Els funcionaris són uns privilegiats?

Avui voldria fer un breu comentari entorn de la posició socioeconòmica dels funcionaris, després que des de fa unes setmanes el govern es dediqui a culpar-los de ser responsables de la falta de diners, sigui perquè són uns acomodats o bé perquè tenen un privilegis que altres no tenen.

Per començar, caldria que fes una breu aclariment de què és un funcionari: com el seu nom indica, i en la mesura que treballen en nom del govern com a “representants” de la societat, treballen precisament en benefici de tota la societat. No en va dels empleats públics es diu que són el personal de la funció pública. I això és molt lloable. Depèn del govern també com gestioni les tasques del funcionariat, però sempre és necessària estabilitat i organització administrativa per tal que l’Estat estigui en marxa i per tal que pugui dur a terme totes les seves funcions en benefici de la societat; de fet, el funcionari ve a ser una manera de portar el que l’Estat significa de manera abstracte, per tant allò públic, a peu de terra, amb la relació amb la ciutadania i l’organització de les institucions públiques.
És per això que és incomprensible que el mateix govern, fent de nou gala de la demagògia que el caracteritza, generi imatges fal·lacioses dels funcionaris i estigui interessat a fer un discurs desprestigiador. És absurd que el govern ataqui el mateix fonament que aguanta l’administració, ell mateix està trencant la coherència que hi ha d’haver entre la funció pública del govern i la funció pública de l’administració, ja que una és l’expressió de l’altra. Ambdues coses van juntes, no té sentit que un govern llenci un discurs desprestigiador i digui que el cos funcionarial és massa gran, llevat que, clar, estigui interessat a reduir la presència d’allò públic en la societat i reduir així també, conseqüentment, la mateixa influència governamental, la qual cosa només es pot fer en benefici del sector privat i desarticulant els mecanismes que ofereixen una mínima cohesió entorn d’un bé comú, sigui aquest suposat o no, però que en tot cas és representat per l’Estat per les garanties que ofereix.

Els funcionaris no són uns privilegiats, és clar que no. Tenen el que es mereixen i el que és necessari per al bon fucionament governamental. A vegades fins i tot, com ve sabreu, estan carregats de feina i les instàncies superiors no ajuden gaire a organtizar de manera efectiva les seves funcions (per exemple, en la Justícia l’ús de la informàtica no està, que jo sàpiga, gaire estès). Tanmateix, és cert que en algunes ocasions podria haver-hi més mecanismes de control, especialment pel que fa als serveis públics, sobre l’actuació dels funcionaris. Però, en qualsevol cas, no és cap aquí cap on es dirigeixen les crítiques envers els funcionaris. La qüestió és que no es tracta de comparar els funcionaris amb la resta de treballadors no públics com si la mesura ideal fos precisament la dels treballadors no públics (i, per tant, una mesura que aniria en funció del criteri de l’empresa perquè posa les condicions laborals). Ben al contrari: sort en tenen els funcionaris de gaudir de certa estabilitat i de condicions més o menys dignes, i de fet així hauria de ser per a tots els treballadors.
Aquí rau el quid de la qüestió de les postures del govern: en comptes de fer demagògia dient que els funcionaris són uns privilegiats i incitar la ciutadania general a veure amb mals ulls aquest sector de treballadors (que, com he dit, treballen en benefici de tota la ciutadania mateixa), el que s’hauria de fer és millorar la condicions laborals de tota la població activa. Hom diu que són uns privilegiats perquè ho valora des del criteri economicista que impulsa la nova mentalitat neoliberal, i per això en realitat aquests judicis estan en favor del capital i, conseqüentment, el capital no voldrà mai assegurar, per exemple, un sou més digne als seus treballadors, garantir permisos de maternitat o oferir més vacances, com sí que tenen els funcionaris de manera general.

A més, que els polítics diguin que són uns privilegiats és una tàctica per desviar l’atenció i per buscar culpables a la crisi: els privilegits, vés per on, són els polítics, que gaudeixen d'”immunitat” perquè estan legitimats pels vots del poble, i tots aquelles les accions dels quals incideixen de manera efectiva en la societat i el seu funcionament general, i aquests no són altres que els banquers i rics empresaris, que han actuat irresponsablement. De fet, aquest és un exemple més de com, de costum, es tergiversa la realitat i s’enfoca de manera oposada a com s’hauria d’entendre: és a dir, en comptes de defensar les millores laborals de tots els treballadors s’ataquen aquells que poden gaudir de cert poder adquisitiu i tenen un lloc de treball estable. En aquest sentit, podeu llegir aquest breu comentari a Mientras Tanto on s’afirma que el que sobren són defraudadors.

És cert que això que he exposat no és un absolut que permeti entendre la seva posició del funcionari i no és una relació simple entre Estat i funcionariat, però la qüestió és la significació que transmet, més que la cosa tècnica, i la lògica de gestió de la societat que ara les tendències neoliberals estan canviant, contràries als principis que fins ara hom ha defensat que han assegurat el manteniment d’un estat i una societat mínimament decents i que frenaven la invasió del capital. Per ampliar tot això, recomano de llegir aquest interessant text d’un tal Iñaki Chaves en defensa del funcionariat i criticant que sempre se l’ataqui.

Així doncs, és necessària l’estabilitat per tal que la maquinària burocràtica i l’efectivitat de l’administració rutllin bé. Reduir aquesta maquinària, disminueix la capacitat de l’Estat per dur a terme polítiques públiques, per oferir serveis i per estendre la cobertura pública per sobre de tota la ciutadania. Atacar el funcionariat, inherent a un estat democràtic social i de dret, per tant, és un absurd, en la mesura que és una manera d’atacar l’estat mateix, sigui dient que les funcions que desenvolupa no són adequades o dient que ningú no té prou capacitat per ser treballador públic i prestar servei a la ciutadania. Aquí podeu llegir un escrit d’un tal .  És un absurd, dic, sí… llevat que sigui una tàctica per, justament, des de dins desestructurar l’Estat i obrir la porta al neoliberalisme, la qual cosa soscava les garanties de l’estat del benestar que el sector públic porta implícit.

Foto: Europa Press

Bé, per acabar, una lectura d’un article de La Vanguardia que pot fer pensar sobre això a partir de la frase de Larra tan coneguda en literatura del Vuelva usted mañana. Així mateix, podeu llegir aquest comentari d’un lector del mateix diari que explica, com a funcionari que és, com ha empitjorat el seu poder adquisitiu. Ah! I no seria un comentari complet si no posés un clar exemple de l’estupidesa que mostren els polítics atacant els funcionaris creant d’ells una imatge que no és: l’alcaldessa de València va dir que tots els polítics i funcionaris reben regals, i llavors un empleat públic de la Generalitat la va denunciar per injúries i calúmnes per ser fals. I amb raó.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 22 gener 2012, in Consideracions polítiques, Opinió, Política and tagged , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Completament d’acord. La dreta ha instal·lat aquesta idea del privilegi dels funcionaris a l’imaginari col·lectiu per al d’enfrontar als trebalaldors entre si i tenir l’excusa perfecte per tal de carregar-se l’estat del benestar

    • Certament. M’he adonat per exemple que fa uns dies abans que escrivís això, Banda Ampla va oferir una discussió i contrast d’opinions sobre els funcionaris, com sempre amb gent corrent al plató i algunes figures més informades (http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3911030). Allà es pot veure a vegades petits enfrontaments entre el paper dels funcionaris. I també voldria destacar algunes altres coses, només per deixar-en constància, no és important:

      -Just al principi, quan parla la Carme, la dona del cabell tenyit, la periodista sembla que intenti desacreditar-la amb una típica maniobra de confusió entre opinió i informació (de fet, aquest és el problema més greu que jo trobo en aquesta mena de programes de debat, malgrat que per altres coses estan bé).
      -Està bé el gir que ha pres la discussió del programa per dir que és una estratègia política per enfrontar-nos entre nosaltres, com has esmentat tu.
      -Entenc que hi ha diversos tipus de funcionaris i podem mirar diferent la seva eficiència, però en tot cas penso qeu l’important és no apreciar el funcionariat en termes d’eficàcia productiva i comptetitivitat. I sobretot em refereixo a funcionaris treballadors en sectors professionals, però també de l’administració. Però existeixen els funcionaris alts càrrecs i fins i tot en certa manera els polítics ´son funcionaris, però és aquests nivells de funcionariat els que cal canviar.
      -Com ha dit el professor de ciència política, em sembla que era d’això, entenc que un bon criteri és la motivació i la vocació de servei públic.
      -M’agrada el sentit polititzador que pren el debat cap a l’últim terç, realment el quid de la qüestió, el que és més transcendental, és l’organització politica i l’acomodament de les elits.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: