Sobre la convocatòria d’eleccions anticipades

Que s’avançarien les eleccions catalanes, semblava clar, igual com ho sembla per a les eleccions espanyoles. Que s’avancin per raó de no arribar a un acord pel pacte fiscal, és el que havia dit el govern que podria passar. El president té llibertat per decretar la dissolució anticipada de la càmera representativa, clar, és només decisió del president del govern, amb la ratificació del president (presidenta, en aquest cas) del Parlament. Ara bé, jo crec que bé sembla que aquesta decisió competencial del president del govern ha estat presa perquè li ha donat la gana, per raons interessades i oportunistes, però no arbitràries, sinó ben premeditades dins d’un pla estratègic molt ben pensat. Lògicament no hi ha cap requisit en la llei, que jo sàpiga, que s’apliqui a l’hora de convocar eleccions anticipades, però em sembla que per honestadat caldria observar que les circumstàncies exigissin dissoldre anticipadament el Parlament, cosa que jo entenc que no passa.

Està clar que el fracàs del pacte fiscal és allò que s’esgrimeix com a justificació, però per a mi no és vàlid. Entre altres coses perquè tothom ja sabia d’entrada que no seria possible. De fet, sembla clar que les eleccions anticipades entren dins dels plans polítics de Convergència i Unió, sembla clar que casen amb els seus interessos, per això és més una cosa oportunista i premeditada que no una decisió “ràpida” presa per unes circumstàncies que ho justifiquin a partir del mal funcionament del govern.
Hom podria pensar que quedar-se encallats amb el pacte fiscal és justificació per fer les eleccions. Però en realitat és un projecte polític no compartit per aquell qui aparentment l’ha de concedir, però no són circumstàncies que requereixin la reformació de l’òrgan recollidor de la voluntat popular. És un projecte d’un govern que s’ha d’arreglar amb les accions pròpies del govern. No estem en unes circumtàncies com les del govern de Zapatero quan també les va avançar (i així i tot jo ja vaig expressar que creia que podria haver aguantat més) en què hi havia un canvi total en la línia governativa i d’administració dels assumptes públics i una oposició parlamentària (que després s’ha mostrat fictícia, d’altra banda) i descontentament clars.
Ens hem d’adonar, a més, que les eleccions arriben en el moment d’auge independentista, a fi d’aprofitar el clamor popular (i aquest corre en paral·lel a l’ús del nacionalisme com a cortina de fum per tapar els problemes socials), i en el moment en què pràcticament no hi ha oposició parlamentària significativa en termes aritmètics, la qual cosa sens dubte Mas ja ho sap i li anirà millor per arribar a la majoria. En efecte, el PSC s’està autodestruint, ERC fa la pilota a Mas, ICV-EUiA no fa el que hauria de fer, el PP no compta com a oposició perquè també són neoliberals, i la resta pràcticament no tenen presència.

Així, hi ha tres idees a tenir en compte sobre les eleccions i la situació en què ens trobem per les quals entenc que no calia haver convocat eleccions anticipades, però, sobretot, que, ara que s’han convocat, representen només una mera tàctica per assolir més poder. Aquestes idees són:

1. Que la funció d’unes eleccions anticipades no és salvar -aparentment- una dificultat d’un projecte governamental, sinó que estan pensades per quan hi ha bloquejos parlamentaris (com en el cas de Grècia de fa uns mesos) o oposició clara i contundent al govern que dificulta l’acció de l’executiu.

2. Que, si bé és cert que hom pot entendre que l’acció executiva del govern es basava íntegrament en el pacte fiscal (cosa discutible), un cop succeeixin les eleccions, la situació no haurà canviat, el govern probablement serà del mateix partit i es trobarà amb la mateixa situació. Llavors les eleccions no es plantegen com una nova tanda d’expressió popular, sinó com un plebiscit a aquell projecte de sobirania que es pretén defensar com nacional i exclusiu de la tasca de govern. Això vol dir que les eleccions perden la seva “gràcia” i queden instrumentalitzades, la qual cosa també ens porta a considerar que el pacte fiscal no era un projecte de país, sinó un mer interès partidista. Recordo, en aquest sentit, que la mateixa gent que ens governa mostra de manera òbvia i fins i tot descarada l’interès que tenen a enfortir la seva posició de cara a Madrid (i a la galeria) i defensen que les eleccions vénen a ser justament un plebiscit per mostrar l’adhesió al pacte fiscal. Repeteixo el que he dit abans: les eleccions no són una eina política a mans de qui té la potestat per convocar-les.

3. Que, si de debò es tracta d’un bé per al país i el govern i el president Mas pretenen forçar el govern espanyol i treure pit, havien d’haver seguit una altra tàctica, ja que, com he dit, no seria maco fer servir les eleccions anticipades com a eina política per enfrontar-se al govern central. Si, doncs, es pretenia fer un pas més enllà del pacte fiscal, ja que s’ha encallat, opino que hauria d’haver estat ara quan convoqués referèndum o entrés en terreny més veritablement pantanós i convoqués alguna mena d’eleccions constituents (així i tot, acabaria guanyant CiU, de ben segur). Si no pretenia fer un pas més enllà del pacte fiscal (ja sabem que CiU no és independentista de debò), doncs això reforça el que he dit en el punt 2.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 2 Octubre 2012, in Dins les nostres fronteres, Opinió and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: