Legalitat i legitimitat del #novullpagar

55.000 denúncies fins el dia 11 de juny s’havien tramitat per no pagar els peatges. Els multats eren aquells que participaven de la campanya “No vull pagar”, iniciada fa uns mesos aparentment arrel d’un vídeo penjat al Youtube i que ha rebut el suport de diverses organitzacions independentistes i fins i tot Solidaritat Catalana per la Independència sembla haver-la apadrinat. Però, la llei obliga realment a pagar els peatges? Poden ser multats els conductors que no ho facin? Són legítimes les reivindicacions dels participants?

Per començar, els peatges són una mesura recaptatòria d’empreses privades per, suposadament, assegurar el servei de les autopistes als usuaris, amb l’acord, per descomptat, del govern. Jo no sóc un expert en lleis i la veritat és que no sé si el simple fet que hi hagi peatges i que el conductor ja s’hagi de parar a la cabina vol dir que obligatòriament ha de pagar. Però sí que puc apreciar que, teòricament, així hauria de ser quan hi hagués una mena de contracte entre l’usuari d’un servei i l’empresa que l’ofereix. D’altra banda, a més, caldria discutir si veritablement el fet de fer ús de l’autopista és un servei, perquè al cap i a la fi és l’única via ràpida i els peatges es posen per acord del govern per cobrar simplement pel seu ús inevitable.
Una altra cosa diferent però semblant és el fet de considerar que no pagar el peatge sigui infracció de trànsit. Aquesta és la raó esgrimida pel Servei Català de Trànsit quan, a partir de les denúncies enviades per les concessionàries, les tramitava i les enviava als conductors insubmissos. En efecte, davant de les denúncies, el SCT a proposta de la Conselleria d’Interior va dir que multaria amb 100 euros. Curiosament, dies després d’anunciar la mesura vam saber que, malauradament pel govern, aquesta “infracció” no és sancionable, com diuen des del Col·legi d’Advocats de Barcelona. I no ho és per la senzilla raó que no és una infracció. Si no és una infracció, llavors podem entendre aquella suposada obligació de pagar el peatge: si no està sancionat és perquè hom no se saltat cap llei, cap norma. En efecte, pagar o no un peatgeno té res a veure amb el Codi de Circulació, no és obligació cívica de cap bon conductor pagar el peatge. Conseqüentment, tampoc no es pot multar per no fer-ho, perquè s’estaria pervertint aquest principi. Aquí podeu trobar un estudi jurídic més extens de l’associació independentista Ara o mai! que ho explica.
Així, hi ha dues coses que es barregen: l'”obligació” civil com a conductor de pagar el peatge, que ja hem vist que no és tal, per la qual cosa les denúncies fetes no tenen fonament legal perquè no és delicte i les multes imposades són arbitràries, i l'”obligació” mercantil -diguem-ho així- d’abonar l’import que demana l’empresa per fer ús de l’autopista. Per aquest darrer cas, les concessionàries pensen acudir a la via administrativa per reclamar el que els conductors els deuen.

Fixem-nos en una cosa: les concessionàries es creuen les senyores de les autopistes, per això feien denúncies per no pagament. Però resulta que no ho són i si els peatges tenen barrera no és pas per casualitat. Sembla una ximpleria, això que dic, però no ho és pas: els peatges estan al mig del pas i no hi ha tampoc obligació d’aturar-se.
Les concessionàries, amb la seva actitud de superioritat davant dels conductors, arribaven a considerar qe el pagament s’havia de fer sí o sí, per això en les primeres protestes fins que hom no pagués els treballadors del peatge no aixecaven les barreres. Sens dubte, això sí que no està permès. Fins i tot si fos un contracte entre conductor i empresa de pagar el peatge, en cap cas no pot impedir que el cotxe circuli, tancar-lo amb les dues barreres o no obrir la de davant, perquè coaccionaria el conductor a pagar, a banda que no ha de ser l’empresa privada qui limiti la llibertat de les persones i qui forci a pagar. No té autoritat, ni legal ni democràtica. Pel mateix motiu, el protocol que en alguns moment es va seguir per demanar les dades personals als conductors, era totalment inapropiat i un abús de l’empresa. Els mateixos treballadors dels peatges se n’haurien d’adonar: no és feina seva fer de policia.

Hi ha un darrer element que també és tema de la meva reflexió d’avui: adonem-nos que qui inicia el procediment de denúncia és Abertis o Autema, les empreses concessionàries. El sentit de la seva denúnica no és com una que podria fer la policia contra l’ordre públic, sinó simplement que no ha obtingut aquells diners que ella voldria tenir (per aquell motiu que es creuen que són les senyores de les autopistes i de tot allò que hi circuli). Les denúncies, doncs, les fan les concessionàries i les envien a SCT, que és qui realment interposa les denúncies en base a quelcom no tipificable. Això vol dir que el SCT, l’administració pública, respon a les accions d’unes empreses privades i acaba presentant una denúncia que es pretén entendre en uns codis civils generals, diguem-ho així, davant d’una situació que no és altra que negar-se individualment a pagar en privat.
El govern també mostra la seva característica actitud hipòcrita davant de la situació. Resulta que “entén” els conductors, però tanmateix inicia aquesta campanya prou àmplia per multar els insubmisos i, ara, enviarà els Mossos per assegurar-se que ningú no obstaculitzi la circulació. Aquest darrer motiu té més fonament legal, sens dubte, però no deixa igualment de demostrar el servilisme que lliga el govern amb les empreses concessionàries. De la mateixa manera, la seva actitud ens demostra l’interès que obté de fer-se passar per independentista, quan en realitat el que vol és el diners que obté del negoci dels peatges, quelcom que, tal com va explicar ben simplement i clarament l’Arqueòleg Glamurós.

Observant, doncs, que l’empresa denuncia el conductor per no haver pagat ique és Trànsit qui inicia el procediment, si bé en realitat no es tracta d’una injúria per trànsit, sinó un acte d'”intercanvi comercial” (si em permeteu la ironia), llavors en realitat no és ni feina de l’administració perseguir qui no pagui el peatge. En certa manera, sembla que la funció del peatge no està “protegida” per l’administració. És evident, llavors, que el govern actua de manera partidària al costat de l’empresa, cosa que no li correspon. Això ho notem no només perquè apreciem realment com actua, sinó que també és contrari al que legalment es pot establir com a principis rectors i competència de l’activitat de l’administració. Jo entenc, fins i tot, que l’administració abusa de la seva autoritat quan pretén fer una cosa que no li correspon. I penso que ho podem veure amb dos exemples: el primer cas és el fet que hom ha sancionat d’una manera exagerada no adequada amb el principi de proporcionalitat, tal com recull la Llei 30/1992, de 26 de novembre. El segon exemple deixa entreveure més rastres d’autoritarisme: amb l’evolució de la protesta ciutadana, el SCT ha deixat d’enviar requeriments (demandes sobre el conductor) i ha passat a enviar multes al propietari del vehicle, la qual cosa indica la preconsideració de culpabilitat en dos sentits: tant del propietari del vehicle, que potser no era el conductor, com el prejudici de delicte d’un fet que no ho era.

Aquest vici, l’abús que penso que fa el govern sumat a l’abús de les concessionàries, crec que dóna encara més legitimitat a la protesta ciutadana de no pagar, si bé sens dubte aquesta s’hauria de reorientar en els seus arguments de queixa i no trobo que hi hagi d’haver una correlació necessària entre el #novullpagar i la independència. En efecte, trobo que hom s’hi hauria d’oposar perquè el sou que guanya després d’una dura jornada de feina no se n’ha d’anar forçadament a les mans d’uns burgesos usurers que impedeixen de passar als cotxes per una barrera i que tenen el mal costum polític de dir que els problemes que patim, ignorant les conseqüències de les seves polítiques, són culpa de Madrid. El problema, una part del problema, és la cobdícia, i la cobdícia és igual aquí que a Madrid.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 14 Agost 2012, in Dins les nostres fronteres, Opinió, Política and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: