Vaig anar al Parlament a trobar-me amb els polítics

Un cop més, escric sobre la pròpia experiència de participació en un projecte d’El Punt/Avui d’entrevistar els candidats a la presidència. La setmana passada és quan us vaig enllaçar el vídeo de l’entrevista a Artur Mas on surto jo, doncs avui us explico una altra trobada que va muntar el diari. Però com que des de la setmana passada no he escric res de substantiu, només aquella informació de la publicació de l’entrevista, demà faré un altre article amb contingut: una valoració de les eleccions.

Doncs bé, resulta que el diari va convocar tots els estudiants que van participar a les entrevistes al Parlament el dijous passat per trobar-nos amb els caps de llista dels partits que van treure representació. De més de 100 persones, n’hi vam anar una vuitantena i esperàvem tots amb il·lusió que arribessin els polítics a l’hemicicle, que en efecte abans de les eleccions havien confirmat la seva assistència. No obstant, allà en Xevi Xirgo, director del diari, va dir que no vindrien: estaven negociant. Això vol dir, si CiU hagués tret més majoria, sí que haurien vingut. Per això van cancel·lar la trobada la nit anterior. En realitat, segons vaig entendre, la Sánchez Camacho i l’Herrera sí que haurien pogut venir, però perquè no vinguessin només ells sols, els van dir que no. Va ser una desgràcia, estàvem tots decebuts (algú va dir fins i tot que es va sentir enganyat). Això no obstant, el diari igualment publicarà el reportatge el proper dia 8, si no recordo malament, on almenys treuran un retrat de les nostres opinions, per a la qual cosa vam omplir una petita enquesta.

I si resulta que no van assistir-hi els set caps de llista i aparentment no va passar res d’interessant, per què estic escrivint aquesta experiència? Doncs perquè sí que va passar una petita coseta, potser una cosa aparentment sense importància però que indica moltes coses, per a mi. Va tenir lloc, dins mateix l’hemicicle, quan va entrar l’Oriol Pujol perquè el periodista se’l va trobar pels passadissos del parlament i, perquè els estudiants no estiguéssim decebuts, li va demanar d’entrar. Jo penso que, ja posats a fer, podria haver dit a la del PP i al d’ICV que vinguessin també; és molt curiós, a més, que sempre noto que hom s’inclina tendenciosament cap a CiU. D’entrada, quan va entrar el van aplaudir, però quan ell va parlar i va dir quatre paraules institucionalitzades de benvinguda ja va dir que no calia que l’aplaudissin.
El que va passar és que es va mostrar disposat a respondre les preguntes dels estudiants. De manera ràpida, perquè no es podia quedar allà tot el dia. Així que alguns van preguntar. La cosa que em va cridar l’atenció fou la reacció a una pregunta; o, més ben dit, la reacció dels estudiants a la resposta d’en Pujol a una pregunta: un noi li va preguntar si el seu objectiu principal, per assolir la governabilitat i el projecte nacional, és pactar amb ERC. Ell va dir que és el que esperen. Perquè quedés més clar, llavors el noi va tornar-hi: “Aleshores no contempleu pactar amb el PP?”. “No”, va dir, directament. I vet aquí que es va sentir un “uff!” bastant generalitzat entre els estudiants, un sospir desassossegat que em va fer notar com si estigués en un ambient on tots sentien el mateix (potser un sentiment típicament convergent??), una reacció que també va cridar l’atenció a en Pujol perquè va girar el cap de sorpresa mirant vers el cantó de l’hemicicle d’on sobretot venien els sospirs (en efecte, ell estava responent a un noi assegut a la dreta, els sospirs sobretot van venir de l’esquerra, on estava jo també assegut).

A vegades m’alarma amb quina facilitat hom cau davant de la hipocresia i la falsa imatge catalanista de CiU. O és que no sap aquesta gent que va sospirar que no cal que CiU i PP facin un pacte formal per estar d’acord? Que ambdós són igualment de dretes i sempre concorren en els mateixos objectius? Que s’han donat igualment suport als parlaments català i espanyol sense que hi hagi un pacte formal? És cert que no és el mateix que el PP entri al govern català, però per què pinten el PP com un monstre quan després acorden conjuntament algunes polítiques?
Ah, i per descomptat el tractament general que feien de la política aquests estudiants i el mateix Pujol era només allò “concebible” institucionalment, el joc típic de repartir-se poder i mantenir la imatge que tenen els partits. Això també explica el sospir.

Oriol Pujol (29-11-2012, 3/4 de 12) responent una pregunta. Si no recordo malament, estava parlant del dilema d'Esquerra entre el país i el partit.

Oriol Pujol al Parlament (29-11-2012, 3/4 de 12) responent una pregunta d’un estudiant. Si no recordo malament, estava parlant del dilema d’Esquerra entre el país i el partit.

Bé, això era l’important que volia comentar d’aquella “reunió”. A banda d’això, si no vam veure els polítics, sí que vam poder, en canvi, poder visitar ràpidament el Parlament, fins i tot ens van obrir una sala (aquella on es reuneix la diputació permanent) expressament.
D’altra banda, per si us interessa amb més detall què vaig fer jo, sapigueu que a la ronda de preguntes a l’Oriol Pujol també vaig aixecar la mà. No vaig preguntar-li res, però li vaig entregar una carta que vaig redactar per a l’Artur Mas. De fet, a tots els representants els vaig escriure una carta (a vegades una mica forta, sincerament), però no els la vaig poder donar en mà. Almenys vaig veure en Pujol i li vaig demanar que li donés al president, i pel que fa a les altres cartes vaig demanar a una treballadora del Parlament que les posés a les bústies personals dels diputats.

Finalment, una curiositat: és molt graciós d’observar que el retrat que el programa Polònia fa de l’Oriol Pujol és bastant encertat. Bé, a vegades el pinten una mica bleda, però no ho és, però sí que té aquest tarannà i aquesta manera de parlar i moure’s de com l’imiten.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 1 Desembre 2012, in Dins les nostres fronteres, Opinió and tagged , . Bookmark the permalink. 4 comentaris.

  1. qui no es consola és perque no vol. Si amb la no formalització d’un pacte n’hi ha prou endavant. En aquesta legislatura regnarà una tensa felicitat em sembla.

    • Pot ser. O bé ERC i CiU es posaran molt d’acord, o bé, com de costum, amb el PP aniran fent milles. De totes maneres, també és cert que ara el Parlament està més polaritzat, per tant segurament també hi haurà més crispació.

  1. Retroenllaç: Faré una entrevista a Artur Mas « El principi de…

  2. Retroenllaç: Ja he fet l’entrevista a Artur Mas « El principi de…

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: