“Res no tornarà a ser exactament igual com ho havíem conegut”

Artur Mas dixit.

Sí, són paraules del nostre president. Les diu a propòsit de la nova onada de retallades que, casualment, arriba just després de les eleccions. Curiós… o no? Si voleu més informació de primera mà, podeu veure aquesta entrega del programa Parlament. I això que ha dit es pot complementar amb l’entrevista que va oferir a TV3 aquest dijous passat. Aquí la trobareu, però ja us dic ara que sap mantenir un discurs molt elaborat i aparentment sòlid, però com sempre falla en dos aspectes principals: hi ha un clar biaix econòmic (com si fos l’únic que existís), i hi ha una crida de caire emocional (i, per tant, irracional) a la gent a acceptar la situació, com si això mateix ja fos element legitimador. Que sigui veritat que fan retallades i ho reconeguin i que cal estrènyer-nos el cinturó (que sigui, doncs, conseqüent en els termes propis del discurs), no vol dir que doni legitimitat ni força als arguments, simplement reconeix les conseqüències negatives dels “ajustaments”. I jugar d’aquesta manera és demagògic. Però CiU és un dels partits que sap mantenir més bé les formes.

Anant més al fons de la qüestió, en termes argumentatius, dir que no fer una cosa és dolent perquè si no la fem no serem com els altres, és una fal·làcia. No és justificació el fet que s’estiguin fent retallades a la UE per fer-les aquí també. Per dos motius: primer, perquè no vol dir que estigui bé. Segon, perquè no és exactament que s’estiguin fent retallades a la Unió, és que hi ha una línia doctrinària politicoeconòmica que des de les institucions s’està promovent i venent que a únic camí a seguir. I a sobre això es fa (i aquest podria ser un tercer motiu del perquè els arguments de Mas i de la resta de polítics neoliberals freguen la demagògia) sense conses democràtic ni molt menys direcció democràtica, ja que qui assenyala, de manera descarada, el camí a seguir són els poders fàctics, els qui se suposa que no tenen legitimació democràtica ni han d’incidir en la vida pública perquè, clar està, les seves motivacions no són sinó interessos i desitjos particulars projectats a tot el conjunt de la Unió Europea.
Això vol dir: res no tornarà a ser com abans. Sí, això sembla. Que Mas ho reconegui no dóna valor a les seves polítiques ni ho justifica. El que està reconeixent, d’altra banda, és que està destruint l’estat del benestar, cosa nefasta per al progrés social. I si el president intenta escudar-se en les tendències de la UE, llavors n’hem de fer la lectura al revés: vol dir que no només la política del govern català és nefasta, sinó que tota la UE està seguint un camí mortal, perquè el que fa el govern català destrueix drets, exagera el poder dels mercats i posa en entredit la capacitat sobirana democràtica. Per tant, si, com diu ell, fa el mateix que fa la Unió Europea, llavors vol dir que la mateixa UE ho està fent també malament, i, conseqüentment, es pot entendre que, en certa manera, és la UE el problema, i no la crisi: és la UE i la línia política de la Generalitat els que ens porten enrera, i dic enrera perquè si res no tornarà a ser com abans, per lògica anirem a parar a situacions anteriors, com alguns sindicats del sector públic denuncien, la qual cosa suposa un gaudi menor i una limitació en l’exercici dels drets socials.
Llavors caldria afegir: si el president reconeix que està desarticulant l’estat del benestar, li hem d’agrair, doncs, la seva honestadat en avisar-nos que, realment, està destruint la democràcia tal i com l’hem coneguda, i que era, precisament perquè així l’hem coneguda, la forma més bona (tot i que, està clar, imperfecta) d’expressió del benestar social i d’expressió dels fonaments liberals. Ara les tendències neoliberals estan eliminant la materialització del benestar i l’expressió dels drets aconseguits i estan minant el principi d’igualtat essencial, de manera que estan rebutjant, ideològicament parlant, l’herència de més de dos segles de progrés -des de la Il·lustració-. La UE, és, en aquest sentit que apuntava, un recurs polític al servei del capital, és una eina que, sota aparença democràtica, està destruint l’herència històrica sobre la qual s’ha construït i posa en dubte les bases que oficialment la mateixa UE diu que inspiren la seva formació.

Per acabar, un incís: torno a donar la raó al president: ja ho pot ben dir, ja, que res no tornarà a ser com abans: ara els ciutadans, alguns molt indignats, altres no tant, ja no riuen les gràcies als polítics:

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 3 Desembre 2011, in Dins les nostres fronteres, Opinió, Política and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 5 comentaris.

  1. Convergència es veu legitimada per les urnes per tal de seguir la seva croada per aniquilar l’estat del benestar i substituir-lo per la llei de la selva on tan sols aquells que tinguin recursos podran sobreviure.
    Això si, tot ben embolicadet de senyeres i barretines, per tal de donar-li la culpa de tot als jornalers andalusos!

  1. Retroenllaç: El dret universal a la salut en perill « El principi de…

  2. Retroenllaç: Breu reflexió sobre l’estat del benestar « El principi de…

  3. Retroenllaç: Sobre el pacte de CiU i ERC « El principi de…

  4. Retroenllaç: El que els neoliberals pensen | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: