Ressenya: Algo va mal

Fa un temps, quan vaig publicar la primera ressenya sobre un llibre, ja us vaig anunciar que de tant en tant publicaria altres recensions o ressenyes en el bloc. La peculiaritat que tenia la primera és que va ser una recensió oficial per a una revista. La que aquí us presento amb aquest nou format d’articles no és de fet tampoc tècnicament una ressenya que faci una panoràmica ràpida sobre l’obra per incitar a llegir-la, sinó, com veureu, una mena de fitxa que dóna compte dels continguts del llibre. La idea original de presentar aquesta mena de fitxes, l’he extreta d’un bloc anomenat Una línea de ensayos, que vaig trobar molt original i interessant, per això jo he volgut incorporar-ho, però amb alguns canvis. Així, amb aquestes ressenyes -anomenem-ho així per no complicar-nos- que aniré publicant de temps en temps (a mesura que llegeixi llibres i, també, em vingui de gust divulgar-los) pretenc d’una banda exposar molt breument i directament les idees del contingut bàsic dels llibres i, d’altra banda, lògicament,  encoratjar-vos a llegir-vos-els si us interessen.

Algo va mal (edició catalana: El món no se’n surt) – Tony Judt (2010)

El llibre, en una cita:

“La libertad es la libertad. Pero si conduce a la desigualdad, la pobreza y el cinismo, deberíamos decirlo con claridad en vez de ocultarlo bajo la alfombra en nombre del triunfo de la libertad sobre la opresión.”

El llibre, en una frase:

El gran consens de l’estat del benestar s’ha trencat perquè l’esquerra ha perdut el nord i la dreta s’escuda en l’ordre i la llibertat per justificar eliminar allò que funcionava. La “comunitat cívica i de confiança” (la societat) no pot aguantar-se si no es recolza en la solidaritat i si no fixem objectius col·lectius, que es canalitzen per l’Estat. Fem fora el temor i recuperem els drets com a societat: tinguem estat del benestar encara que sigui per evitar els mals de no tenir-lo.

Què explica?

Aquest historiador britànic fa un clar al·legat a la socieldemocràcia clàssica i explica com va néixer, com ha evolucionat fins trencar-se i com la podem recuperar. Un assaig fonamental si no per compartir el seu punt de vista socialdemòcrata, almenys sí per entendre com es va trencar el consens i quins perills ens pot portar el neoliberalisme.

La nova esquerra amb els seus nous valors individualistes va deixar de tenir l’objectiu de buscar un fi comú i protegit públicament i no va poder fer front a la dreta quan es va atrevir (Tatcher, Reagan, d’Estaing) a trencar el gran consens keynesià, quan va mutar d’un conservadorisme moderat al nou (vell) paradigma econòmic ideat pels Chicago boys, influïts per les idees d’intel·lectuals austríacs (Hayek, sobretot) exiliats després de la guerra preses en termes econòmics. Però són tòpics que reprodueixen les idees del segle XIX en unes altres condicions, amb la llibertat com a bandera i la legitimitat descansant en l’aparença d’ordre i predictibilitat.
Judt aposta per veure el passat, quines condicions hi havia i què va funcionar. La política és una funció d’espai: hi és, ens afecta. Per això, recuperem la responabilitat política, mostrem-nos disconformes si cal i tinguem moral per actuar de nou fraternalment. L’esquerra és qui ha d’orientar el projecte col·lectiu conservant allò que tenia de bo l’estat del benestar. Potser aconseguirem una democràcia fallida, però és millor que un autoritarisme estable.

Índex:

-Agradecimientos
-Introducció. Guía para perplejos
-Capítulo 1. Cómo vivimos ahora
-Capítulo 2. El mundo que hemos perdido
-Capítulo 3. La insoportable levedad de la política
-Capítulo 4. ¿Adiós a todo esto?
-Capítulo 5. ¿Qué hacer?
-Capítulo 6. ¿Qué nos reserva el porvenir?
-Conclusión. Qué pervive y qué ha muerto en la socialdemocracia

Més per internet:

Casa del Libro (castellà), La Magrana (català), Tony Judt (viquipèdia), debat a “Millennium”.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 29 Agost 2012, in Cultura, Divulgació and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. 9 comentaris.

  1. En també poques paraules. En aquests temps tothom mira cap a economies mixtes i els consensos sense adonar-se’n dels bons resultats que van propinar els extrems. Els èxits econòmics medits en termes de PIB es van assolir principalment a la Unió Soviètica i Estats Units. La decadència es podria medir amb l’abandonament progressiu de les dues essències per generar la nova que no funciona. Perquè és un engendre que no satisfà a pràcticament ningú.

    • Sí, la teva curiosa obersvació suposo que és certa, he, he. Espero que ningú no ho esgrimeixi fortament en política per defensar una posició extremista, però…
      Sens dubte amb un pensament economicista només es miren els resultats dels números i en termes macros. Aquest sistema mixt que abandona les essències, però, diu Judt que sí que va satisfer i que, si es perd, només ajuda a enriquir-se a un pocs. Jo trobo encertada la seva observació social i moralista, però també entenc que certament se li pot fer una crítica per l’economicisme en la línia del to del teu comentari.

    • Per cert, no sé per què però aquest teu comentari se m’ha dirigit a la paperera. L’he hagut de recuperar perquè no és pas brossa, clar.

  1. Retroenllaç: Breu reflexió sobre l’estat del benestar « El principi de…

  2. Retroenllaç: Discurs alternatiu del president Mas (2012) « El principi de…

  3. Retroenllaç: Infobloc: repàs de 2012 i vacances d’any nou « El principi de…

  4. Retroenllaç: Infoblog: dos anys ja | El principi de...

  5. Retroenllaç: Reflexions entorn de la revolució | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: