El nen amb el trau al cap i en Puig amb serrill al cap

El dia de la vaga a Tarragona un noi de 13 anys va acabar amb un trau al cap per culpa d’un cop de porra (d’un Mosso d’Esquadra, per si no queda clar). No us faré un comentari general de l’aspecte repressiu de la càrrega policial, perquè això és ben sabut i ho tracto molt sovint, sinó que analitzaré breument les paraules del conseller Felip Puig (tal i com han estat difoses pels mitjans de comunicació) del dia que va admetre “excessos” policials i va demanar perdó.

Comencem pel començament: hi havia voluntat d’agredir el pobre menor? Diuen des d’Interior que el policia, un sergent, no va actuar amb intencionalitat. Ens hem d’adonar que això en part és fals, en part és cert. Fals perquè la feina del policia antidisturbis té per objecte pegar, la seva intenció inherent és aquesta, i si aixeca la mà amb la porra perseguint algú no és perquè estigui practicant alguna mena de dansa contemporània, sinó perquè busca fotre un cop a algú. Però també és una afirmació certa en la mesura que el policia individual no pot pensar exactament per si mateix, sinó que la seva capacitat intencional queda subjugada a les decisions i ordres dels de dalt. No se li pot imputar a l’agent capacitat intencional dins d’un marc relacional entre dos actors individuals. Però llavors són els de dalt els que sí que tenen la voluntat de fer mal, voluntat aquesta que potser no es pot concretar en un “objectiu” individual concret, perquè per definició les càrregues es dirigeixen contra tumults que als ulls dels agents antiavalots no tenen individualitat, però no per això deixa de ser una voluntat inherent de qui la pot expressar.

En efecte, d’aquesta manera, com que l’acte s’ha produït en el context de relacions socials que per pròpia naturalesa són intencionals, algú ha d’haver tingut la intenció d’actuar, i per tant de racionalitzar mitjans i fins, en aquella situació. Si no ha estat el policia en qüestió, llavors qui tenia intenció de voler agredir el personal és qui ha donat ordre de carregar, per la senzilla raó que carregar per definició vol dir buscar, fins i tot perseguir, i colpejar qui es posi al davant, acció aquesta que lògicament, repeteixo per enèsima vegada, només pot passar amb intenció de fer-ho. Llavors l’excusa que ha estat sense voler no serveix: com pot una persona armada, protegida, amb posat violent i gestos agressius que denoten superioritat respecte dels altres agredir sense voler una altra persona?

Dit ras i curt: Interior vol reduir la situació, sempre que hi ha problemes amb els Mossos, a una mera qüestió individual com si d’una relació personal entre el policia i l’agredit es tractés. Però no és això, perquè com hem dit l’agent no té capacitat intencional expressa, llavors per trobar l’autèntica causa hem de remuntar-nos a qui sí que la té i no deixar-nos enganyar per les paraules del conseller. Fixem-nos com pretén canviar el significat de les paraules i atrinxerar-se: es tracta de dir que l’ocorregut ha estat un accident. Perdoneu que us ho digui, però si això és cert, voldrà dir que les càrregues policies sempre crearan aquesta mena d'”accidents”. El conseller Puig, a més, ha anat un pas més enllà: resulta simplement que el noi va quedar ferit a causa d’una “situació fortuïta”, expressió aquesta que denota més presència de l’atzar que no l'”accident”. I això per què? Doncs perquè segons ell, i això és el més graciós, l’accident s’ha produït en un moment de “tensió”, com si la tensió no vingués produïda justament per la càrrega i, a més, justificant que el Mosso també està tens. Però hem de saber que el policia en particular i la policia en general no han d’estar en tensió, això per començar. I si no ho poden evitar, més val que deixin de carregar perquè sempre s’acabaran produint “situacions fortuïtes”. Aquí és quan cal detenir-nos i examinar les implicacions de les seves paraules:

1. Si és fortuïta, vol dir que ningú no participa, insideix o intervé en la situació.
2. Conseqüentment, aquesta no té causa coneguda, sinó que ve donada per la mà de Déu sense que hi hagi hagut cap mena d’actor que la creés.
3. Per tant, si no hi podem participar perquè és una situació que ningú no buscava i es produeix atzarosament, vol dir també que és inevitable.

Vet-ho aquí com arribem a la nostra conclusió: el conseller d’Interior té el cap buit i és un irresponsable i un inepte. Irresponsable justament perquè pretén dir que ningú no és responsable de l’accident i es mostra prepotent davant dels mals causats. I inepte per permetre que els seus Mossos carreguin enmig del carrer entre civils que no són ni manifestants, ni criminals ni violents. Això és mala praxis policial, un ús irresponsable de la càrrega policial. Teòricament, la prioritat és protegir els ciutadans, evitar mals i no portar la violència entre la congregació pacífica de ciutadans.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 18 Novembre 2012, in Dins les nostres fronteres, Valoració and tagged , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: