Trobada una bomba de la II Guerra Mundial

Últimament he parlat molt de política, del neoliberalisme, i he reflexionat sobre algunes qüestions socials. Sens dubte en continuaré escrivint, però avui prefereixo canviar de tema, cosa que feia temps que no feia potser perquè el ritme de publicació fa que els articles siguin semblants, tot i que intento que cada un aporti alguna cosa nova. En tot cas, avui toca una mica d’història, que explicaré a partir d’aquest fet: fa uns mesos ens va arribar la notícia de la trobada d’una antiga bomba aèria de la II Guerra Mundial al riu Rin al seu pas per la ciutat alemanya de Coblença. De tant en tant ja passen aquestes coses, són les conseqüències i els elements perpetus d’una guerra: el material destructiu aguanta molt de temps. De fet, cada any es troben unes 600 tones d’antiga munició tant de la II Guerra Mundial com també de la primera. A més, de les bombes llençades durant el segon conflicte mundial, una de cada vuit no va arribar a explotar.
S’han localitzat, de fet, una gran bomba que pesa ben bé dos mil quilos i fa 6 metres de longitud i va ser llençada pels avions britànics, i una altra bomba a prop més petita, de 125 kg. d’origen nord-americà. Ambdues van ser desactivades el passat dia 4 de desembre. D’altra banda, segons he pogut entendre dels diaris locals, hi havia encara una tercera bomba. Doncs bé, amb aquesta excusa de la localització de les bombes, us faré un breu relat historicomilitar dels bombardejos aliats amb l’exemple de Coblença en els últims moments de la guerra.

La ciutat de Coblença es troba a l’actual Land de Renània-Palatinat i té poc més de 100.000 habitants. És a la riba del Rin, amb la confluència del seu afluent Mosel·la, riu que ha servit de sempre com a mitjà de transport i via de comunicació en aquella part d’Alemanya tant industrialitzada. No forma part, però de l’àrea industrial i minera entorn dels rius Rin i Ruhr, on també s’ha constituït realment una àrea administrativa que justament s’anomena el Ruhr. Coblença es troba a 80 km. al sud de Colònia i 120 al sud d’Essen, una de les ciutats principals del Ruhr. Tota aquesta àrea, per l’interès militar general que despertava, va ser objecte dels atacs aeris dels aliats, així com les ciutats grans de l’oest d’Alemanya, entre 1943 i 1945. Sens dubte el Ruhr havia estat el centre de producció principal dels nazis, el motor de la indústria de guerra, almenys dins d’Alemanya, ja que fora, per altres parts de l'”imperi”, també hi havia grans centres productius, com a diversos llocs de Polònia.

Des de 1943 les incursions aèries aliades sobre l’Alemanya més occidental eren ja una estratègia utilitzada per fer minvar el poder militar alemany, però va ser a partir del desembarcament de Normandia (Dia D: 6 de juny de 1944), operació que suposà el punt d’inflexió final en favor dels aliats, quan les campanyes de bombardejos aeris van ser notablement més intenses i es van efectuar incursions més profundes dins del territori alemany, incursions que, evidentment, cada cop penetraven més en la mesura que les forces de terra ocupaven territoris. Cal dir que les primeres ofensives aliades aèries no eren especialment efectives.
L’hivern de 1944 Hitler va posar en marxa la seva darrera ofensiva amb intenció d’invertir la situació: la campanya de les Ardenes. Malgrat l’aparent victòria inicial, els alemanys no van poder frenar el contraatac aliat, que va empènyer la línia de front i s’endinsava ràpidament per Alemanya. De fet, el març del 45 els aliats van travessar la línia de fortificacions alemanyes i ja el 21 de març el front i els combats se situaven a la lína del Rin, en ciutats com Düsseldorf, Colònia, Mainz o la mateixa Coblença (on s’havia de dirigir el general Patton, l’heroi nord-americà de les Ardenes).
Els combats van ser intensos, ja que la defensa alemanya s’havia d’encarregar d’evitar que travessin el riu. L’únic pont que quedava dempeus era al poble de Remagen, a 30 km. al nord de Coblença, però va caure el dia 17, deu dies després que els aliats l’ocupessin i poguessin establir un cap de pont. També va ser el dia 7 quan arribaren a Coblença, que van aconseguir prendre el 19 de març. Per aquelles dates, la defensa alemanya s’estava enfonsant, per la qual cosa era més fàcil establir pontons i travessar el riu. De fet, fou Patton qui el dia 22 ja el travessà per Oppenheim (a 70 km. al sud de Coblença), i ho féu amb actitud de superioritat sobre els britànics. A partir de llavors, la penetració endins del territori alemany no tenia fre, per exemple el 18 d’abril algunes divisions ja van arribar a l’Elba.

Alemanya ja estava perduda, estava claríssim. No volia rendir-se, és cert, però hauria estat ocupada sense dificultat. Els bombardejos, entrat l’any 1945, no tenien exactament objectius militars ni tampoc no eren essencials per a l’avanç de les tropes aliades, ja que s’efectuaven a la rereguarda: ja em direu què tenia de rellevant en termes militars la ciutat de Dresden, el centre històric de la qual va quedar totalment arrassat. La catedral principal, per exemple, fa només uns anys que es va inaugurar després d’una restauració total. De fet, des de Normandia els aliats volien deixar Alemanya arrassada com si fos un certificat de la victòria que aconseguirien.
És per això que hi ha la discussió entre alguns membres de l’exèrcit i les persones que encara mantenen una certa ètica, si realment era necessari estendre cada dia una estora d’avions sobre el cel alemany que provoquessin una pluja de bombes sobre les ciutats. Segurament es volien venjar i van voler fer el màxim de dany que van poder, sabent que als nazis no els quedaven quadrilles de caces, que els canons antiaeris a vegades eren inútils per a la defensa contra grans bombarders, i sent conscients que a les ciutats objectiu (almenys en algunes) no hi havia destacaments importants de soldats.

Si ens centrem de nou en Coblença, veurem la bomba gran trobada concretament es tracta d’un explosiu de 2.000 kg. de pes, una de les bombes més potents, de fet una bomba d’alta destrucció especialment dissenyada per crear la màxima destrucció material possible (el tipus d’explosiu que anglès anomenen blockbuster) que pot arribar a afectar un radi de 3 quilòmetres o més (no en va gairebé la meitat dels habitants de la ciutat van ser evacuats aquest desembre). La mateixa tàctica que havien fet servir els alemanys amb les bombes incendiàries sobre Londres o els nord-americans sobre el Japó. Els avions encarregats de fer-ho van ser els Lancaster, el bombarder britànic més “popular” de la guerra.
Concretament, entre el 1943 i el 1945 es van llençar unes 250 bombes d’aquest tipus sobre aquesta ciutat, a banda de les bombes explosives i de les incendiàries. L’últim gran bombardeig sobre Coblença va ser la nit del 6 de novembre de 1944, quan es diu que es va destruir més de la meitat de la zona edificada de la ciutat.
Al final de la guerra, el 87% de l’àrea de Coblença estava destruïda i la ciutat va perdre el 80% dels habitants, fos per mort o per emigració, de manera que la xifra se situà a gairebé 20.000 habitants, però en els anys següents augmentà de seguida.

 

Per acabar, per si us interessa dono algunes dades entorn dels bombardejos dels aliats:
· 600.000 morts entre Alemanya (en les fronteres del 1937), Àustria i Txèquia.
· 80.000 nens morts (d’aquests 600.000).
· 1.400.000 missions de bombarders aliats sobre Europa.
· 2,8 milions de tones de bombes llençades (1,4 d’aquestes sobre el III Reich).
· La RAF va llençar 1,5 milions d’aquests tones, que són en termes absoluts 7.431.000 bombes.
· D’aquestes bombes, es calcula que només el 3,3% va causar algun dany efectiu.
· 161 ciutats grans bombardejades i 850 de mitjanes (dins del territori del III Reich).
· En el període de mitjan novembre de 1943 i març de 1944, es van utilitzar més de 9.000 bombarders de la RAF sobre Berlín, una quanitat enorme.
· El 1945 Gran Bretanya tenia mobilitzats 1,7 milions de treballadors per fabricar bombarders.