Com està la indignació?

Fa vuit mesos que va néixer el moviment dels indignats, el 15-M. Recentment no en sentim a parlar gaire i potser la població general pot pensar que han deixat d’existir, dit de manera bruta, ja que, com bé sabeu, allò que no apareix als mitjans de comunicació és com si no tingués lloc, quan en realitat per exemple les assembles i associacions de barri (malgrat que no ho conec personalment) teixeixen un substrat associatiu o difonen la paraula crítica amb el sistema. Però realment, ja no sembla que hi hagi forts actes de visibilització. A propòsit d’això, transcric un text que és una explicació de com el moviment dels indignats s’insereix en els moviments socials. Ens pot servir per entendre una mica la situació global, per saber caracteritzar mínimament els moviments socials (si d’un cas, en una altra entrada jo ja parlaré més sobre això) i per veure’n les tendències fluctuants.
El text l’he tret d’un bloc que pertany a un espai alternatiu que va construir l’assemblea d’estudiants de la facultat d’econòmiques de la UB, un lloc, que es veu que ara ha estat desocupat, on s’oferien xerrades. Justament el que copio aquí és el resum d’una d’aquestes xerrades, que va oferir Josep Maria Antentas.

Josep Maria Antentas, professor de la UAB i membre de Revolta Global, ens ha presentat aquest dimecres 21 a la tarda una mena d’estat de la qüestió del moviment social internacional que ha despertat aquest any 2011, any del qual ha dit que acaba més tranquil del que abans podia haver semblat, però això no vol dir que més endavant no es recuperi la forta mobilització.

En el context de crisi, en un primer moment les elits dirigents sentien por perquè no controlaven la crisi, però aquesta por es va esvair quan la població no responia davant del dramatisme de la situació. Les elits dominants va dedicar-se llavors a fer demagògia de refundació del capitalisme en dues fases: salvar la banca pública i, actualment, retallar drets socials que difícialment han estat aconseguits. La demagògia encobreix el nou model social al qual les empreses ens porten, ja que l’estat social que mínimament controla el capital és un fre per a les empreses per competir. Es produeixen constantment atacs constants del capital, als quals, sota la forma d’embats financers, la UE és especialment vulnerable, ja que és un esguerro de moneda única per a economies diferents i de poder no democràtic a nivell general. A més, en aquest marc de la UE, els estats més forts (França i Alemanya) actuen com a potències neocolonials respecte de la resta d’Europa, afirma Antentas.

Aquest 2011 és quan l’acció social col·lectiva s’ha fet sentir com a resposta a tot aquest procés. Ha trigat a néixer, però és normal sempre que trigui una mica: per mobilitzar-se és bàsic sentir malestar, clar, però sobretot cal perdre la por (això és, no estar espantat del que podria passar ni cohibir-se per actuar) i, a més, pensar que activament es pot aconseguir quelcom: “si un pensa que ha estat derrotat abans de mobilitzar-se, el que sol fer és no fer-ho”, ha afirmat el ponent. I ha afegit que fins avui hem fet més accions que acaben en derrotes, però no per això hem d’abandonar.
Les revoltes al món àrab són el punt de canvi que indiquen que el procés de maduració de la resposta social col·lectiva ha arribat al final. I aquestes revoltes alimenten les mobilitzacions a la ribera nord del Mediterrani per l’efecte d’imitació difusió. I d’aquesta manera el 2011 ha estat l’any d’inici d’un “nou cicle internacional de lluites” que té l’epicentre justament al Mediterrani i d’on destaca l’exemple d’Espanya, que s’ha estès per altres llocs.
El “primer” cicle de protesta ciutadana internacional va aparèixer després de la caiguda de l’URSS i de la “proclamació” del Nou Ordre Mundial de Bush pare el 1991: es tracta del moviment antiglobalització que va començar amb els zapatistes i va prendre força el 1999. Ara, aquest segon gran cicle històric té més importància perquè el context és més dramàtic, per això també està arrelat en la població.

Antentas caracteritza aquest cicle de protestes com a un moviment que combina diversos nivells de lluita: en ambients locals i en ambients amplis, es tracta d’un moviment que concreta problemes generals a un lloc determinat com a part d’una cosa més àmplia. En aquest sentit, la jornada del 15-O va ser l’acció de protesta coordinada més important a nivell mundial des de la protesta contra la guerra de l’Iraq. Potser aquesta darrera va ser més multitudinària, però també era més superficial.
Sabent aquesta característica de la lluita dels moviments actuals, Antentas també diu que hi ha dos errors que es fan a l’hora d’analitzar les dinàmiques internacionals: ficar-ho tot en el mateix sac (per tant, simplificar-ho massa) i, el contrari, no veure les vinculacions diverses i interrelacions existents.
Per tenir-ne una idea més clara, el ponent va exposar diversos aspectes compartits d’aquests moviments internacionals de lluita:

  • Crítica al causants de la crisi, a la mercantiltizació i al fet que la crisi la paguen tots els ciutadans, en contra del que fan els financers.
  • La “indignació” s’ha convertit en senya, una etiqueta que pot no voler dir res però que permet donar identitat col·lectiva.
  • Nova generació militant: no vol dir que és una qüestió de joves o de joventut necessàriament. En tot cas, que es moguin els estudiants fa estar el sistema inquiet, i això és un baròmetre de com està la societat perquè quan es mouen ells i, per extensió, la joventut, darrera seu es mobilitzen sectors més amplis.
  • Formes de lluita innovadores: ocupació de places i acampades va ser la manera de fer arrencar les protestes, així com en el moviment antiglobalització ho era bloquejar cimeres. Les autoritats sempre reaccionen a les noves formes, llavors sempre hi ha una dinàmica d’inventar i reinventar.
  • Èmfasi en l’ocupació de l’espai públic, no només per fer les protests, sinó per recuperar-lo com a espai d’interacció i discussió pública, d’aquí l’ús del carrer i la formació d’assemblees de barri. El model de gran ciutat contemporània és de zones separades, autopistes i espais públics que són només espais d’oci i de comerç, com és el cas de la pista de gel a Pl. Catalunya. Cada cop, doncs, estem més envaïts per un espai públic mercantilitzat, llavors és lògic que els moviments socials vulguin recuperar-lo, de manera que es combina la protesta del carrer amb la voluntat de construir aquí i avui un nou espai.

L’any 2011 ha estat, doncs, particularment agitat, però l’acabem baixos d’energia, la tardor no ha estat tan calenta com alguns deien. Normal, els moviments socials són fluctuants: el temps d’un moviment social no és lineal. Antentas posa l’exemple d’algú que aprèn més en un dia que en un any: a Pl. Catalunya aquest algú s’adona que la policia no era tan democràtica com li havien dit.
Malgrat que l’any no acabi “calent”, l’escletxa existent no es tancarà, és una “escletxa estructural”. Les mobilitzacions tornaran a arrencar amb diverses formes. Ara hi ha una aturada conjuntural i Antentas es pregunta, tot sabent que no es pot preveure res de manera concreta i exacta, si, amb aquest nou govern que tirarà pel dret, les mobilitzacions sorgiran de seguida o trigaran uns mesos a incubar-se. En tot cas, està convençut que la situació no millorarà.

 

Un cop llegida aquesta interessant informació tan concentrada, potser tindreu curiositat a saber més coses. Podeu mirar aquesta entrevista a ell i a Esther Vivas sobre el moviment antiglobalització (de fa més de dos anys):

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 15 gener 2012, in Indignats, Societat, Valoració and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Jo col·laboro de forma assídua amb l’assemblea d’indignats del meu barri i som més de 30 persones cada setmana, dividides en comissions i que no paren de treballar amb diverses propostes!

    • Axiò suposo que és un exemple del que deia Antentas en el sentit que la localment es manifesta la lluita global. Sens dubte el canvi de model social ha de començar per les bases, impulsat per gent decidida i dedicada. COm tu Arqueòleg. Gràcies per lluitar per un nou model social! Jo faig el que puc dins de les meves possibilitats, però això no inclou participar de les assemblees, per tant intento impulsar la lluita per altres vies (per exemple aquest humil bloc).

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: