Un any del bloc

Avui fa ni més ni menys que un any que va néixer (o vaig parir) el bloc. Aquí, com ja és costum, us donaré quatre dades del bloc per si us interessa i faré un extens llistat d’articles “recomanats”, els que jo mateix trobo més rellevants, per profusió i importància de continguts o per forma curiosa, i/o els que han despertat més interès entre els lectors.

 

Per començar, una mica d’estadístiques del bloc:

Pel que fa a seguiment del bloc, a dia d’avui puc comptabilitzar 9 subscriptors, més 4 o 5 persones que sembla que visiten el bloc amb certa freqüència sense estar subscrites. De mica en mica s’omple la pica.
Per llegir, aquests meus fidels seguidors tenen al seu abast 84 entrades (si descomptem les entrades informatives del mateix bloc). Hi ha, d’altra banda, 48 comentaris de 6 persones diferents, a banda dels que faig jo mateix.

Com a balanç d’aquest any, puc dir que de mitjana matemàtica he publicat una entrada cada 4 dies o poc més. El ritme de publicació ha estat estable, llevat del fet que en els primers mesos escrivia més. Això és així perquè era l’estiu. Precisament per això previsiblement ara tornaré a augmentar lleugerament el ritme de publicació, però segurament (ni jo ho sé, ja veurem com va la cosa) els articles més “profunds”, diguem-ho així, els continuaré publicant un cop per setmana.
Si el ritme de publicació ha estat estable, no ho ha estat, en canvi, el ritme de vistes (que no visites) del bloc. Des d’inicis de febrer (per tant mig any després que es posés en marxa el bloc) va començar a estabilitzar-se en un nombre relativament elevat: aproximadament unes 50 vistes per setmana (que jo diria que es corresponien a unes 5 persones, més els qui venien de rebot). Així va durar, amb alguna setmana que despuntava més, fins a finals de maig. Durant quatre setmanes les vistes van ser molt més elevades, però a la segona setmana de juny va baixar de cop fins a nivells bastant més baixos que els estables durant els mesos precedents. De moment, tot sembla indicar que continuarà el ritme de vistes baix, entorn d’unes 20 per setmana.

Durant aquest any hi ha un esdeveniment important que afecta el bloc: conjuntbuit em va concedir un premi, una manera de dir que li agrada el que llegeix. El premi Liebster Blog va aconseguir que les vistes al bloc fossin bastant més altes durant dues setmanes i, com a mínim, em va reportar un seguidor més. L’entrada que vaig fer per donar compte d’aquest premi ha estat, de fet, la que més visites ha rebut en tot l’any, que no vol dir la més llegida, ja que les visites es compten específicament quan es clica només l’article, en canvi si hom va a “Arxius” apareixen uns quants articles i cap no queda seleccionat específicament. He de dir que no sé quan dura l'”efecte” de reconeixement del premi. A la pàgina principal ja indico que m’han atorgat aquest premi, i jo entenc que dura un any, per dir alguna cosa. Potser a inicis de l’any que ve ja ho trauré.
D’altra banda, els altres dos articles més llegits, són El dret universal a l’educació en perill i El tricolor, amb 42 i 41 vistes específiques respectivament i que teniu enllaçats a la llista de sota. Aquest article del tricolor, d’altra banda, és dels més vistos perquè és l’article on més hi ha dirigit el Google la seva atenció quan hom buscava algun element sobre el qual parlava, notablement la cocarde: aproximadament unes 30 cerques al Google han portat la gent a aquest article. El segon element més freqüentment buscat al Google que ha portat al bloc és el partit Escons en Blanc, amb unes 25 cerques. I, en tercer, lloc, allò més buscat (amb 16 cerques) que redirigeix al meu bloc és, curiosament, en Rafa Mora.
Que una entrada tingui més vistes no vol dir que sigui la més llegida ni tampoc la més comentada. En aquest sentit, l’article que ha despertat més interès, a jutjar pels comentaris, és, a banda del mateix article sobre el premi Liebster Blog, el de la Primavera Valenciana, seguit del de Més limitacions a les llibertats civils (ambdós llistats més a baix).

 

També he de donar informació sobre els canvis que he efectuat formalment al bloc:

Normalment, la naturalesa d’un bloc acostuma a ser escriure els pensaments o les reflexions o opinions personals i, en tot cas, fer alguna explicació sobre algun aspecte per informar els lectors o per jusitificar, ampliar o basar aquests pensaments. Jo, com podeu veure, d’una banda faig comentaris sobre aspectes actuals per valorar-los, criticar-los o informar-ne i, d’altra banda, faig articles més tècnics de caire divulgatiu, per tant desprovistos d’opinió. Per tal de distingir-ho i trobar més fàcilment el tipus d’escrit que us interessa, he inclòs a la franja dreta un nou menú de classificació dels articles: a partir d’ara, estaran classificats dins de les “Categories” sense canvis, i també (per tant com a criteri complementari a les categories) dins del que he anomenat “Seccions“. Les seccions són els tipus de publicacions en funció de la seva naturalesa. Hi ha aquestes seccions:
· Comentari: hi inclouré segurament la gran majoria d’entrades: els comentaris diversos sobre aspectes de la societat, opinions i valoracions més o menys profundes. Per tant, aquí hi podreu trobar tant des del primer article que vaig publicar sobre el masclisme, com la simple opinió espontània pel que fa a la convocació d’eleccions, com la valoració i comentari ampli que vaig fer dels disturbis de Londres.
· Informació: es refereix a aquells articles en què no només comento una cosa, sinó que també intento ampliar-ne la informació i explicar-ho. He de reconèixer que jo mateix tinc problemes a vegades per saber si un article que he escrit és un simple comentari o bé ja té un caire informatiu, ja que per defecte  normalment ja dono alguna explicació sobre l’actualitat que comento perquè es pugui entendre millor (aquest és el propòsit del bloc, com el seu nom indica). Hi trobareu, per tant, articles com el de la presumpció d’innocència o la simple informació sobre una xerrada.
· Divulgació: hi entraran els articles de caire més expositiu i potser didàctic (que potser també poden ser reflexius), sobretots centrats en un tema,  i els escrits històrics explicatius, si bé és cert que aquests darrers tenen també un cert caire informatiu i de curiositat (com les efemèrides).

Un segon canvi important és la reordenació de les pàgines d’interès en dues seleccions: d’una banda, revistes i fonts d’informació alternatives, i d’altra banda pàgines web i altres blocs que trobo interessants.

D’altra banda, passat aquest any, canvio una mica l’aparença del bloc, amb un fons nou i una capçalera nous; de fet, la imatge de la capçalera ja l’he anada canviant de tant en tant, però sempre del mateix estil.

Volia també arreglar algunes coses o aportar quelcom de nou. Però m’hi he de dedicar i no tinc prou temps. Per exemple, volia -i vull- fer una pàgina especial del bloc en castellà, que tindrà el mateix però traduït, així seria bilingüe i arribaria a més gent.
Sobre les entrades, pretenia -i encara ho pretenc- fer alguna sèrie o tipus especial d’entrades, però igualment m’hi he de dedicar i he de preparar el que hi he d’escriure. Per exemple, a mesura que pugui publicaré també ressenyes o recensions de llibres, i a saber si igualment alguna de pel·lícules.

 

I finalment, a continuació, per facilitar-vos la lectura, presento el menú especial del xef: la selecció d’alguns dels articles que ja he publicat. Estan ordenats segons la cronologia, però això tant se val. El que heu de saber és que d’entre aquests que trobo interessants encara remarco en negreta els que poden ser més rellevants, tant pel contingut com per la forma. He de precisar que la tria d’aquests darrers sis mesos, des que vaig publicar l’última selecció d’articles, no és tan breu perquè els temps m’han donat temes significatius sobre els quals escriure:

Responsabilitat democràtica: comentari de les declaracions del síndic i crítica a la gestió de Puig, a propòsit del desallotjament de P. Catalunya.
El tricolor: petita explicació i assaig històric sobre la simbologia liberal de les banderes tricolors.
-[El principi de]… la presumpció d’innocència: comentari i reflexió sobre aquest principi polític.
En pro de la igualtat sexual: comentari a favor dels drets dels homosexuals a partir de tres situacions d’actualitat.
Reflexions sobre els aldarulls del Regne Unit: comentari i reflexions sociològiques d’aquest fenomen.
El papa (el de Roma) i el laïcisme: comentari sobre la postura de l’Església i el laïcisme a Espanya.
Indignes, indignats i indignants: comentari del moviment dels indignats a partir d’una certa valoració simbòlica.
Ideologies i utopies: explicació pròpia sociològica detallada però no perfecta, clar està, d’aquests conceptes.
Ens ho diuen a la cara: la meva opinió i comentari d’aquella aparició d’un trader a la BBC que va dir que s’ho passava pipa fent diners a costa d’altres. Parteixo de la paraula anglesa trader.
El 15-O a Barcelona: crònica de la gran manifestació indignada.
Els Mossos “passegen” per la cafeteria de la Ciutat de la Justícia: crítica a l’actuació policial de principis d’octubre quan els Mossos van irrompre a la Ciutat de la Justícia, i valoro com això perverteix la democràcia.
Prohibició de burques i nicabs: especialment interessants els dos primers articles del tema, on fonamento la noció de llibertat democràtica i comento les implicacions sociopolítiques d’una potencial prohibició. Van acompanyats per una entrevista a una musulmana.
Partits petits: per als interessats en política, vaig comentar i intentar explicar la ideologia de 4 partits polítics petits en quatre entregues: Escons en Blanc, UPyD, Partit Pirata i Partit Humanista.
Drets (per a homosexuals) universals: valoració de la consideració que han de tenir els drets per a homosexuals, de la igualtat i de l’homofòbia.
El dret universal a la salut en perill: exposició de com les polítiques neoliberals violen els drets humans, a partir del cas de la sanitat.
Retorn al masclisme?: comentari valoratiu d’alguns aspectes masclistes i del feminisme.
Descàrregues (i la seva prohibició) per internet: comentari sobre les implicacions de les lleis prohibitives de descàrregues.
El dret universal a l’educació en perill: exposició de com les polítiques neoliberals violen els drets humans, a partir del cas de l’educació.
Retorn al passat: el (neo)liberalisme a l’Espanya popular: comentari crític que fa un esbós del neoliberalisme i marca la tendenciositat de les polítiques dels governs espanyol i català.
Primavera Valenciana: relació de fets de les protestes estudiantils de València de febrer i anàlisi de les implicacions polítiques, com a paradigma de comportaments autoritaris.
Se’n va la Quaresma i arriba la confessionalitat: opinió entorn de l’etern conflicte de la suposada aconfessionalitat d’Espanya, a propòsit de la prohibició d’una manifestació atea que s’havia de celebrar en Dijous Sant.
El 29-M i la policia: forta crítica a l’actuació policial durant la vaga. Enllaçat un vídeo d’un expolicia local que parlava molt clarament i es dirigia directament al conseller Puig.
4 models de dona. Qui és la més masclista?: vaig utilitzar els personatges de Sexe a Nova York per comentar i reflexionar sobre les actituds masclistes i intentar esbrinar qui d’elles era més masclista.
Més limitacions a les llibertats civils: anàlisi detallat de les implicacions efectives i ideològiques de les mesures polítiques i jurídiques per combatre, aparentment, la violència urbana.
Armes antidisturbis, repressió i brutalitat policial: sobre la base de l’exposició de dues noves armes antidisturbis, comento com la violència de l’Estat porta a la brutalitat policial com a mètode repressiu.
Educació, plusvàlua i alienació: breu anàlisi sobre la plusvàlua que s’aconsegueix del sistema universitari i de la situació d’alienació a la qual es estudiants es veuen abocats.
Partitocràcia, perversió democràtica i desgovern: parlo d’aquests termes, però no en faig una valoració pròpia, sinó que resumeixo la intervenció d’Alejandro Nieto al programa Singulars.
Treballar sense cobrar, última fase de l’explotació: crítica i breu anàlisi del que signifiquen unes paraules reals d’una empresa de recursos humans: recomanava als joves acceptar una feina sense cobrar.
Una cançó justificadora del masclisme: faig un comentari sobre el masclisme a partir de la lletra d’una cançó que transmet un clar missatge sexista.
Economia verda (si som daltònics): en la meva primera entrada que tracta directament d’ecologisme presento una crítica a la pretesa sostenibilitat i al creixement sostenible, coses tan pròpies del discurs oficial i que vam poder sentit, per exemple, a la Conferència Rio+20.
Regalar escons al parlament. D’on ve aquesta pràctica?: faig una breu exposició històrica d’una llei electoral majoritària que té 90 anys que sembla que encara condiciona alguns sistemes electorals contemporanis, com el grec, on el partit guanyador obté 50 escons extres al parlament.
Recensió: El fin de la expansión: primera recensió que faig d’un llibre (que tracta de sostenibilitat), però no originàriament per al bloc, sinó que em va ser publicada a la revista Mientras Tanto.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 8 Juliol 2012, in Bloc. Bookmark the permalink. 4 comentaris.

  1. Felicitats per aquest primer any i per molts més! És un plaer poder llegir el teu bloc.

  2. Tens un seguidor més subscrit… que la cosa no pari ja que les teves entrades em semblen molt interessants. Salut al bloc!

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: