Crònica de la vaga educativa del 22 de maig

Avui us faré una crònica de la meva experiència durant la vaga general educativa, com acostumo a fer, amb unes quantes fotos i, d’entrada, un enllaç a les notícies dels mitjans de comunicació.
Nota: les fotos són pròpies, fetes per mi mateix, llevat que s’indiqui el contrari. Si les voleu compartir, sisplau indiqueu-ne l’autoria.

Com deureu saber, va tenir lloc una vaga general a tot Espanya en el sector de l’educació, excepte a tres comunitats autònomes, on no va ser convocada. Es tracta del primer cop que tot el sector de l’ensenyament acorda en bloc fer una vaga, es posa d’acord, davant d’una situació nefasta per als serveis educatius. Si no m’equivoco, va ser convocada per a primària i secundària primer, i de seguida s’hi va apuntar la universitat, per això la manifestació va estar encapçalada per representants d’arreu.

Va ser sens dubte molt exitosa i espero que els polítics culpables quedessin parats, si bé els importa un rave perquè prefereixen cedir a la pressió dels mercats que a la pressió del poble i afectats directament. Si la vaga va ser un èxit, amb algun lloc amb menys seguiment, com és lògic, i en algunes escoles fent activitats alternatives sense secundar la vaga (malgrat que tothom s’oposa a les mesures dels dos governs), les manifestacions van ser també multitudinàries, molt animades i molt ben acollides per la societat en general.
Pode llegir aquí la notícia que n’ha fet La Vanguardia, aquí el que en diu TVC, en aquest enllaç la informació prou extensa de TVE o aquí el que en diu La Sexta, que penso que és qui n’ha fet una difusió més àmplia i ha intentat igualment oferir una cobertura àmplia, tot i que el seu perfil ideològic també es nota prou. Fins i tot són els únics que han parlat i han tret imatges dels Mossos empenyent a la Diagonal (ara en parlaré a la crònica estrictament). Bé, evidentment en tots els mitjans de comunicació hi ha certs biaixos i, com sempre, poc han informat de la situació o de les causes. En realitat, el discurs ja se sap, és cert: que la crisi és dolenta, que no es pot retallar en educació o és pitjor, etc., però tot això ho presenten molt desideologitzat i, sempre, com quelcom extern. La desinformació en aquest cas, potser no tan greu com en d’altres vagues, s’ha centrar a parlar-ne poc i no donar veu als afectats, malgrat que han volgut donar-ne imatge de ser important, però d’altra banda m’ha sorprès gratament que no comentessin com sempre que no hi ha hagut aldarulls, que la policia estava preparada per fer la seva feina i tot això.
Per acabar, podeu llegir la informació més alternativa que presenta La Directa sobre l’èxit de la vaga.

Dit tot això, ara sí que comença la crònica bastant detallada i llargueta: al matí vaig anar a la meva facultat. Havia estat ocupada a la nit. Els estudiants del moviment estudiantil tenien la facultat al matí “decorada” de manera molt curiosa: al passadís principal, un nino penjat ofegat pel preu de la matrícula, les parets bastant encartellades, pancartes penjades, un joc de fer punteria sobre els problemes que més preocupen, i música amb el volum molt elevat, per tal d’agitar el personal. El seguiment ha estat molt alt, es notava la facultat tranquil·la, malgrat que a mig matí hi havia una mica més de moviment. En realitat, potser hi ha hagut més gent que a la vaga del 17 de novembre, però ha estat així perquè hi havia exàmens programats. Dono fe que alguns dels alumnes que feien els exàmens confirmaven que anirien a la manifestació i que s’havien queixat de la data d’examen, però el professor s’havia negat a canviar-la, la qual cosa coacciona el dret a vaga. Bé, estem parlant de la Facultat d’Economia i Empresa, on sempre hi ha algun professor una mica fatxa.

Entorn d’un quart d’onze ens vam començar a agrupar a la Diagonal, tota la gent dels campus de la zona, per tal de baixar en manifestació cap a Pl. Universitat, la qual cosa vam fer de seguida, sense esperar-nos gaire. En ser vaga educativa general, ja es veia a venir que hi hauria molt de seguiment i seríem força gent: aquest cop érem molts més dels que normalment som quan ens manifestem per la Diagonal. A Tv3 diuen un miler, però jo penso que perfectament arribàvem als dos mil, sobretot alumnes, però també s’ha vist algun professor (per això també s’han fet poques classes, perquè el professorat ha secundat la vaga) i membres del PAS, sobretot de la UPC. Per cert, aquesta universitat -em sembla que ha ho he comentat algun cop- és de les més mobilitzades, entre altres coses perquè és la primera on s’experimenta amb la governança neoliberal. Per exemple, ara el moviment de lluita de l’ETSAB ha decidit paralitzar l’aprovació d’actes de qualificacions, la qual cosa evidentment no es podria fer sense el màxim suport del professorat.
Vam anar baixant seguits, lògicament, per la policia, una desena de furgones, de les quals van baixar uns quants Mossos i es van posar al mig del carrer per tal que la manifestació no tallés els dos carrils de la Diagonal. La tècnica utilitzada per fer-ho no era altra que dedicar-se a empènyer la gent i provocar. Després de passar les torres de la Caixa, vam girar pel carrer Joan Güell, per endinsar-nos a les Corts i a Sants, perquè la gent de barri viés que hi ha moviment, per recollir pel camí més gent i per insuflar ànims. He de dir que la gent estava molt animada i feia sorolls (amb caixes de cartró) i xiulava, encara que no sempre cridés. També he de dir que en aquesta manifestació tothom, absolutament tothom del carrer, sempre es girava i ens mirava i quedava no sé si content de veure’ns o sorprès, i de tant en tant també cridava o aplaudia.
Vam baixar tot aquest carrer recte., fins a la cantonada amb el Carrer de Sants. Recordo travessar l’Av. de Madrid, ampla i buida; feia impressió.  La policia anava tallant a mesura que avançàvem. Bé, la policia local; els Mossos (com podeu veure en la fota) ens seguien per darrera, acompanyats també per una ambulància. Arribar a la cantonada i girar pel Pg. de Sant Antoni direcció a l’estació va ser molt divertit: allà es vivia un clima “normal”, de vida urbana corrent, interrompuda per una manifestació. La gent no parava de mirar i tocar la botzina.

Al carrer davant de l’estació ens vam esperar una estona perquè la manifestació es cohesionés més, ja que hi havia algun tram, al mig, on la gent anava massa dispersa. Llavors vam seguir rodejant l’estació (aquestes dues fotos de la dreta estan fetes des de la rampa que puja a l’aparcament) i vam girar pel carrer d’Enric Bargés, allà al costat mateix de l’estació, on hi ha l’IES Emperador Carles. Uns quants de la manifestació hi van entrar per passar per les aules, mentre el gruix de la manifestació s’esperava. Només cinc minuts. Si no em confonc, va baixar gent de les aules i es va ajuntar a nosaltres. Després vam seguir: vam donar la volta a la mansana i vam pujar per l’Avinguda Josep Terradellas. Allà a la cantonada hi ha un edifici arrodonit, no sé si és quelcom d’important, però en tot cas hi havia unes furgonetes dels Mossos aparcades al costat custodiant-lo. La manifestació va passar pel passeig interior, no pas pel carrer de l’Avinguda, penso que amb la intenció d’evitar que algú volgués provocar la policia. En qualsevol cas, de seguida va sortir-ne perquè vam girar pel carrer de Rosselló, on hi ha la Model, tot recte fins a al carrer d’Urgell. Hi ha a la cantonada l’escola industril, que també es veia força aturada per la vaga i hi havia només una desena de persones esperant expressament aquesta manifestació per ajuntar-s’hi.

En aquests dos carrers jo em vaig dedicar a repartir paperetes informatives entre els vianants i els animava a seguir-nos. Un home gran em va dir que no creia que hagués de tornar a veure mai més jovent sortint al carrer per lluitar, i que ara les cançons de la seva època de Llach i Raimon tornen a estar de moda. Ben cert. Però, ui! Si en veurà aquest home, de jovent pel carrer! Amb els temps de corren…
A la cantonada amb Gran Via hi havia un altre grup de manifestants. Estaven quiets esperant que hi anéssim. Uns metres abans, vam agenollar-nos per aixecar-nos tot seguit i anar-hi corrents i ens vam trobar. Es tractava d’un grup de potser tres o quatre centenars de persones, professors, pares i alumnes de secundària. Alguns ja portaven la característica samarreta groga. Em sembla que venien de Plaça Espanya manifestant-se, sense escorta policial. Primer van deixar-los passar a ells, ja que el bloc de Diagonal havia de tancar la manifestació, amb el sector d’universitats.
Si la meva memòria no em falla, va ser en aquest tram de manifestació cap a Universitat quan vam cantar l’Estaca. Vam arribar a la plaça just a dos quarts d’una, a l’hora que havia de començar la manifestació unitària. Bé, a la plaça no perquè no hi cabíem, llavors aquest bloc es va esperar encara al costat oest de Gran Via sense travessar el carrer d’Aribau. Al llarg de la mitja hora següent, va poder avançar, però no pas ordenadament i al ritme de la manifestació, simplement va aconseguir col·locar-se davant de la universitat. En dos moments vam aconseguir avançar uns ridículs metres (a la foto veieu el bloc preparat per avançar) i tothom es pensava que la cosa ja arriaria, però en realitat no va ser fins al cap d’hora i mitja que realment ja avançàvem al ritme de la manifestació.  Jo almenys vaig aprofitar per fer una volta: vaig veure lògicament molts estudiants, molts de joves, que semblava que anessin sols i no pas en blocs (però segur que sí), també moltes famílies i professors amb samarreta groga, però això sobretot a la primera meitat de la manifestació) i més gent gran que en altres mobilitzacions.

Per tant, vam començar a baixar ordenadament per carrer Pelai pels volts de les dues, l’hora quan se suposa que s’havia de fer l’assemblea un cop acabada la manifestació. De fet, la capçalera de la manifestació sí que havia arribat al final, allà a Pla de Palau, em sembla que en diuen, al Passeig de Colom davant de l’estació de França, al costat de la delegació del govern. Això vol dir que quan nosaltres sortíem, els primers ja arribaven. I, el millor de tot: no gaire avançada la manifestació, només a Plaça Catalunya, ja vaig començar a veure gent que retornava del final (és a dir, de l’inici de la manifestació en el final del recorregut). Això està molt bé. Quan entràvem a Pelai em van dir que ja havien arribat al final, però jo no m’ho creia. I és cert.
En qualsevol cas, avançàvem per Plaça Catalunya, sota l’atenta mirada de molts curiosos, com sempre, però també guiris, i a vegades fent fotos. Vam arribar a la cantonada de Via Laietana, des d’on, com que fa baixada, es podia el llarg de tot el carrer ple de gent, fins al final. De debò que va ser impressionant, de fet la gent es va esbarar i se sentien aquells crits i suspirs de fons “uau”, oh!”, i es va fer xivarri. També va ser aquí a Via Laietana quan es veia molta més gent pujant de baix, que ja havia acabat la manifestació. A mi m’hauria fet gràcia que es tornessin a apuntar a la currua, per tal que el flux fos interminable.

Al final de Via Laietana, com que el carrer es fa ample, no es veia un bloc ben compacte de gent. Vam girar direcció Avinguda Marquès de l’Argentera, però ens vam esperar perquè tot aquest bloc final quedés més unit. Aquí, com que el carrer és molt ample, doncs ja dic que no estava tot a vessar de gent, es podia caminar tranquil·lament com si fos una esplanada. Es veia molta gent, però amb espais. A més, ja era el final, i potser alguns no avancen just fins al punt d’acabament, sinó que potser començaven a marxar. Però de manera general el bloc va arribar amb dues pancartes fins la delegació del govern, protegida per Mossos, i es va anar dissolent, però no en el sentit de desfer-se, sinó de barrejar-se entre la molta altra gent que hi havia allà. A més, s’estava celebrant l’assemblea, just davant de l’estació de França, també amb els viatgers com a públic inesperat, amb molta gent asseguda al terra, i voltant per allà, sense participar estrictament de l’assemblea. Era un quart de quatre. Jo simplement vaig fer una ullada i ja me’n vaig anar.

Doncs bé, tot això és el que puc dir de la meva experiència. Una manifestació molt exitosa, repeteixo i que, pel que fa a universitats, s’ha escamptat més per les facultats que altres vagues, fins i tot ho han dit a les notícies. Les xifres oficialistes compten 25.000 persones assistents a la manifestació, però voldria preguntar-me: de debò que pot una manifestació de 25.000 persones arribar a Pla de Palau quan encara està sortint de Pl. Universitat?? Bé, si van en fila índia, potser sí. Però no era el cas. És que per lògica pura no hi havia aquesta xifra. I fins i tot el doble d’aquesta xifra encara es queda molt curta. Hi podria haver hagut perfectament 150.000 persones com diuen els organitzadors. Si som desconfiats i pensem que engrandeixen les xifres, la qual cosa és possible, penso que només n’hauríem de restar unes poques desenes de milers.
Jo he trobat aquesta manifestació molt animada i molt familiar, fins i tot diria. Hi havia gent de tot tipus, però pocs grups “polítics” organitzats: per exemple, jo només vaig veure quatre gats del partit Revolta Global i un grup de persones amb estelades. La resta, manifetació social, amb ganes de protestar i passar-s’ho bé, potser amb un toc indignat, sense que hi hagués tampoc ningú que volgués donar la nota i, a excepció de la policia que ens seguia, sense gaire presència policial estesa (cosa que sí que va passar exageradament a la vaga estudiantil del dia 3 de maig).

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 26 Mai 2012, in Educació, Informació, Societat and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

  1. El ball de xifres sempre serà present, i la veritat és que ja m’és igual el que es digui…. només de veure la via laietana plena de d’alt a baix n’hi ha prou.
    El més important, però, és que fos la primera vaga unitària de tota l’educació des que ha començat tot això. El mateix dia de la vaga vaig rebre un e-mail del rector de la universtitat a favor de l’educació pública… a veure si el professorat universitari comença a despertar d’una vegada per totes.

    • Sí, estic d’acord que sempre hi ha ball de xifres. Però de cara a fer difusió cap a la societat en general, hi ha gent que potser es creu el que diuen els diaris, i a mi això em preocupa, no m’és del tot igual. Però és certa una cosa: per descomptat que els qui ens mobilitzem sabem què diem, sabem que n’érem molts i sabem que el govern sempre intenta minimitzar-ho, i ningué no ens podrà treure l’alegria i també la ràbia a l’hora de participar en manifestacions d’aquest tipus, i més si són conjuntes.
      Jo també vaig rebre la carta del rector de la UB. Realment he de dir que em sorprèn molt que l’hagi enviada a tothom, sembla que ja està prenent una posició més visible fora de la cotilla institucional, i això està bé. Tanmateix, les seves crítiques es recolzen sobre els principis polítics actuals de la universitat, com l’excel·lència i la competitivitat, la qual cosa li dóna un toc oficialista. No crec en cap cas que tingui una visió alternativa. Sí que la poden tenir, en canvi, els professors, però, com dius, costa molt que es desperti.

  1. Retroenllaç: Crònica de la vaga educativa del 9 de maig | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: