Les no-disculpes del rei

Es veu que el sa majestat el rei d’Espanya Joan Carles I ha demanat disculpes per la seva conducta poc exemplar. Semblava que anés a plorar. No sé jo si era poc exemplar el que ha fet o no, però sí que ha estat vergonyós, tant el que ha passat, com també unes disculpes en què, almenys jo, de ben segur que m’hauria sentit ben incòmode. La monarquia, ja ho veieu, no és una institució perfecta. El monarca s’equivoca. Potser sí que és cert que els monàrquics diran que mai no havien dit que el rei no s’equivoqués, però en una figura que representa tota ella Espanya, la “nació” espanyola, aquestes coses vergonyoses no han de passar. Políticament parlant, en termes institucionals, pot ser molt correcte que el cap d’estat ho faci, tot i que això no vol dir exactament que accepti les seves responsabilitats per les males accions, ja que no serà castigat -per dir-ho d’alguna manera- com ho podria ser un nen petit que es portés malament i prometés, tot sovint en va, que no es tornaria a repetir. Dins del que cap, segons això, doncs ho trobo bé. Però jo encara espero altres disculpes, que veig que no arriben.

Jo vull que el rei es disculpi per creure’s que té la sang blava i que és superior a la resta.
Jo vull que el rei es disculpi per mantenir la seva institució sempre tancada, hermètica, sense conèixer la transparència ni les lleis democràtiques.
Jo vull que el rei es disculpi per creure que en ell conflueix la consciència de tots els espanyols i representa l’esperit de la nació espanyola.
Jo vull que el rei es diculpi per tenir a tota la ciutadania lligada com a súbdita seva, talment com si de l’edat mitjana es tractés, de manera que encara es nega simbòlicament la seva llibertat humana essencial.
Jo vull que el rei es disculpi per ser el valador, en tant que cap d’estat, de la no-negació ni reprovació oficial del règim dictatorial franquista.
Jo vull que el rei es disculpi per ser ell mateix l’herència directa d’aquesta dictadura.

Jo vull que el rei plegui, així no s’haurà de disculpar mai més. Jo vull que renunciï als seus privilegis, a la seva posició gens democràtica, que abdiqui. Jo vull que el poble accepti les seves renúncies, perquè les disculpes mateixes ja serien justificatori de la destrucció de la monarquia. Llàstima que això no passarà…

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 19 Abril 2012, in Dins les nostres fronteres, Opinió, Política and tagged , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Això mateix: que abdiqui i que els seus descendents no ocupin el seu lloc. I ja ho has dit tot. Una monarquia i el que representa no pot encaixar de cap manera en el nostre segle, suposadament modern i amb ciutadans suposadament lliures. I anirien molt bé unes disculpes com les que enumeres, sobretot les dues últimes.

    • A veure si passa. Si no, potser el poble li haurà de fer un cop d’atenció. Ja que vol ser rei, acceptant els manaments del dictador (que així es conforma, doncs, en certa manera amb el pare de la pàtria espanyola actual [i ho dic sense ser jo patriota espanyol]), doncs que accepti també que el poble el tracti com tota la vida ha tractat els reis: quan s’enfadava i no tolerava més els seus abusos, l’encalçaven.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: