Monthly Archives: Mai 2012

Premi Liebster Blog

Sóc una persona poc coneixedora d’internet i encara poc experimentada amb els blocs. Per això quan he rebut el premi Liebster Blog no sabia què era, no he entès de què anava la cosa, em pensava que havia entrat a formar part d’un rànquing mundial o vés a saber què. No. Els premis Liebster Blog són una cosa més senzilla, més familiar i més útil: es tracta d’una iniciativa nascuda en aquest món d’internet en què un bloc (o, millor dit, un blocaire) t’escull com a bloc ‘més estimat’ (en la seva traducció literal de l’alemany), per -entenc jo- fer-ne difusió i premiar-ne el contingut. En aquest sentit, he d’agrair a conjuntbuit haver-me concedit aquest premi que m’omple d’orgull: gràcies!

Les bases del premi, per entregar-lo a qui creguis que se’l mereix, són:

1.- Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar el blocaire que te l’ha otorgat.

2.- Nominar els teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- Demanar i esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

Tot seguit passo a dir els meus nominats. Però jo no conec gaires blocs, encara no navego prou i alguns tenen més de 200 seguidors i altres he descobert que ja han estat premiats, així que no ompliré la llista:

1r: Utópico terminando el prólogo: esplèndid bloc (en castellà), amb un ritme de publicació quasi frenètic, de Samuel García Arencibia sobre la política espanyola, ben fonamentat i rigorós en els criteris i en les bases legals que exposa.

2n: Punts de Vista: crítica, reflexió, informació i contrast entre realitat i discurs polític. Això és el que jo trobo i m’agrada en les freqüents entrades (en català i castellà) sobre la política i la societat espanyola i catalana, sobretot pel que fa a retallades socials.

3r: El bloc personal de Pilar Lahora: bloc de l’alter ego de la Pilar Rahola, amb escrits de resposta crítica i irònica al que publica aquesta periodista que s’ha tornat cada cop més conservadora. A vegades va bé portar-li la contrària.

4t: Kasundena.cat: bloc de miscel·lània, curiós, a partir de les experiències, opinions i coneixements de diferents joves universitaris, que s’expressen personalment cada un en les seves preferències.

Crònica de la vaga educativa del 22 de maig

Avui us faré una crònica de la meva experiència durant la vaga general educativa, com acostumo a fer, amb unes quantes fotos i, d’entrada, un enllaç a les notícies dels mitjans de comunicació.
Nota: les fotos són pròpies, fetes per mi mateix, llevat que s’indiqui el contrari. Si les voleu compartir, sisplau indiqueu-ne l’autoria.

Com deureu saber, va tenir lloc una vaga general a tot Espanya en el sector de l’educació, excepte a tres comunitats autònomes, on no va ser convocada. Es tracta del primer cop que tot el sector de l’ensenyament acorda en bloc fer una vaga, es posa d’acord, davant d’una situació nefasta per als serveis educatius. Si no m’equivoco, va ser convocada per a primària i secundària primer, i de seguida s’hi va apuntar la universitat, per això la manifestació va estar encapçalada per representants d’arreu.

Va ser sens dubte molt exitosa i espero que els polítics culpables quedessin parats, si bé els importa un rave perquè prefereixen cedir a la pressió dels mercats que a la pressió del poble i afectats directament. Si la vaga va ser un èxit, amb algun lloc amb menys seguiment, com és lògic, i en algunes escoles fent activitats alternatives sense secundar la vaga (malgrat que tothom s’oposa a les mesures dels dos governs), les manifestacions van ser també multitudinàries, molt animades i molt ben acollides per la societat en general.
Pode llegir aquí la notícia que n’ha fet La Vanguardia, aquí el que en diu TVC, en aquest enllaç la informació prou extensa de TVE o aquí el que en diu La Sexta, que penso que és qui n’ha fet una difusió més àmplia i ha intentat igualment oferir una cobertura àmplia, tot i que el seu perfil ideològic també es nota prou. Fins i tot són els únics que han parlat i han tret imatges dels Mossos empenyent a la Diagonal (ara en parlaré a la crònica estrictament). Bé, evidentment en tots els mitjans de comunicació hi ha certs biaixos i, com sempre, poc han informat de la situació o de les causes. En realitat, el discurs ja se sap, és cert: que la crisi és dolenta, que no es pot retallar en educació o és pitjor, etc., però tot això ho presenten molt desideologitzat i, sempre, com quelcom extern. La desinformació en aquest cas, potser no tan greu com en d’altres vagues, s’ha centrar a parlar-ne poc i no donar veu als afectats, malgrat que han volgut donar-ne imatge de ser important, però d’altra banda m’ha sorprès gratament que no comentessin com sempre que no hi ha hagut aldarulls, que la policia estava preparada per fer la seva feina i tot això.
Per acabar, podeu llegir la informació més alternativa que presenta La Directa sobre l’èxit de la vaga.

Dit tot això, ara sí que comença la crònica bastant detallada i llargueta: al matí vaig anar a la meva facultat. Havia estat ocupada a la nit. Els estudiants del moviment estudiantil tenien la facultat al matí “decorada” de manera molt curiosa: al passadís principal, un nino penjat ofegat pel preu de la matrícula, les parets bastant encartellades, pancartes penjades, un joc de fer punteria sobre els problemes que més preocupen, i música amb el volum molt elevat, per tal d’agitar el personal. El seguiment ha estat molt alt, es notava la facultat tranquil·la, malgrat que a mig matí hi havia una mica més de moviment. En realitat, potser hi ha hagut més gent que a la vaga del 17 de novembre, però ha estat així perquè hi havia exàmens programats. Dono fe que alguns dels alumnes que feien els exàmens confirmaven que anirien a la manifestació i que s’havien queixat de la data d’examen, però el professor s’havia negat a canviar-la, la qual cosa coacciona el dret a vaga. Bé, estem parlant de la Facultat d’Economia i Empresa, on sempre hi ha algun professor una mica fatxa.

Entorn d’un quart d’onze ens vam començar a agrupar a la Diagonal, tota la gent dels campus de la zona, per tal de baixar en manifestació cap a Pl. Universitat, la qual cosa vam fer de seguida, sense esperar-nos gaire. En ser vaga educativa general, ja es veia a venir que hi hauria molt de seguiment i seríem força gent: aquest cop érem molts més dels que normalment som quan ens manifestem per la Diagonal. A Tv3 diuen un miler, però jo penso que perfectament arribàvem als dos mil, sobretot alumnes, però també s’ha vist algun professor (per això també s’han fet poques classes, perquè el professorat ha secundat la vaga) i membres del PAS, sobretot de la UPC. Per cert, aquesta universitat -em sembla que ha ho he comentat algun cop- és de les més mobilitzades, entre altres coses perquè és la primera on s’experimenta amb la governança neoliberal. Per exemple, ara el moviment de lluita de l’ETSAB ha decidit paralitzar l’aprovació d’actes de qualificacions, la qual cosa evidentment no es podria fer sense el màxim suport del professorat.
Vam anar baixant seguits, lògicament, per la policia, una desena de furgones, de les quals van baixar uns quants Mossos i es van posar al mig del carrer per tal que la manifestació no tallés els dos carrils de la Diagonal. La tècnica utilitzada per fer-ho no era altra que dedicar-se a empènyer la gent i provocar. Després de passar les torres de la Caixa, vam girar pel carrer Joan Güell, per endinsar-nos a les Corts i a Sants, perquè la gent de barri viés que hi ha moviment, per recollir pel camí més gent i per insuflar ànims. He de dir que la gent estava molt animada i feia sorolls (amb caixes de cartró) i xiulava, encara que no sempre cridés. També he de dir que en aquesta manifestació tothom, absolutament tothom del carrer, sempre es girava i ens mirava i quedava no sé si content de veure’ns o sorprès, i de tant en tant també cridava o aplaudia.
Vam baixar tot aquest carrer recte., fins a la cantonada amb el Carrer de Sants. Recordo travessar l’Av. de Madrid, ampla i buida; feia impressió.  La policia anava tallant a mesura que avançàvem. Bé, la policia local; els Mossos (com podeu veure en la fota) ens seguien per darrera, acompanyats també per una ambulància. Arribar a la cantonada i girar pel Pg. de Sant Antoni direcció a l’estació va ser molt divertit: allà es vivia un clima “normal”, de vida urbana corrent, interrompuda per una manifestació. La gent no parava de mirar i tocar la botzina.

Al carrer davant de l’estació ens vam esperar una estona perquè la manifestació es cohesionés més, ja que hi havia algun tram, al mig, on la gent anava massa dispersa. Llavors vam seguir rodejant l’estació (aquestes dues fotos de la dreta estan fetes des de la rampa que puja a l’aparcament) i vam girar pel carrer d’Enric Bargés, allà al costat mateix de l’estació, on hi ha l’IES Emperador Carles. Uns quants de la manifestació hi van entrar per passar per les aules, mentre el gruix de la manifestació s’esperava. Només cinc minuts. Si no em confonc, va baixar gent de les aules i es va ajuntar a nosaltres. Després vam seguir: vam donar la volta a la mansana i vam pujar per l’Avinguda Josep Terradellas. Allà a la cantonada hi ha un edifici arrodonit, no sé si és quelcom d’important, però en tot cas hi havia unes furgonetes dels Mossos aparcades al costat custodiant-lo. La manifestació va passar pel passeig interior, no pas pel carrer de l’Avinguda, penso que amb la intenció d’evitar que algú volgués provocar la policia. En qualsevol cas, de seguida va sortir-ne perquè vam girar pel carrer de Rosselló, on hi ha la Model, tot recte fins a al carrer d’Urgell. Hi ha a la cantonada l’escola industril, que també es veia força aturada per la vaga i hi havia només una desena de persones esperant expressament aquesta manifestació per ajuntar-s’hi.

En aquests dos carrers jo em vaig dedicar a repartir paperetes informatives entre els vianants i els animava a seguir-nos. Un home gran em va dir que no creia que hagués de tornar a veure mai més jovent sortint al carrer per lluitar, i que ara les cançons de la seva època de Llach i Raimon tornen a estar de moda. Ben cert. Però, ui! Si en veurà aquest home, de jovent pel carrer! Amb els temps de corren…
A la cantonada amb Gran Via hi havia un altre grup de manifestants. Estaven quiets esperant que hi anéssim. Uns metres abans, vam agenollar-nos per aixecar-nos tot seguit i anar-hi corrents i ens vam trobar. Es tractava d’un grup de potser tres o quatre centenars de persones, professors, pares i alumnes de secundària. Alguns ja portaven la característica samarreta groga. Em sembla que venien de Plaça Espanya manifestant-se, sense escorta policial. Primer van deixar-los passar a ells, ja que el bloc de Diagonal havia de tancar la manifestació, amb el sector d’universitats.
Si la meva memòria no em falla, va ser en aquest tram de manifestació cap a Universitat quan vam cantar l’Estaca. Vam arribar a la plaça just a dos quarts d’una, a l’hora que havia de començar la manifestació unitària. Bé, a la plaça no perquè no hi cabíem, llavors aquest bloc es va esperar encara al costat oest de Gran Via sense travessar el carrer d’Aribau. Al llarg de la mitja hora següent, va poder avançar, però no pas ordenadament i al ritme de la manifestació, simplement va aconseguir col·locar-se davant de la universitat. En dos moments vam aconseguir avançar uns ridículs metres (a la foto veieu el bloc preparat per avançar) i tothom es pensava que la cosa ja arriaria, però en realitat no va ser fins al cap d’hora i mitja que realment ja avançàvem al ritme de la manifestació.  Jo almenys vaig aprofitar per fer una volta: vaig veure lògicament molts estudiants, molts de joves, que semblava que anessin sols i no pas en blocs (però segur que sí), també moltes famílies i professors amb samarreta groga, però això sobretot a la primera meitat de la manifestació) i més gent gran que en altres mobilitzacions.

Per tant, vam començar a baixar ordenadament per carrer Pelai pels volts de les dues, l’hora quan se suposa que s’havia de fer l’assemblea un cop acabada la manifestació. De fet, la capçalera de la manifestació sí que havia arribat al final, allà a Pla de Palau, em sembla que en diuen, al Passeig de Colom davant de l’estació de França, al costat de la delegació del govern. Això vol dir que quan nosaltres sortíem, els primers ja arribaven. I, el millor de tot: no gaire avançada la manifestació, només a Plaça Catalunya, ja vaig començar a veure gent que retornava del final (és a dir, de l’inici de la manifestació en el final del recorregut). Això està molt bé. Quan entràvem a Pelai em van dir que ja havien arribat al final, però jo no m’ho creia. I és cert.
En qualsevol cas, avançàvem per Plaça Catalunya, sota l’atenta mirada de molts curiosos, com sempre, però també guiris, i a vegades fent fotos. Vam arribar a la cantonada de Via Laietana, des d’on, com que fa baixada, es podia el llarg de tot el carrer ple de gent, fins al final. De debò que va ser impressionant, de fet la gent es va esbarar i se sentien aquells crits i suspirs de fons “uau”, oh!”, i es va fer xivarri. També va ser aquí a Via Laietana quan es veia molta més gent pujant de baix, que ja havia acabat la manifestació. A mi m’hauria fet gràcia que es tornessin a apuntar a la currua, per tal que el flux fos interminable.

Al final de Via Laietana, com que el carrer es fa ample, no es veia un bloc ben compacte de gent. Vam girar direcció Avinguda Marquès de l’Argentera, però ens vam esperar perquè tot aquest bloc final quedés més unit. Aquí, com que el carrer és molt ample, doncs ja dic que no estava tot a vessar de gent, es podia caminar tranquil·lament com si fos una esplanada. Es veia molta gent, però amb espais. A més, ja era el final, i potser alguns no avancen just fins al punt d’acabament, sinó que potser començaven a marxar. Però de manera general el bloc va arribar amb dues pancartes fins la delegació del govern, protegida per Mossos, i es va anar dissolent, però no en el sentit de desfer-se, sinó de barrejar-se entre la molta altra gent que hi havia allà. A més, s’estava celebrant l’assemblea, just davant de l’estació de França, també amb els viatgers com a públic inesperat, amb molta gent asseguda al terra, i voltant per allà, sense participar estrictament de l’assemblea. Era un quart de quatre. Jo simplement vaig fer una ullada i ja me’n vaig anar.

Doncs bé, tot això és el que puc dir de la meva experiència. Una manifestació molt exitosa, repeteixo i que, pel que fa a universitats, s’ha escamptat més per les facultats que altres vagues, fins i tot ho han dit a les notícies. Les xifres oficialistes compten 25.000 persones assistents a la manifestació, però voldria preguntar-me: de debò que pot una manifestació de 25.000 persones arribar a Pla de Palau quan encara està sortint de Pl. Universitat?? Bé, si van en fila índia, potser sí. Però no era el cas. És que per lògica pura no hi havia aquesta xifra. I fins i tot el doble d’aquesta xifra encara es queda molt curta. Hi podria haver hagut perfectament 150.000 persones com diuen els organitzadors. Si som desconfiats i pensem que engrandeixen les xifres, la qual cosa és possible, penso que només n’hauríem de restar unes poques desenes de milers.
Jo he trobat aquesta manifestació molt animada i molt familiar, fins i tot diria. Hi havia gent de tot tipus, però pocs grups “polítics” organitzats: per exemple, jo només vaig veure quatre gats del partit Revolta Global i un grup de persones amb estelades. La resta, manifetació social, amb ganes de protestar i passar-s’ho bé, potser amb un toc indignat, sense que hi hagués tampoc ningú que volgués donar la nota i, a excepció de la policia que ens seguia, sense gaire presència policial estesa (cosa que sí que va passar exageradament a la vaga estudiantil del dia 3 de maig).

1r aniversari del 15-M sota sospita policíaca

Per aquests dates se celebra el primer aniversari del moviment del 15 de maig. Es veu que quan s’acostava la data assenyalada, la policia (instrument del poder per mantenir l’estatus quo) va agafar por i va decidir posar-se a investigar els líders d’aquest moviment social. Una unitat d’elit rstrejarà la xarxa per localitzar possibles i potencials actes associats al 15-M. Això és molt graciós si tenim en compte que el 15-M no té líders. El mateix moviment, heterogeni de gent, va renunciar a tenir-ne. I també ho és perquè la policia està interpretant que el 15-M és una organització (i afegiria, a més, d’acord amb el caràcter d’aquesta mesura, organització criminal), per tant muntada jeràrquicament, ordenadament i amb un punt de comandament. La policia el que està buscant, en realitat, és les persones més actives per les xarxes socials, en una campanya de “prevenció” (per descomptat, no ho posava en dubte!). Bé, la notícia que us he enllaçat diu “previsió” en lloc de prevenció, la qual cosa encara és més significativa: des del poder es vol preveure quins seran els moviments que espontàniament i lliurement els participants del 15-M, gent indignada, pretén fer, per tal d’anticipar-se als esdeveniments. Pregunta: que potser això és Minority Report i es volen detenir els ciutadans abans no cometin un crim? Perquè jo no veig a què s’han d’anticipar. A una manifestació? Perquè si del que es tracta és de saber què decideix la gent entre ella per facilitar l’exercici de drets, també podrien seguir el Facebook de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, per exemple, per saber a quina hora i a quin lloc hi haurà una gran munió de gent per enviar-hi una patrulla i gestionar el trànsit. Si es tracta, en canvi, de controlar la gent i tenir-la contínuament sota sospita per reaccionar -repressivament- molt aviat, doncs aquesta mesura no m’estranya. Però em contiua cridant l’atenció una cosa: per què no vigilen igualment la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya? I és que la munió de gent de cames bregades pel senderisme podria encendre un foc sense permís, llavors els antiavalots s’hi haurien d’anticipar dissolent la “manifestació”.