El que el PP va dir que no faria

El llenguatge polític està dissenyat perquè les mentides semblin veritats, l’assassinat, un acte respectable, i per donar al vent aparença de solidesa.

Són paraules de l’escriptor Georges Orwell, molt apropiades pels temps que corren, és la perfecta definició de la comunicació política postmoderna. I això ho porto a col·lació a propòsit de la pràctica política del PP però, sobretot, tal com he dit, del seu discurs, del llenguatge utilitzat en la comunicació amb la societat, de la retòrica manipulativa i sofística que fa servir. Remarco: no és quelcom propi de la ideologia del PP, que també, sinó que ja forma part del cercle viciós de la comunicació política i les estratègies de partit, cosa canalitzada per aquest sistema bipartidista tan injust.
Amb el màrqueting polític, les paraules s’ordenen conveniment per enviar uns missatges determinats que no puguin ser rebutjats pel públic (però sí consumits), es canvien els significats dels significants, es buida de càrrega ideològica qualsevol paraula, i se substitueix la realitat pel missatge, gens transcendent. Però en realitat això passa perquè darrera d’aquest màrqueting hi ha una ideologia determinada: d’una banda, el mateix subsistema polític queda tancat en si mateix, en un cercle viciós, perquè només busca reproduir-se, però d’altra banda hi ha el pensament únic, la justificació de l’ordre neoliberal, que empeny els poders fàctics de la societat i canalitzats institucionalment a través de la política cap a un direcció determinada.

Vet aquí que ens trobem amb la situació actual d’Espanya i del seu govern. No fem retallades, fem reformes; no hi ha reforma laboral, hi agilització i flexibilització (o no sé què van dir); els empresaris no realitzen acomiadaments, sinó contractes (recordeu el que va dir aquell empresari, vicepresident de la CEOE, en una entrevista a TVE amb la periodista Ana Pastor); l’IVA no s’apujarà, sinó que es refà la ponderació impositiva per crear riquesa. Vaja, ja només li falta dir al govern que no hi ha desigualtats socials, sinó una nova forma de distribució de la riquesa més eficient que afavoreix el bé comú amb la cerca de creació de riquesa.
He de dir que, és clar, en un sistema democràtic on l’ordre institucional ja és pervers i està corromput, és difícil d’assolir humilitat i veritats en el llenguatge polític, però és que ara, per raó de la crisi, estem veient clarament fins a on arriba aquesta corrupció del llenguatge, fins on els polítics són capaços de manipular i instrumentalitzar les paraules, fins a quin punt ens tracten d’imbècils. El pitjor és que hi ha gent que de debò es creu que allò dit amb floritures és veritat, que aquests burds canvis de paraules, eufemismes i aquesta enginyeria conceptual donen solidesa (parafrasejant Orwell) a aquella realitat fal·laciosa, paraules vagues, recreada només dins del termes propis del llenguatge polític.

A banda de la manipulació, hi ha igualment una manca absoluta de transparència política però, en canvi, abundor de mentida. Ara no vull parlar de la transparència (ho faré algun dia a propòsit de la llei que va aprovar el PP i a partir del mal ús que fa de la paraula “transparència”), sinó que vull emfatitzar que el mateix PP és l’exemple bàsic per veure com els seus actes amaguen moltes coses, no diuen el que fan o fan el que van dir que no farien; volia remarcar com ara estem entrant en una dinàmica extrema tant política general com també institucional d’evasió de responsabilitats, no contacte amb la ciutadania, mentida i engany, dogmatisme en la pràctica política i ús d’estupideses i irracionalitats per justificar aquesta pràctica política. I volia exemplificar tot aquest rotllo amb el cas del PP: aquí us poso una mena d’hemeroteca recollida per Ignacio Escolar amb la quantitat de discursos i idees que va dir el PP contra el PSOE i que no faria i que ara, de fet, estan aplicant amb la més absoluta cerimonialitat per impulsar les “reformes” necessàries. I, per si no queda clara quina és la realitat de debò de la política, us copio el vertader “programa reformador del govern” del PP, tal i com l’ha desxifrat l’escriptor Juan José Millás a la seva columna setmanal de El País, del dia 27 d’abril:

Un sindiós

Todo este programa reformador de gran calado no puede ponerse en marcha sin mentir

Desde que los ministros de Rajoy, en especial Montoro y Ana Mato, decidieron explicar didácticamente los porqués de la demolición del Estado, entendemos las cosas mucho mejor. He aquí un resumen, claro como el agua, de sus argumentos: Se pone precio a la sanidad para que continúe siendo gratuita y se expulsa de ella a determinados colectivos para que siga siendo universal. Se liquidan las leyes laborales para salvaguardar los derechos de los trabajadores y se penaliza al jubilado y al enfermo para proteger a los colectivos más vulnerables. En cuanto a la educación, ponemos las tasas universitarias por las nubes para defender la igualdad de oportunidades y estimulamos su privatización para que continúe siendo pública. No es todo, ya que al objeto de mantener el orden público amnistiamos a los delincuentes grandes, ofrecemos salidas fiscales a los defraudadores ambiciosos y metemos cuatro años en la cárcel al que rompa una farola. Todo este programa reformador de gran calado no puede ponerse en marcha sin mentir, de modo que mentimos, sí, pero al modo de los novelistas: para que la verdad resplandezca. Dentro de esta lógica implacable, huimos de los periodistas para dar la cara y convocamos ruedas de prensa sin turno de preguntas para responder a todo. Nadie que tenga un poco de buena voluntad pondrá en duda por tanto que hemos autorizado la subida del gas y de la luz a fin de que resulten más baratos y que obedecemos sin rechistar a Merkel para no perder soberanía. A no tardar mucho, quizá dispongamos que los aviones salgan con más retraso para que lleguen puntuales. Convencidos de que el derecho a la información es sagrado en toda democracia que se precie, vamos a tomar RTVE al asalto para mantener la pluralidad informativa. A nadie extrañe que para garantizar la libertad, tengamos que suprimir las libertades.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 6 Mai 2012, in Dins les nostres fronteres, Opinió, Política and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. A vegades penso que Orwell era un visionari i que 1984 descriu al realitat actual. El PP sap que els eu electoral és una massa aborregada indiferent a tota mentida, inmune a tota traició.

    • En part tens raó, estic d’acord que la majoria sí, en els casos que no estiguin totalment d’acord amb el que fa el partit (i no sé si això és pitjor que està aborregat…). Però he de reconèixer que a mi em va sorprendre que a Andalusia perdés 400.000 vots, que no es van traduir en pèrdua d’escons, ho sabem. Però d’altra banda també és cert que en aquest sentit de ser borregos, potser simplement reaccionaven materialment i punt, sense crítica política.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: