principi certes) però sense donar-hi importància i sense explicar bé els motius i raons de la vaga i la protesta universitària.
Si voleu, podeu llegir el que diu La Vanguardia o, d’altra banda, aquí la notícia de l’Ara. També aquí podeu trobar la informació que dóna TVE, amb text i vídeo. I el TN Vespre del dia de la vaga tracta la qüestió a partir d’entorn el minut 8:40, quan en Pellicer informa que protesten per les retallades i per mantenir la qualitat de l’ensenyament públic. Això és cert, clar, perquè és l’essencial, però voldria observar que això no és suficient quan, més endavant (11′ 15”), es deixa que Antoni Castellà, representant de l’ordre instituït, exposi els seus contraarguments davant d’unes queixes del sector universitari que no han estat exposades ni explicades detalladament ni de primera mà. Em sembla poc imparcial.

Doncs bé, com dic, n’han parlat poc a la televisió i als diaris. Em sembla una vergonya. Per contrarestar aquesta desinformació, convé que expliqui també quina és la situació i per què es protesta. Com he dit abans, però, no ho faré en aquesta entrada, ho faré més endavant. Està clar que ja era interès meu parlar de la situació de l’educació, però ara, vista la poca transcendència mediàtica, crec que en parlaré de manera més extensa i intentaré fer-ne el màxim de difusió. De moment, però, almenys perquè us situeu i vegeu “com està el pati”, com es diu usualment, aquí un breu vídeo:

Feta aquesta primera valoració dels mitjans de comunicació, ara passo ja realment a fer la crònica de la vaga a Barcelona. Doncs bé, el matí va començar a la meva facultat (Economia i Empresa de la UB) molt tranquil, amb una calma impressionant als passadissos i a les aules. Jo vaig arribar-hi entorn de dos quarts de nou del matí i em vaig trobar els companys que hi havien passat la nit, tancats amb el permís del deganat. A banda d’ells, realment he de dir que hi havia molt poques persones durant aquestes primeres hores del matí i s’impartien a primera hora només dues o tres classes (a l’edifici est de la facultat), la qual cosa és indici de la incidència de la vaga, força més gran del que els estudiants més activistes s’esperaven. I això segurament és així perquè van ser els professors els que van decidir secundar la vaga (probablement pactant-ho amb els alumnes), ja que, com us podeu imaginar, si el professor diu que farà classe, els alumnes sempre hi van, i més a la facultat d’Economia i Empresa perquè és una de les escoles amb un professorat i un alumnat més acomodats i menys actius.
Així, quan hi vaig arribar, vaig veure els estudiants més, diguem-ne, “subversius” (en un grup de 30 o potser 40 persones) irrompent en una classe per agitar l’ambient. Després van dirigir-se a l’altre edifici de la facultat (per si no ho sabeu, aquesta facultat, la més gran de la UB, i diria també de Catalunya, en termes d’alumnat, està formada per dos grans edificis), on es feien també molt poques classes, amb intenció d’interrompre. Jo m’hi vaig afegir, però vaig fer notar que no considero que sigui gaire adequat fer-ho, i menys de manera bèstia: clar que es pot interrompre, és una jornada de lluita, però n’hi ha prou que s’entri per dir unes coses i fer-se notar, no cal que desenes de persones s’apilonin i cridin, tot i que d’altra banda potser així és la manera d’evitar que el professor et faci fora. En tot cas, vam entrar a dues classes. En vam veure una tercera però era molt buida i vam passar de llarg.

A la facultat, s’havia organitzat una jornada de lluita amb activitats (debats, projecció de pel·lícules i dinar popular) amb objectiu especialment d’engrescar aquells que no són tan propensos a fer vaga. Però, com he dit, la facultat era prou buida perquè la convocatòria de vaga es veu que va tenir més èxit de l’esperat, per això sobretot aquells qui participàvem de les activitats érem els qui ja estàvem conscienciats. Està clar, però, que al llarg del matí va venir més gent, alguna expressament a participar, altres a fer classe: crec que al migdia s’impartien tres o quatre classes a l’edifici est. D’aquests alumnes, és cert que alguns es van apuntar a les xerrades que es feien al passadís i van veure de què anava la cosa si no ho sabien. La gent estava, doncs, congregada aquí, mentre pel passadís de tant en tant passava gent i s’amuntegaven aquells petits grups que esperaven per entrar a classe. El bar, d’altra banda, també estava buit, és que fins i tot es notava per l’absència d’enrenou.

El dinar va tenir lloc més tard de les dues al costat de la parada de metro de Palau Reial, allà a la vorera i la gespa, on ens vam agrupar els alumnes de les diverses facultats de la UB de la zona, a les quals no sé exactament com va ser el seguiment de la vaga, però diria que a Física, a Química i a Biologia va ser prou alt. També a Biologia alguns alumnes s’hi van quedar a passar la nit. Dinant érem potser 100 o 150 persones.
Després de menjar, a l’espera que fossin les quatre, quan havíem de tallar la Diagonal per baixar fins Pl. Universitat i unir-nos amb tota la gent que ja fos allà, jo em vaig retirar dins l’edifici a passar l’estona.
Així, a les 4 tornava amb alguns de la meva facultat a Palau Reial, on encara, evidentment, hi havia estudiants. Ens vam esperar que arribés més gent, els activistes d’altres facultats. Alguns (em sembla que els de Belles Arts) portaven tisores de cartró enganxades al cap i anaven maquillats amb sang, talment com si fossin morts vivents de Halloween. Quan deuríem ser ja almenys 300 persones, vam entrar a la calçada. Un cotxe de la Guàrdia Urbana, com que ja s’ho veuen a venir, de seguida va arrencar per posar-se davant dels cotxes i desviar el trànsit. Per davant de la Diagonal també la policia va anar entrant en escena a mesura que caminàvem, ja estaven preparats. Proclamant sempre càntics (realment hi va havers pocs moments de silenci), anàvem avançat, però vam fer dues parades: en una, un ninot que representava un estudiant es va “suïcidar” tirant-se a la via del tramvia; en una altra, un ninot que representava un treballador d’universitat se va també “suïcidar” tirant-se al carril bus. Era la manera de protestar.
El clima era prou animat entre nosaltres, i la gent en general estava ja -es notava- prou cansada no només de la situació a les universitats, sinó també dels polítics i de la dictadura dels mercats. Suposo que és per això que tres encaputxats amb pintes anarquistes van apartar-se un moment del grup per assaltar una paradeta del PP que hi havia pel nostre camí: van tirar el tendall a terra. Aquest és l’única cosa “violenta” que va passar en tot el dia. Així mateix, també alguns pocs feien algunes pintades als vidres del tramvia o crec que també es van acostar a la seu d’algun dels bancs. Durant la manifestació principal, tot era una protesta normal, res d’agressivitat ni provocacions.

Al llarg del camí s’ajuntava més gent, per exemple també ens vam trobar, com estava previst, amb el grup que venia de la zona de Mundet. Potser vam arribar a ser un miler que vam continuar baixant, sempre cridant, fent xivarri, alguns repartint papers, llençant petards, i sota la mirada de la gent (alguns fins i tot aplaudint), per Carrer de Balmes. I poc abans d’arribar ja a la Plaça, encara va venir un altre grup més nombrós (no sé aquest d’on). No vaig poder apreciar ja quants érem, però mentre giràvem, corrents, la cantonada de Balmes i Gran Via la riuada de gent es notava llargueta però dispersa: no m’estranyaria que uns milers de persones.
Com s’esperava, ja que la convocatòria de manifestació era Pl. Universitat a les 18:00, allà hi havia multitud de gent esperant, de tot tipus, però sobretot joves (per tant, estudiants), a vegades més o menys units per grups de procedència. Per exemple, els del SEPC anaven amb estalades i portaven un camió (o furgoneta, no n’estic segur) amb megafonia. Aquests són els qui després es van posar a la capçalera de la manifestació. Realment era sorprenent veure quanta gent hi havia i com s’anava movent i posicionant, però fins que la manifestació no arranqués era tot un tumult.

Va ser entorn de dos quarts de set, quan va arribar l’últim grup organtizat que faltava (el de la UAB), quan vam arrencar. Havíem de baixar per Pelai per anar per Rambles, i va costar arrencar, indici de la quantitat de persones. Jo havia fet un càlcul barroer que potser seríem cinc mil persones, no creia que podríem arribar a les deu mil, però estava clar (i després a mesura que la manifestació caminava es va notar més) que n’érem molts més. Probablement la xifra de trenta mil, com diuen els organtizadors, sigui una exageració, però segur que hi havia el doble de gent del que diu la policia, és a dir, 20.000 manifestants.
Amb tanta gent es notava el caliu i es respirava un aire tranquil, gens tens, però ben combatiu i ferm. Igual com quan estava amb el grup petit que baixava per Diagonal, els crits de lluitava no van parar realment mai, i se sentia com a diferents llocs al llarg de la manifestació s’expandien focus de proclames. Es continuaven tirant petards i els manifestants cridaven, entre els quals ara ja vaig veure gent més gran, però encara essencialment érem estudiants. També hi havia molta gent pel carrer per on passàvem, alguns es confonien accidentalment amb el gruix de la manifestació, altres estaven contents i altres, la majoria, sempre miraven.

Jo creia que estava cap al davant de la manifestació, però després quan vam arribar a Pl. Sant Jaume ja vaig notar que no. Per davant de Carrer de Ferran encara hi havia prou gent, i per darrera no acabava mai. A més, com que el carrer és estret i el nostre ànim sempre era fort, els crits ressonaven. Sobretot cridàvem “Pública, sí; privada, no” i “No, no, no a la privatització!“, i també algun eslògan anticapitalista. A Pl. Jaume crec que alguns es van aturar (les notícies diuen que es va llegir el manifest, però no sé a quina alçada de la manifestació), per això ens va costar entrar-hi, però després vam continuar normalment: davant nostre hi havia un espai prou buit i una mica llarg, ja que la capçalera de la manifestació ja havia anat tirant, però de seguida els vam atrapar, a més a Via Laietana es van esperar per tal que la manifestació continués mantenint la forma d’un continu de gent.
Vam girar, ja per acabar, cap a Plaça Catalunya. Jo hi vaig arribar poc després de les vuit. Allò era el final, suposo que per això hi havia gent que es quedava allà a la cantonada amb Passeig de Gràcia (un grup prou nombrós va anar a les portes de El Corte Inglés a fer xivarri), altres s’escampaven per la plaça, altres suposo que marxaven, i altres continuaven caminant cap al centre de la plaça per ocupar-la. Certament, la gent s’hi asseia i es va celebrar una assemblea i es va fer valoració de la manifestació, sens dubte exitosa. Jo hi vaig seure també durant una estona, però ja volia marxar, mentre encara deuria continuar venint gent per la Ronda. Va parlar una representant també del moviment de lluita del sector sanitari, que va donar-nos el suport i va dir que ells tenien intenció de passar la nit davant de la Generalitat i ens hi podíem apuntar. Això ho dic perquè vegeu no només que les lluites conflueixen, sinó que tot forma part de la mateixa realitat social, el que passa és que els mitjans de comunicació, seguint les tendències dels polítics, ho separen per sectors i fan veure que són coses diferents. En aquest mateix sentit, he de dir que les assemblees (indignades) de barri també es van ajuntar a la manifestació.

Doncs bé, això és tot. És previsible que durant aquest curs i el següent l’activitat de lluita i protesta universitària i, especialment de manera més concreta, estudiantil sigui molt evident i constant i, de fet, s’escampi per tot el sector de l’educació, ja que tot el sistema educatiu públic està en perill. És un exemple més de com es van eliminant les fites i realitzacions d’un estat democràtic.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 20 Novembre 2011, in Educació, Informació, Societat and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: