Retorn al passat: el (neo)liberalisme a l’Espanya popular

Catalunya ha estat l’alumne avantatjat del neoliberalisme. Ara és el torn de tot l’estat. En aquesta entrada exposaré una mica la situació i, sense entrar en gaires tecnicismes, exposaré la meva opinió i un plantejament contrari als dogmes neoliberals que corrompen la qualitat democràtica, cosa de la qual hem vist dos exemples detallats pel que fa a educació i sanitat.

Abans que el Partit Popular guanyés, més aviat gràcies al desastre del PSOE que no als mèrits propis, el govern ZP, que es va vendre al capital, va iniciar l’embastida neoliberal i ara el PP segueix el seu llegat. Prèviament els dos ja s’havien posat d’acord per canviar la constitució per impedir la despesa excessiva (cosa inútil). Doncs bé, certament ara el PP amb totes les retallades i totes les mesures, notablement la reforma laboral, ja aposta per un nou paradigma social en què les empreses tinguin llibertat per fer el que volen. I, senyors meus, no hi ha pas gaire diferència amb el que passa a Catalunya: PP i CiU són la mateixa cosa i fan el mateix. Polònia ja ho va mostrar amb molta gràcia.

Per entendre-ho, hem de tenir ben present quina és la concepció social del pensament neoliberal, que es converteix en dogma polític (en una altra entrada ja explicaré més clarament què és això del neoliberalisme): el neoliberalisme es manifesta a partir dels 70 (a EUA, al Regne Unit a Irlanda de manera gairebé completa) amb la desarticulació de l’estat del benestar i amb la retirada de les regulacions al mercat desenfrenat. El pensament neoliberal, que no aposta per fer una política “unversal” perquè el mercat és un ens perfecta que ja fa una ordenació social adequada, postula que els treballadors, simples mitjans per fer diners, necessiten trobar-se en condicions de desatenció per tal que acceptin qualsevol feina que se’ls ofereixi. I això és el que ara està passant: absolut individualisme i egoisme, manipulats al ritme dels interessos d’algunes elits, que trenca les bases de tot projecte social col·lectiu. La imatge de la dreta, per exemple, és un gran metàfora: ajudar a aquells causants de la crisi i no arreglar el desplaçament de l’important en economia cap al sector especulatiu i no productiu, la qual cosa provoca també un desfasament de valors.
El pitjor és que sembla que les mesures neoliberals estan tocades per la crisi (almenys en la percepció general) perquè s’ha demostrat que el capitalisme és autodestructiu, però la societat en el seu conjunt no sembla capaç de trobar un projecte social global ni és capaç d’allunyar-se dels criteris economicistes, de fet més aviat sembla que hi continua caient i es troba perduda. Segurament per això continuen guanyant les dretes i, malgrat l’evidència del capitalisme salvatge com a sistema autodestructiu, per això continuen impulsant la desarticulació de la societat i la imbueixen en la desesperació, i tot ho embolcallen amb discursos demagògics per fer veure que això que es fa és necessari i no són mesures que agreugin la situació, quan sí que és així, i que ignoren els drets socials i democràtics adquirits, essencials i necessaris per a la cohesió i la justícia socials.
A vegades, ni tan sols els discursos són discrets: les forces polítiques neoliberals quasi quasi que diuen a la cara de la ciutadania que es faci fotre. És el cas de la reforma laboral. Bé, de fet, en primer lloc el govern Rajoy mantenia absolut silenci, però això mateix ja feia que se’ls veiés el llautó, per exemple en aquests pocs mesos de govern el president no ha concedit cap entrevista. D’altra banda, quan es va presentar la reforma laboral, sí que es van riure de nosaltres a la cara: els presidents de la CEOE i de Cepyme estaven eufòrics, i l’un li va dir a l’altre que estigués “seriós, molt seriós, perquè si no…”.
¿Calen més proves per veure que totes les polítiques neoliberals són tendecioses, en favor del capital, que només es guien per l’economicisme (com si pogués explicar tot comportament social), que ajuden unes minories, que no aborden l’arrel dels problemes socials i que afavoreixen (en el sentit que incideixen negativament en) la injustícia social en eliminar drets socials i democràtics? Un exemple molt clar és justament aquesta forta incidència política del CEOE a l’hora de marcar l’agenda i de fer postulacions estúpides (com quan va dir que el nivell d’estudis era una qüestió de gens) i contràries al bé comú, com ara que cal revisar el dret de vaga, cosa que ja fa temps que deia, però ara es veu que els neoliberals li fan la gara-gara. Sabent això, només falta que els portaveus del PP quan parlin diguin “Esperem que gaudeixin del viatge de tornada al segle XIX”.

És curiós de veure com el PP no parava de criticar el PSOE, que si eren els culpables de la crisi, que si no sabien què es feien…, i deien que el seu partit seria la solució per reorientar l’economia i acabaria la crisi. Bah, paraules buides! Fixeu-vos que una de les primers coses que va fer el nou govern va ser reconèixer que continuaria la recessió. Bé, evidentment no van fer servir aquesta paraula, potser així es pensen que, no esmentant-ho, ja farà la impressió que el PP ha salvat Espanya.
El govern actual és sens dubte el que ens portarà a la gola del llop, i això és així perquè, en darrera instància, res té a veure amb el govern, sinó amb l’orientació de mesures que eliminen encara més les poques restriccions que hi havia al lliure (=descontrolat) mercat. No veieu que és el mateix? La diferència és que el PSOE no ho tenia al programa, i el PP sí (almenys les tendències procapital, no tenien al programa aplicar el que dicten els mercats i els organismes econòmics de la UE), i de debò que l’estan seguint. Ells en diuen “reformes”, però és una manera maca de dir que eliminen el que ja hi ha per afavorir el capital i les empreses. Per exemple, mireu aquest breu llistat del diari Ara de 10 mesures d'”austeritat”. I, millor encara, observeu les fal·làcies i eufemismes per no arreglar l’economia en aquesta breu entrada d’Ignacio Escolar. D’altra banda, aquí podeu llegir una reflexió entorn de la reforma laboral i la necessitat de trencar aquest bipartidisme que he esmentat més amunt: PP i PSOE fan el mateix.

Si més amunt deia que es volia controlar el dèficit per la constitució, ara, a sobre, el deute excessiu es considerarà delicte. Quina estupidesa! Els del PP haurien de ser llavors els primers a anar a la presó! Tots sabem la demagògia que fan, les políques que segueixen i que ells no eren la solució. Si no, no s’entén que el ministre d’economia digués a Alemanya que no podria cumplir el dèfict en 2 anys, tot i que de seguida van rectificar les seves paraules. Ja sabeu el que ha dit el ministre d’Economia, Montoro: castigar penalment els polítics irresponsables que no compleixin el deute i malbaratin recursos. Però, què entén el PP, per malbaratament? Ni més ni menys que la despesa social necessària per garantir la prestació de serveis de i per dret i que són recollits en la constitució i són propis d’un estat social democràtic. Això, segons aquest senyor i segons la ideologia neoliberal, és malgastar, fer una mala gestió. Us remeto a aquesta breu opinió de Don Ricardo on precisament tipifica clarament per bon criteri el que és la mala gestió i el malbaratament.
Estigmatitzar el sector públic té també una altra cara, l’altra costat de la moneda: se suposa que afavoreix l’economia, també a nivell domèstic, i permet la llibertat individual en la societat. Almenys això és el que diuen els discuros neoliberals. Per això el populisme utilitzat s’articula entorn d’ajudar a les classes mitjanes. Però això, com ja vinc dient, és fals, és una fal·làcia. I fixeu-vos en un exemple: a València han suprimit l’impost de patrimoni, la qual cosa beneficia 18.550 persones. Caram, tu! Hom es podria preguntar totalment incrèdul “i això ajuda les classes mitjanes??” A veure: de 4 milions d’habitants que té la comunitat autònoma i se suposa que la gran majoria són de classe mitjana, mmhh… doncs sí, un gran percentatge de la població queda beneficiada. Sembla màgia…!

Bé, i l’última cosa que em falta esmentar, en aquesta relació una mica anàrquica de fets i mesures, és la reforma laboral. Jo no n’estic gaire al corrent, en realitat, però recomano, per a una anàlisi profunda i detallada de la “contrareforma laboral”, de llegir el que en diu Vidal Aragonés a Mientras Tanto. O també l’anàlisi provisionalque en fa l’economista i diputat d’IU Alberto Garzón.

Imatge extreta del bloc "Iniciativa Debate Público"

D’altra banda, cal tenir present, seguint la línia ideològica que he dibuixat en aquest article, que cal plantar cara al neoliberalisme perquè no hem de renunciar als nostres drets elementals i fonamentals, perquè no volem viure en un món pitjor i perquè els bàrbars salvatges que ens governen (directament o indirectament) sàpiguen que algun dia o altre els farem fora. Avui hem tingut una gran demostració d’oposició a la reforma laboral. I, en aquest sentit, i per ampliar en termes més precisos el dogma neoliberal, llegiu els motius que exposa Vicenç Navarro per mobilitzar-se en contra de les mesures neoliberals.

 

Per acabar, per emfatitzar de manera més divertida la negativitat que transmet un govern neoliberal i tota la demagògia que l’acompanya, us poso el fantàstic hit del Gran Wyoming “Resistiré”:

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 19 Febrer 2012, in Dins les nostres fronteres, Opinió, Política and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 8 comentaris.

  1. Pienso que el enraizamiento del neoliberalismo en España es muy profundo. Es la ideología predominante en la sociedad presente. Arrastra con gran fuerza a todos los partidos hacia él. Si resucitaran los socialistas y los comunistas de los años veinte no entenderían las posiciones de sus herederos. Muchas veces pienso que el comunismo se ha convertido en un “Virgencita, que me quede como estoy” y el socialismo en un “Te extraeré los órganos CON anestesia”.

    • En primer lugar, ¡gracias por comentar! Espero que no tengas grandes dificultades para leer el catalán.
      Sobre el neoliberalismo, sí, está claro que es muy fuerte, se expande por todos los ámbitos, no es sólo un pensamiento económico, sino que de hecho yo diría que el neoliberalismo y el economicismo son como una ideologia del ordenamiento social. Quizá la forma de solucionarlo es recuperar la confianza en la sociedad (en los otros) en su conjunto, tener virtud y actuar colectivamente para un futuro mejor.

  1. Retroenllaç: Primavera Valenciana « El principi de…

  2. Retroenllaç: Treballar sense cobrar, última fase de l’explotació « El principi de…

  3. Retroenllaç: El neoliberalisme i la llibertat « El principi de…

  4. Retroenllaç: Infobloc: repàs de 2012 i vacances d’any nou « El principi de…

  5. Retroenllaç: Vicenç Navarro a Singulars | El principi de...

  6. Retroenllaç: Infoblog: dos anys ja | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: