L’odissea amb Renfe d’ahir a la nit

“Nova York s’està inundant i té problemes d’abastament d’electricitat. La pluja fa estralls i la gent és traslladada. Nosaltres no hem de ser menys.” Això és el que deurien haver pensat ahir els caps pensants de Renfe i les autoritats quan van “organitzar” un petit caos a Vilassar de Mar a causa del tall de la via. I, a més, sense patir nosaltres inundacions com ells: és un mèrit.

Doncs sí, resulta que el temporal de mar va provocar que es tallés la circulació de trens, cosa cada cop més habitual a causa, dedueixo, del canvi en el comportament marítim per raó del canvi climàtic, entre Vilassar i Mataró. Què va passar? Doncs que per megafonia ja ens avisaven que havíem de baixar i agafar autobusos a Vilassar. Res d’estrany, però la vivència i el caos van ser de pel·lícula.
Només he trobat aquesta notícia de La Vanguardia (que dóna informació incorrecta, per cert), i, si me l’he de creure, els problemes van començar amb el tren que sortia de Barcelona a les 19:45. Jo vaig agafar el que sortia de Pl. Catalunya a les 21:59, amb dos minuts de retard, en realitat. Allà a l’estació ja van dir que la circulació de trens quedava substituïda per autobusos, i quan ens acostàvem a Vilassar el maquinista també va dir que havíem de baixar allà i que en arribar a Mataró continuaria el viatge en tren per aquells que haguessin d’anar més enllà. Per descomptat, en sentit contrari la cosa anava igual.
El tren anava bastant ple, i a sobre hi havia uns quants adolescents i joves histèrics amb ganes de festa que anaven a la discoteca. Per sort, hi anaven, no en tornaven -borratxos-; així i tot, algun ja anava amb la copa a la mà.

Arribem, doncs, a Vilassar, poc abans de tres quarts d’onze de la nit. Tota la gent baixa de cop, és com una marabunta, amb els adolescents histèrics intentant anar més ràpid. Hi havia encara algú dins del tren, em sembla que tots estrangers que no es deurien haver assabentat de res.
Quan surto de l’estació, faig un pas fora de la porta, i… sorpresa! Tota la carretera nacional plena de gent, un tumult desorganitzat del qual hom s’hauria pensat que no tenia res a veure amb el tren, cotxes empassats per la massa, dos autobusos a l’esquerra frenats per la gent i als quals es dirigien corrents els adolescents esbojarats (crec que deurien representar el 25% mínim del total de la gent), i la silueta d’altres autobusos que s’acostaven des de Mataró però estaven aturats a la carretera. No vaig veure bé quant s’estenia l’ocupació del carrer cap a l’esquerra, direcció Barcelona, però cap a la dreta (o, si voleu, nord-est en termes més precisos) arribava a la cantonada de l’Avinguda de l’Escultor Monjo. Diria que eren 100 metres com a mínim de Nacional envaïts per la gent, 300 persones de ben segur quan jo hi vaig arribar..
Creieu-me si us dic que la sensació que vaig sentir en sortir de l’estació i el panorama que visualitzava eren idèntics a les pel·lícules aquelles de catàstrofes americanes en què la multitud corre pels carrers per agafar un ferri. Exactament feia aquesta impressió. Amb un parell de diferències: que ningú no tocava les botzines i que no hi havia exèrcit ni tampoc, amb prou feines, policia. En canvi, als balcons dels edificis de davant de l’estació hi havia els veïns contemplant l’espectacle.

Font: La Vanguardia. Enric Sierra

Just quan vaig arribar, em poso a la parada d’autobús, la normal que hi ha al costat de l’estació, que en aquell precís moment estava relativament buida, ja que es veu que hom preferia estar al carrer. Molta gent al mig del carrer com si esperessin que els autobusos s’aturessin allà, i molts d’adolescents cridant i movent-se d’un costat a un altre, fins i tot algun de preocupat de no arribar tard perquè no el deixarien entrar (a la discoteca, s’entén). Altra gent estava quieta esperant vés a saber què, totalment perduda. Com jo. Vaig preguntar, de fet, a un noi si portava gaire estona i si sabia com s’havia organitzat la cosa: a ell el venien a buscar i em deia hauria de procurar entrar a un bus, si podia, simplement.
Llavors vaig veure per fi la policia: mossos que intentaven, quasi també empassats per la massa, fer avançar els cotxes atrapats i que no podien girar i tirar la gent enrera cap al voral de la carretera. Però això a la meva zona, la part est, però a l’oest la cosa continuava bastant envaïda. Vaig acabar comptant tres (potser quatre) parelles de Mossos, una de la policia local i una dels guàrdies de l’estació.
Just a davant de la parada hi havia un camió gros i un cotxe, immobilitzats i amb els llums apagats. Al cap d’una estona d’arribar jo, un mosso va aconseguir que els deixissin pas, llavors van encendre els fars i se’n van anar. Quedava més tros de carrer per envair, però la policia va dir que havia de venir l’autobús. De fet, no va arribar, omplien a l’esquerra i el que venia de la dreta va obrir les portes allà enmig del seu carril.

La policia no sabia què es feia, crec que cada agent intentava fer com ho creia millor però sense que haguessin muntat el dispositiu ben fet. Podria ser que la gran quantitat de gent els superés, però no sé jo si de debò va ocupar la carretera com a protesta, tal com diu la notícia del diari abans esmentada. A més, com és costum, els autobusos van trigar en origen força a arribar.
Així, per exemple, que aquell autobús obrís les portes enmig de la Nacional, com els altres de l’esquerra que ocupaven els dos carrils pràcticament, no va ser perquè la policia ho hagués organitzat així, sinó perquè de tanta gent el conductor ja obria. Llavors va marxar un autobús i aquest altre va fer la volta allà a la carretera, maniobrant, i va partir direcció Mataró.

Vaig veure que s’acostaven tres autobusos més. No sabia si esperar-los a veure si pararien bé o farien la volta per carregar a la parada natural, però precisament també es van estacionar a la cruïlla de l’Avinguda de l’Escultor Monjo, i veia que la gent hi anava. Vaig pensar que tindria sort, perquè estaven relativament aïllats. A un primer no hi vaig poder pujar, però després un agent va fer avançar el de darrera cap endavant i ens va dir que ens col·loquéssim a la vora (ara estic, per si us perdeu amb l’explicació, al voral de la carretera oposat al de l’estació).
La gent feia cua i s’estrenyia. Els adolescents, amb poques ganes d’esperar, preguntaven contínuament si anava a Mataró, o bé, com vaig veure, directament marxaven a peu. Quan anava a entrar, en aquell moment vaig veure que hi havia un càmera de televisió gravant.
El mosso d’esquadra feia entrar i procurava que ningú no es colés. Jo vaig seure al davant. El mosso anava parlant amb el conductor a veure si hi cabia més gent. De fet, li diu si en cabria de dreta, i el conductor respon que si per a la policia no hi ha cap problema, doncs per a ell tampoc. I certament l’agent diu que endavant. També va arribar a pujar a l’entrada per anar fent una ullada: pregunta si hi cap ningú més i el conductor ho repeteix per megafonia. El fons respon, animat -i és que hi havia força joves- que sí. Va ser molt divertit llavors perquè un noi del carrer li va preguntar si hi cabien set persones. I respon: “No, catorce, esto es como el tren de la bruja”. I la noia asseguda al meu costat va dir “Renfe Aventura, sona bé i tot”. L’agent, al final, va dir al noi “Venga, Port Aventura, arriba.” I amb les rialles de la gent ja va dir que calia prendre-s’ho amb filosofia. No va fer entrar, però, tots els amics, i els de dins li anaven dient que els deixés entrar. També vaig sentir dir al policia, per cert, que quan va arribar hi havia molta més gent.

Així, havent tancat la porta, el conductor havia de maniobrar per canviar de carril. No podia girar a la part més ample, la parada de bus, perquè hi havia gent, així que ho va fer a la cantonada. Problema: hi havia els cotxes dels Mossos mal aparcats i no el deixaven girar. Llavors va cridar a un policia i li va dir que els traiés si no no podria girar. El policia li pregunta, a més, que a on anava. El conductor li ho diu i també li diu que han de vigilar per darrera que no topés amb la valla. Tot simpàtic, diu en veu alta a la gent del bus que els agents estan “empanaos“. Certament, el que jo deia, no hi havia ningú que controlés i disciplinés l’organització del dispositiu.
Aquí encara va passar una cosa més divertida: un policia retira un cotxe mentre l’altre diu al conductor que avanci, però el que el mou el cotxe topa amb l’altre cotxe patrulla de darrera, i l’agent del carrer li fa un cop perquè freni. Llavors un tercer agent mou l’altre cotxe patrulla, i el cotxe que topava continua tirant enrera però tornen a topar (només un copet, evidentment), i quan el conductor ja estava encaminat cap a Mataró diu per la finestra a l’agent “te están chocando”.

De camí a l’estació de Mataró, vam veure algun grupet de gent caminant pel passeig marítim i per la carretera, quasi tots ells adolescents. Per cert que també vaig poder arribar a apreciar com les onades s’havien emportat un petit tros del camí de mar no gaire més lluny de l’estació de Vilassar. A Cabrera només va baixar una persona, i encara hi havia gent, una família de turistes, que volia pujar, però el conductor va dir que vindrien altres busos. Estic segur que els guiris que han viscut aquesta experiència deurien al·lucinar.  I a l’entrada de Mataró, a Laia l’Arquera, els adolescents cridaven perquè parés i demanaven al conductor si els podia deixar baixar allà, és que està més a prop de la zona de festes d’aquesta ciutat.

Sapigueu que jo només em vaig haver d’esperar mitja hora, i encara em va passar ràpid perquè va ser relativament emocionant (de fet, em vaig despertar de cop), però hi havia gent que portava una hora. I el pobre conductor, d’altra banda, va ser avisat d’urgència quan estava amb un sopar amb la família, va dir. Vaig arribar a Mataró, doncs, a un quart de dotze. Allà hi havia 5 autobusos aparcats davant de l’estació, teòricament per portar la gent cap a Vilassar, però lògicament cap aquesta direcció no hi ha tanta gent, per això allà a Mataró no hi havia problemes de circulació, a banda de tenir els busos envaint la Nacional.

Doncs bé, ja veieu què va passar. Només volia compartir l’experiència per explicar en detall què passa normalment quan succeixen aquesta mena de coses, que jo no acostumo a viure i per descomptat són més greus que els retards que en algunes èpoques són normals en els Rodalies. A més, lògicament també volia fer la meva crítica a la falta d’organització, en dos sentits: la policia no estava gaire cohesionada a l’hora de donar ordres i no havia fet una organització general de dispositiu eficient, i no sabia organitzar tampoc allà al carrer el moviment de la gent i dels autobusos. D’altra banda, faltaven agents de policia i potser fins i tot algú de Renfe. Amb això també pretenc contrastar la notícia de La Vanguradia: l’ordre no va tornar quan va arribar la policia.
Explicat tot això, falta saber si Adif (em sembla que ells en són els responsables) s’espavilarà a arrenjar els danys del temporal i reestabliran aviat el servei de trens, perquè si tot ha d’anar amb busos, malament rai. Imagineu-vos si els adolescents histèrics que sortien de les discoteques a la matinada haguessin hagut d’agafar tots el bus: de nou, el caos.

També vull que aquest article on explico la meva experiència serveixi d’excusa per pensar sobre una cosa més de fons. Si nosaltres no hem de ser menys que els americans patint desgràcies climàtiques, podem ignorar el debat climàtic, però si volem superar els problemes hauríem de començar a debatre sobre el canvi climàtic i el que suposa. No pot ser que les onades arribin sempre a les vies. Això ens hauria de fer reflexionar i començar a buscar solucions ecològiques i pràctiques per arreglar la situació.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 1 Novembre 2012, in Opinió, Vaivé del món and tagged , . Bookmark the permalink. 6 comentaris.

  1. La línia de Mataró no és casualitat que fos la primera de la península. Es va traçar de la manera més barata possible, per la platja on el cost d’expropiacions era nul i així anem arrossegant defectes. Dels ponts originals no en queda cap, per exemple.
    Amb el pas dels anys la situació s’agreuja per la falta d’aportacions de sorra des de la Tordera que cada dia baixa amb menys cabal. La línia costanera va retrocedint a poc a poc i s’acosta encara més a una via. El Maresme que no s’anomena així per casualitat sino per l’existència de marismes, ha deixat pràcticament de ser-ho. La costa ha anat prenent formes iguals a la de la resta de geografia catalana. Segurament la tecnologia pot arranjar d’arrel un traçat ferroviari de molt baix cost, però una solució més perdurable seria apartar la via de les aigües.

    • Efectivament. Haver canalitzat rieres i edificat els vessants dels turons ha fet que les riera i l’únic riu de la comarca no ajudin a la reformació de la costa. Jo recordo quan era petit que el mar estava molt enllà, però ara cop està més cap aquí: perfectament pot haver-se desplaçat cinc metres. Es nota per les onades, són com més altes i no topen al límit de la platja, sinó que penetren sorra enllà i es nota com van escarbant la sorra i posen el límit de la platja cada cop més vertical. No sé si m’explico.
      Allà a Badalona hi ha una mena de club de vela que aviat, a aquest ritme, acabarà esdevenint club de submarinisme: les onades freguen la seva paret i en desgasten els fonaments.

      • jajajaj bona estampa la del club de vela. Al mateix Badalona la platja a partir d’aquest club i fins el Besòs ha anat quedant molt erosionada fins al punt de convertir-se en un penya-segat sense roca. És un fenomen inevitable i car de reestructurar. Són aquells costos que no tenim en compte, però que ens van erosionant

      • Sí, no sé pas com es pot arreglar, però evidentment anar posant sorra a la platja cada estiu és insostenible i inútil si s’ha d’estar repetint com si fóssim “tontos”. El penya-segat també s’estén per altres bandes, perquè la part sobretot de Premià a Montgat hi ha camí de mar elevat amb roques, i la sorra ha acabat desapareixent de manera que les onades topen directament amb les roques i algun cop han fet surar papereres de plàstic.

  1. Retroenllaç: Infobloc: repàs de 2012 i vacances d’any nou « El principi de…

  2. Retroenllaç: Infoblog: dos anys ja | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: