Breu reflexió sobre l’estat del benestar

Aprofitant que abans-d’ahir us vaig parlar d’un llibre prou interessant que explica molt senzillament i clarament la lògica de l’estat del benestar, la posició ciutadana que hi hauria d’haver darrera seu i el desmantellament que pateix que fa perillar la cohesió social, voldria opinar una mica, políticament, sobre si cal defensar-lo, si s’ha de destruit o com podem enfocar el problema. Mentre mirava el documental reportatge de TVC intitulat “El futur era de tots” (últimament estic penjant molts de documentals…), anava pensant en la qüestió. Abans d’opinar, us dic de què va el documental: a mi em va decebre una mica, potser podria aportar alguna cosa més, però de fet tampoc no era l’objectiu que es perseguia: d’una banda, es retrata la realitat de la lluita popular del barri de Roquetes de Barcelona i l’emergència del moviment indignat, d’altra banda s’exposa, es reflexiona i diverses persones parlen amb les seves intervencions de la lògica que justifica l’estat del benestar i els canvis que pateix. Té un to crític, que en última instància es redueix en una frase: els conservadors justifiquen les seves polítiques dient que així es poden mantenir els serveis de l’estat del benestar; això és totalment fals. Si voleu entendre el perquè i apreciar quines són les conseqüències socials negatives d’eliminar serveis, el llibre recomanat d’en Tony Judt ho explica molt bé.
Segons he llegit en un comentari deixat allà a la pàgina del vídeo a TV3, aquest documental havia d’haver estat emès el dia 16 de maig, però es veu que ho van postposar perquè no coincidís amb l’aniversari dels indignats.

No entengueu que sóc un ferm defensor de la socialdemocràcia. Com a mínim parlant d’això pretenc mostrar el desastre al qual ens aboca el neoliberalisme i vull exposar els efectes socials positius i la gran utilitat social que ha demostrat durant una important etapa de la història europea i, per extensió, mundial. Però també té els seus problemes. A nés, si es trenca socialment en els individus la confiança i el valor que pot aportar el sistema social per al conjunt de la societat (millorant col·lectivament és com millorarem individualment), de poc servirà. Potser aquí és on cal tenir moral i evitar caure en l’individualismes.
Hi ha una raó per la qual sembla que defenso l’estat del benestar. Us ho diré tal com m’ho va dir a mi un amic: l’esquerra (perdó, l”esquerra”, entre cometes) socialdemòcrata ha claudicat i ha canviat de bàndol; ara queda un espai buit que ha d’ocupar algú, i aquest algú és l’esquerra. Almenys, doncs, es tracta d’oferir una defensa de la socialdemocràcia per mostrar la clara oposició a les noves tendències polítiques i per reivindicar allò que ja teníem i no volem perdre. És una postura política, d’acord amb uns ideals que sostenen la lògica del benestar que jo comparteixo. Ara bé, és cert que continua sent un sistema capitalista que cal superar, materialment i filosòficament, i transformar vers una forma més oberta i sostenible. Jo crec que la pràctica polítca de l’esquerra, però, s’ha d’encorar com a mínim en els principis de l’estat del benestar, no cal lluitar per la seva existència material tal i com ja existia. Aquest és el punt amb el qual no estic d’acord amb les reflexions que fa Judt al seu llibre.
Res no pot justificar, tampoc, que res no torni a ser tal i com ho havíem conegut, perquè això obre una porta que pot deixar passar alguna mena de monstre.  Si bé podem acceptar que canviï l’ordre material, no podem acceptar que canviï l’ordre ideològic -democràtic-, que, en tant que lligat amb el primer (si socialdemòcrata), trontolla i es desvirtua en el moment que els polítics juguen amb les paraules, fan demagògia i sofisme (com les paraules que va pronunciar en Mas fa temps precisament dient que ens acostuméssim a no viure com abans), de manera que el discurs crea una altra realitat diferent a la significació fins ara donada a les nocions i idees que teníem associades a la política.  Si abans he mostrat on no estic d’acord amb Judt, ara mostro on, aquí, sí que estic d’acord amb ell: tal com he dit, defensem la socialdemocràcia ideològicament perquè eviti que el monstre comenci a treure el cap (bé, potser ja ho està fent…)!

De moment, la meva reflexió acaba aquí. Només eren quatre paraules. Però algun dia ja faré una reflexió més extensa i també intentaré fer una explicació sociohistòrica ben clara de l’origen de la socialdemocràcia i de la formació i el desenvolupament de l’estat del benestar.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 31 Agost 2012, in Opinió, Vaivé del món and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. 1 Comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: