Ressenya: El mito del Estado

El mito del Estado – Ernst Cassirer (1946)

El llibre, en una cita:

“Nada puede adormecer mejor nuestras fuerzas activas, nuestra capacidad de juicio y de dicernimiento crítico, ni quitarnos nuestro sentido de la personlaidad y la responsabilidad individual, como la persistente, uniforme y monótona ejecución de los mismos ritos”.

El llibre, en una frase:

En èpoques crítiques de la vida social, les concepcions socials racionals i les teories polítiques, que sempre han pretès perdurar per tota l’eternitat, es troben en perill. Quan els altres poders i sistemes de vinculació de la vida social de l’home no poden donar explicació a la realitat o no arriben a sobreposar-se a les circumstàncies, ressorgeix l’únic poder atàvic que havia estat esperant, però mai derrotat: el mite, la mesura desesperada a la qual recorren els homes en les situacions desesperades.

Què explica?

Aquesta interessentíssima obra filosòfica ens fa un recorregut històric, antropològic i filosofòfic a través de la formació de diverses teories polítiques i concepcions de la vida social, les formes racionals i les formes mítiques obscures. Presta especial atenció a Plató, Maquiavel i Hegel.
Però tota la seva explicació no és sinó un llarg preludi per entendre els mites polítics moderns, que es distingeixen dels mites primitius, als quals fins al segle XX els homes en la seva organització social han hagut de fer front. Les circumstàncies posteriors a la Primera Guerra Mundial, especialment a Alemanya, van representar aquella situació desesperada davant la qual les vies normals se sentien impotents. El mite modern, recopilació de diverses concepcions anteriors, pren una nova forma i representa noves idees, notablement les teories de desigualtat de la raça i el desig de cabdillatge. El significatiu de tot plegat, diu Cassirer, és que la política esdevé una complexa tècnica que permet manufacturar el mite: ara no es tracta d’imposar o probibir actes, sinó de canviar l’home per regular-ne els actes.
De les paraules de l’autor, entenc que el mite polític modern no és exactament una idea formada i rigorosa, sinó les profètiques solucions com a escapatòria de la pesada càrrega de la llibertat. Només triomfa el mite quan la resta de valors socials que serveixen a l’autonomia dels homes s’han desintegrat, que se substitueixen per complexos nous ritus polítics, quan la filosofia renuncia a conèixer els mites polítics. I vet aquí com s’arriba a la moderna “teoria” de l’estat: el totalitarisme.

Una darrera cita que també referencia l’autor servirà per il·lustrar l’efecte del mite sobre la llibertat com a imperatiu ètic: “A un abarrotero alemán que se mostraba dispuesto a explicar cómo iban las cosas a un visitante norteamericano, le hablé de la impresión que teníamos nosotros de que, al entregar la libertad, se había renunciado a algo inapreciable. Él replicó: ‘Es que  ustedes no lo entienden. Antes teníamos que preocuparnos por las elecciones, y los partidos, y el voto. Teníamos responsabilidades. Pero ahora no tenemos nada de esto. Ahora somos libres’.” (S. Raushenbush, The March of Fascism).

Índex:

Primera parte. ¿Qué es el mito?
I. La estructura del pensamiento mítico
II. Mito y lenguaje
III. El mito y la psicología de las emociones
IV. La función del mito en la vida social del hombre

Segunda parte. La lucha contra el mito en la historia de la teoría política
V. Logos y Mithos en la aurora de la filosofía griega
VI. La República de Platón
VII. El fondo religioso y metafísico de la teoría medieval del estado
VIII. La teoría del estado legal en la filosofía de la Edad Media
IX. La naturaleza y la gracia en la filosofía medieval
X. La nueva ciencia política de Maquiavelo
XI. El triumfo del maquiavelismo y sus consecuencias
XII. Conecuencias de la nueva teoría del estado
XIII. El renacimiento del estoicismo y las teorías “jusnaturalistas” del Estado
XIV. La filosofía de la Ilustración y sus críticos románticos

Tercera parte. El mito del siglo XX
XV. Las lecciones de Carlyle sobre el culto del héroe
XVI. Del culto de los héroes al culto de la raza
XVII. Hegel
XVIII. La técnica de los mitos políticos modernos

Conclusión

Més per internet:

Ernst Cassirer (Viquipèdia); definició de mite polític; a Casa del Libro, crítica experta (en anglès).

 

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 28 Octubre 2012, in Cultura, Divulgació and tagged , , , . Bookmark the permalink. 5 comentaris.

  1. interessant i a tenir en compte. justament avui que he acabat l’últim llibre que tenia. Evidentment, quan apareix la desconfiança, fins i tot en nosaltres mateixos, a alguna cosa ens hem d’aferrar. I l’estat ben content de que ho fem com a mosques.

    salutacions

  2. He passat per la central i he aprofitat per preguntar si el tenien. Tan fer-li propaganda el deus haver esgotat. M’han dit que encara trigaran una setmana a arribar reposicions. Tic-tac tic-tac.

    • Ostres, tan de bo s’hagi esgotat per la meva propaganda! Si no et pots esperar, pots anar a la biblioteca de la facultat de Filosofia. Jo el vaig agafar allà, i em sembla que n’hi ha tres edicions.
      Sí que és interessant, però la veritat és que, malgrat tot el que explica, a mesura que vaig anar avançant en la lectura em preguntava “i quin és el propòsit del llibre?”. Simplement és només relfexió historicofilosòfica. Però crec que la cita final que he posat dóna una idea del que vol transmetre l’autor i del que representen els mites polítics (tot i que mai definitis clarament). I preciasment el que fiu la cita del final és el que pot estar passant avui dia. És un perill.

  1. Retroenllaç: L’extremisme feixistoide « El principi de…

  2. Retroenllaç: Ressenya: Modernidad y Holocausto | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: