La UB porta al constitucional la llei de pressupostos del PP

Avui voldria, a mode de noticiari, informar d’una notícia que em sembla important i interessant, més que no pas reflexionar ni exposar un tema, però en tot cas en faré un petit comentari. Primer de tot, reprodueixo la notícia tal i com la diu TV3, que podeu llegir també a la pàgina oficial de la UB:

La Universitat de Barcelona ha informat en un comunicat que ha interposat al Defensor del Poble un recurs d’inconstitucionalitat contra el Reial Decret del govern de Rajoy de Mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit.

El centre ha considerat, tal com expressa en el comunicat, que la mesura “vulnera el dret a l’autonomia universitària”, ja que es contradiria amb l’autonomia universitària que preveu la Constitució Espanyola i la llei orgànica d’universitats. En aquest sentit, la universitat considera que en la prohibició de contractar nou personal aquest 2012 el govern assumeix funcions d’autoorganització i acadèmiques, exclusives de les universitats.

En base a aquesta situació, la UB ha decidit recórrer al Defensor del Poble, ja que com a institució “no està legitimada per interposar recursos d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional”. Tot i el recurs, la universitat també s’ha mostrat “plenament conscient” de la situació econòmica i la necessitat de mesures d’austeritat, encara que també ha apostat per l’autonomia universitària.

Això penso que és prou significatiu. Les universitats catalanes també es queixen de la situació econòmica i que amb menys recursos podran fer menys coses, però més aviat em sembla que només ho veuen en perspectiva tècnica de sosteniment de la seva institució. Malgrat això (i ara ho criticaré de seguida), això ens demostra que les universitats coneixen la situació real, saben de què va la cosa i entenen que és insostenible i que els polítics estan fent unes pràctiques que en realitat no ajuden a mantenir el servei.
Els rectors són figures institucionals, i per això desenvolupen el seu paper institucional i hi mostren oposició des del seu rol. Això està clar. És el cas d’aquesta crítica a la llei de pressupostos: hom ho fa d’acord a la situació formal, les lleis i els discursos propis que es generen en la discussió política. I amb tota la raó, com és aquest cas amb el principi d’autonomia universitària. Per cert que ara es critica amb la llei del PP, però això també ho posa en perill el govern català amb la figura dels interventors. Per començar a tenir una idea, una mica simple, de com es valora l’autonomia, podeu llegir-ne l’explicació que en fa el mateix rector de la UB a la seva pàgina oficial.
Potser el rol institucional podria ser desenvolupat amb més força o fins i tot caldria anar més enllà. Per dos motius: 1) perquè les universitats són agents de canvi social i han de ser eines per a l’emancipació social. I 2) perquè la crítica feta queda encallada (potser fins i tot reclosa) en el discurs i els seus ecos.
Ara parlaré del segon punt, que pot tenir més implicacions tècniques i pràctiques, mentre que el primer és concepció de la societat i s’entén així des d’un bon enteniment de la universitat i l’educació en general com a dret democràtic.

Respecte del segon aspecte, justificaré perquè el rol institucional es podria expressar d’altres maneres més punyents i projectant-se en el conjunt de la societat. Però per fer-ho, abans posaré un exemple de com l’oposició que sovint mostren els rectors queda encallada en els discursos. Vegem-ho amb una situació que m’invento: va un rector i diu alguna cosa per l’estil “la universitat és una institució amb vocació de servei al país que vol formar les noves generacions de joves que han de ser el futur i ens ajudaran a sortir d’aquesta crisi. La universitat necessita del suport general de tota la societat per tal d’empènyer amb força la formació d’aquests joves, però actualment la crisi sembla que ho posa en dubte. No podem adormir-nos, sinó el país no avança; no podem limitar les oportunitats que ofereixen les universitats públiques catalanes, que són motor de l’economia del país i tenen un fort reconeixement internacional. És per això que no s’han de limitar les ajudes i els recursos de què han de gaudir les universitats, altrament la seva tasca podria ser més complicada. Des de les universitats entenem la situació que viu el país i els pocs diners que hi ha, les dificultats de la Generalitat per recaptar impostos i les necessitats de l’austeritat per tal d’assolir els nivells europeus, però la minva de recursos pot posar en dubte la continuïtat d’un model d’universitat pública catalana eficient.” I va el polític de torn i respon “s’ha de fer més amb menys perquè el país avanci“. Fi de la discussió. M’ho he inventat, però us sembla surrealista??

És en aquest sentit que, des de posicionaments crítics, hom diu que degans i rectors són còmplices de les retallades. Algun hi haurà que sigui més “punyent” en les seves declaracions i accions, però generalment van al pas del que marquen les directrius polítiques, i aquestes es fan segons els dictàmens dels mercats. Si de debò les retallades i les noves mesures pel que fa la universitat l’estan posant en perill (i sí, certament ho fan), llavors cal plantar-hi cara valentament i sense miraments hipòcrites a mantenir les formes polítiques. Altanto: no vull dir que els rectors ignorin el paper institucional que els pertoca, però bé poden fer coses més fortes (per exemple, tancaments patronals) i llençar discursos a tota la societat (no només dins dels circuits propis de la discussió de les altes esferes) defensant clarament la universitat i explicant de manera real, més enllà de les paraules pròpies i tot sovint buides de contingut dels missatges polítics, què passa. Mentre això no succeeixi, jo entenc que potser no seran còmplices directes de l’adveniment del nou ordre neoliberal, perquè en la mesura que poden ho critiquen (per exemple, en ocasió de la inauguració del curs universitari que va tenir lloc a la UPC a l’octubre), però sí que poden ser agents connivents perquè les seves postures no tenen incidència real en frenar les polítiques nefastes actuals (simplement, dedueixo, intenten buscar l'”equilibri”), i si allò que critiquen no s’ho creuen realment.
Encara algú em podria dir que no, que els rectors fan el que poden i tot això. Sí, hi estic d’acord en part, com he explicat, i em sembla bé que ho facin, però es limiten dins del seu ordre institucional més restringit. I si poden mostrar certa oposició als poders polítics (com és el cas d’aquesta interpel·lació a la llei de pressupostos), no és, però, una crítica general ni una postura que combati la línia general de deriva que està prenent la societat per les pautes marcades per aquells que tenen capacitat d’influència. I és aquí on es mostra la complicitat: que potser tenen por les universitats d’obrir un debat polític i social, en comptes de limitar-ho tot al seu àmbit que controlen que sembla, falsament, que es manté al marge de la política? Que potser temen “trencar” amb la bona sintonia general amb els poders polítics i les empreses i “desvirtuar” els discursos polítics prefabricats? Que no afecta l’educació a tots i cada un dels membres de la societat i no és un bé públic fonamental?

La insubmissió o desobediència civil ha d’arribar a tot arreu. Si el govern català, amb una ben preparada estratègia convergent, insinua que no pagarà a Madrid, per què no poden les universitats “ignorar” el que diuen els governs si això van en contra dels principis universitaris? Senyors rectors que m’estiguin llegint, treguin-se els complexos de sobre i facin alguna cosa més incisiva!
Aquesta és la meva opinió.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 4 Abril 2012, in Dins les nostres fronteres, Opinió, Política and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: