Se’n va la Quaresma i arriba la confessionalitat

S’acosta Setmana Santa, amb les seves misses i les seves processons (que jo trobava tenebroses quan era petit), i també amb els discursos polítics i religiosos (sobretot en el sentit específic d’eclesiàstics) confluïts en una mateixa línia de discurs vers la societat, que no és altra que una certa magnificència de la religió catòlica i suport polític públic (a vegades de manera molt clara, altres no tant) a tal religió. És evident que hi ha d’haver una separació entre les pràctiques politicocivils i les pràctiques eclesiàstiques, així com entre els discursos. D’això se’n diu laïcisme. Ja en vaig fer una petita explicació en una altra entrada en ocasió de la visita del Papa, però repeteixo el leitmotiv citant Maquiavel: al Cèsar el que és del Cèsar, a Déu el que és de Déu.

Per què torno a parlar del laïcisme? Doncs perquè el govern espanyol sembla, sempre ho sembla, que no conegui aquesta base liberal de la democràcia, que porta evidentment a l’aconfessionalitat, això és, la no-adhesió pública a una església o a una confessió religiosa. En canvi, mostra un recolzament tàcit a l’Església. De manera directa, amb subvencions, tots ho sabem, i posant una graella a la declaració de la renda; de manera indirecta, o, en tot cas, més subtil, afavorint les manifestacions catòliques, ara que s’acosta Setmana Santa. Justament associacions atees havien convocat per aquest Dijous Sant una manifestació per Madrid, igual com van fer l’any passat. Va ser prohibida en ambdós moments. Aquí en podeu llegir la notícia.

Aquests postura representa de nou un atemptat contra la llibertat d’expressió i manifestació, cosa últimament molt freqüent. La manifestació atea no posa en perill en cap cas la llibertat religiosa ni de consciència, ni és cap atac a la pràctica religiosa. Ningú no prohibeix el lliure exercici de la fe religiosa, com sí que es prohibeix la lliure manifestació que clama per un nou enfocament social en aquesta qüestió.
Tots sabem el suport, i fins i tot reverència, que els càrrecs polítics, bàsicament del PP, mostren a l’Església. Ara el govern li fa també el seguici amb decisions polítiques com aquesta totalment tendencioses que no fan sinó afavorir la influència catòlica: Dijous Sant no és un dia de propietat privada de l’Església. La manifestació atea, com dic, no és un perill per al dret de llibertat religiosa perquè no hi ha cap restricció a tal religió. En canvi, la Delegació del Govern a Madrid no sembla entendre-ho, ja que va dir que la prohibia per “raons fundades d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a la integritat de persones i béns”. També pregunto a la Delegació el mateix que li pregunta Ignacio Escolar en la seva entrada desmuntant prejudicis contraris al laïcisme: pot el govern explicar i demostrar quines són aquestes raons fundades?? Mentre això no es demostri, l’avinença entre el govern i l’Eslgésia és evident, la qual cosa demostra la inexistència de l’aconfessionalitat que hauria de ser pròpia de tot estat democràtic (aquest és, de fet, una de les contradiccions de la constitució).
Com he dit, no és el primer cop que l’Estat acata l’Església i se sotmet a la religió. Per la visita del papa de l’estiu passat es va fer quelcom molt més greu que impedir una manifestació: la policia va carregar conta els manifestants pacífics al centre de Madrir i va tancar Puerta del Sol al lliure trànsit de persones. Sens dubte, una violació més de les llibertats civils totalment infundada i injustificada que només pot ser conseqüent si s’entén per motius de moralitat catòlica.

Hi ha una qüestió, en això de la manifestació atea, que pot despertar els ànimcs de la gent, principalment dels catòlics: és una provocació fer una manifestació en un dia “sagrat”? Doncs la meva resposta és sí i no.
Primer contestaré seguint la línia política fins aquí exposada: per descomptat que no és cap provocació. Dir “és que jo sóc catòlic i em molesta que ho facin” no és cap argument gaire racional per prohibir la manifestació, i tractar els ateus en aquest cas com a delinqüents potencials és prejudicial, discriminatori i contrari al dret fonamental de llibertat d’expressió. És a dir, en cap cas la manifestació no és cap perill polític i, a més, dubto molt que el verb “provocar” tingui fonament jurídic. D’altra banda, ja he expressat que aquest dia “sagrat” no pot ser patrimonialitzat ni es pot restringir amb aquesta excusa el dret de manifestació. Jo també podria dir que em molesta que la veïna vella i grassa del costat pengi les seves calçasses a la vista de tothom, però no per això trucaré a la policia dient l’estupidesa que fereix la meva sensibilitat i se li hauria de prohibir penjar-ho, quan en realitat l’espai és públic i la dona (igual que la manifestació) fa un acte lliure i necessari per al seu benestar.
Ara també es pot respondre en un altre sentit: és una provocació en termes socials de discussió pública i en termes intel·lectuals, ja que és una crítica i es tracta d’obrir un debat sobre el paper de l’Església a Espanya (aquest potser seria el “benestar cívic” que cerca la manifestació segons el símil una mica absurd que he posat de la dona vella i grassa). En aquest cas, doncs, provocar ho hauríem d’entendre com suscitar un debat i mostrar oposició a les postures confessionals del govern, no una provocació en sentit negatiu per incitar a l’odi o el que sigui. Igual com un professor a classe a vegades provoca els seus alumnes perquè pensin, també el moviment laic i ateu provoca tota la societat.

 

Doncs bé, amb això acabo el comentari. Com que volia fer una crítica a la no-aconfessionalitat que mostra el govern i explicar una mica què significa a partir de la manifestació atea, arxivo l’entrada dins de “Política”. Continuaré parlant sobre aquest tema: sapigueu que n’estic preparant un parell d’articles més, que ja tinc projectats: un per explicar la situació en termes polítics del laïcisme a Catalunya, i un altre que serà un escrit típic dels meus sobre explicació i significació de certs termes i/o fenòmens, en aquest cas evidentment parlaré del laïcisme i l’ateisme.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 25 Març 2012, in Dins les nostres fronteres, Opinió, Política and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. 4 comentaris.

  1. Curiosament al laicisme tan extès li costa aprofundir en altes instàncies polítiques. Com no podia ser menys per setmana santa missió impossible.

    salutacions

    • Totalment d’acord. Encara es pot entendre que el ciutadà corrent creient vulgui manifestar la seva fe arreu, però no és en cap cas acceptable que els polítics exerceixin els seus càrrecs públics mostrant “respecte” a la religió.

  1. Retroenllaç: Infobloc: repàs de 2012 i vacances d’any nou « El principi de…

  2. Retroenllaç: Infoblog: dos anys ja | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: