Empúries i “Les darreres hores de Pompeia i Herculà”

Som al 24 d’agost del 79 dC. El Vesuvi s’està despertant, però ningú recorda la darrera gran erupció. Per als habitants de la zona el Vesuvi és només “la muntanya”. Què van viure els habitants d’aquelles ciutats quan la fúria del volcà els va caure a sobre? Plini el Jove ho va explicar i, ara, ho podeu reviure al MAC Empúries gràcies a reconstruccions, efectes multisensorials, interfícies virtuals, hologrames, interactius i una projecció 3D única al món amb so tridimensional i efectes especials.

Aquesta és la presentació oficial sobre l’exposició “Les darreres hores de Pompeia i Herculà” que es pot visitar al recinte arqueològic d’Empúries fins al 9 de setembre, exposició elaborada pel Museu Arqueològic Virtual d’Herculà. Jo hi vaig anar ahir, i deixeu-me que us en digui dues coses: en primer lloc, la descripció de l’exposició que he copiat em sembla una mica exagerada, ja que en cap cas no es presenta una crònica de les últimes hores de les ciutats i en prou feines es fa referència a Plini el Jove. En segon lloc, d’altra banda, sí que és cert el caràcter virtual de l’exposició, cosa que certament és bastant espectacular i, amb la recreació d’imatges, permet al visitant veure directament com era una ciutat romana. De fet, és una exposició única, innovadora i gens habitual, feta amb altes tecnologies virtuals. Però vet aquí que això és també, trobo, el seu defecte: únicament és una exposició virtual, buida de contingut material i conceptual, sense explicacions (només uns pocs paràgrafs en un llibret a part), i que no recrea exactament la situació de l’erupció, fins i tot diria que les imatges projectades, pantalles tàctils i altres elements virtuals estan dispersos per allà sense gaire solta ni volta.

No és una exposició que pugui dir instructiva, doncs, sinó només divulgativa a nivell visual i potser pensada per cridar l’atenció. Evidentment que el treball arqueològic i històric que hi ha al darrera és imponent, però la seva presentació em sembla totalment errònia i peca d’espectacularitat. Potser l’objectiu de l’exposició era precisament només donar una imatge de les ciutats; però, malgrat que allò reconstruït virtualment pugui ser d’alt valor artístic, com el nimfeu de Baia, no se n’explica res i el visitant ho veu descontextualitzat, de manera que ho percep més com una curiositat i no com un element històric i com un entreteniment i no com un element formatiu.
Així és com ho veig jo. L’exposició em va decebre, a banda que, en ser tot imatges, amb mitja hora, tres quarts d’hora com a molt, ja està vista. A més, ja un quart d’hora només és de projecció de pel·lícula en 3D, una pel·lícula un xic infantiloide en què el narrador és el mateix Vesubi i pràcticament no diu res d’interessant. En tot cas, repeteixo que, per a qui interessi, veure les recreacions virtuals pot ser atractiu i, sens dubte, maco, però no satisfà.

Sigui com sigui, aquí us deixo 3 fotos que són, per la naturalesa que he descrit de l’exposició, el contingut mateix de l’exposició, penjades amb el consteniment del Museu Arqueològic Virtual d’Herculà.

Pantalla on es projectava el fòrum de Pompeia, de dia i de nit, i on es movien diversos ciutadans romans.

Si el visitant passava la mà per damunt d’aquesta imatge, la terra s’apartava i es podia veure bé, com si hom excavés.

Aquí ja hi ha un tros destapat.

 

Després de veure l’exposició, vaig aprofitar per visitar les ruïnes d’Empúries, a més per veure l’exposició cal pagar també l’entrada al recinte. No havia visitat aquesta doble ciutat grega i romana des que era nen i no recordava que la ciutat romana estigués pràcticament tota encara sota terra, a banda que hi ha un tros que està fora del recinte museístic. Les ruïnes sí que valen la pena de ser vistes; ara bé, si hi aneu a l’estiu, aneu preparats per contemplar els mosaics i imaginar les traces dels carrers sota el sol insolent. Només per curiositat, aquí us deixo també tres fotos de les ruïnes:

Vista cap al nord, es veu al fons l’altra costa del Golf de Roses i, entre els arbres a l’esquerra, l’església de Sant Martí d’Empúries, l’antiga palaiàpolis grega. On hi ha els arbres, en aquella època era mar.

Aquesta placeta de més a l’esquerra és l’àgora de la ciutat grega. Al fons es veu el tancat del recinte arqueològic, a fora d’on, per tant, passaven tot de guiris.

Atri de l’anomenada “Domus 1”, una de les dues grans cases senyorials excavades que hi havia a l’Empúries romana.

 

I finalment, per acomiadar-me, us enllaço una pel·lícula, una recreació documental dramatitzada sobre -ara sí- les últimes hores de Pompeia, una coproducció de l’any 2003 de la BBC i de Televisió Espanyola:

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 6 Agost 2012, in Cultura, Opinió and tagged . Bookmark the permalink. 1 Comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: