Anàlisi de les eleccions

Fa just una setmana van tenir lloc les eleccions anticipades a Catalunya, com segur que sabeu i a les quals suposo que vau participar. Avui us en faré una anàlisi, espero que el més acurada possible, per apreciar l’evolució dels partits i quines coses en podem entendre. Jo aquí posaré unes dades i dues gràfiques d’elaboració pròpia, però si en voleu més detalls recomano usar l’aplicació sobre resultats electorals de La Vanguardia.

https://i2.wp.com/images.eldiario.es/blogs/Batacazo_EDICRT20121125_0001_3.jpg

Ben probablement, una de les coses que més va sorpendre va ser la “patacada” que es va emportar CiU, malgrat que des dels dies abans de les eleccions ja es veia que la tendència del partit seria a la baixa. No obstant, això no és allò rellevant que cal extreure de les eleccions i aquesta patacada només ho va ser en la mesura que va disminuir molt els nombre d’escons del partit, però la distribució d’escons no ens explica el moviment dels votants ni el seu perfil, és només quelcom que s’ha de tenir en compte a l’hora de fer aritmètica del poder.

En aquest sentit, doncs, considero que el més destacable és l’alta participació. És el gran increment de participació, de pràcticament l’11%, molt considerable i que situa la participació a tocar del 70%, el nombre més elevat de la història de la democràcia, el que explica la fluctuació dels partits i, alhora, per qüestions de la llei electoral, el repartiment d’escons. A partir de la participació, entenc que podem explicar de forma directa la davallada de CiU, l’auge de Ciutadans i la irrupció de les CUP. A continuació detallo els tres fenòmens, explicació que podem acompanyar amb la taula d’aquí a sota (i el gràfica de més a baix), on es recullen les xifres de votants en dos sentits: d’una banda, els votants absoluts i la variació específica per a cada partit respecte de les eleccions passades; d’altra banda, la proporció del total de vots corresponent a cada partit i la diferència respecte de les eleccions de 2010.Taula vot eleccions 2012

1. Patacada relativa de CiU: Convergència i Unió no ha perdut ni cent mil vots. El que passa és que la participació, que ha anat a parar a altres partits, ha fet que la proporció de votants d’aquest partit respecte del total fos molt més baixa. En efecte, només ha perdut un set i mig per cent del seu electorat, un traspàs que ha anat a parar a ERC. D’això, dins del conjunt de l’anàlisi, podem deduir:

• L’eix dreta esquerra no ha jugat cap paper important en les eleccions, només el fet nacional i la independència. Precisament si s’ha mobilitzat un 10% més de gent ha estat per l’apel·lació als sentiments nacionals, en favor o, sobretot, en contra de la independència. En efecte, la posició adoptada per Convergència i, en especial, pel seu líder, ha provocat la polarització dels electors i del Parlament.
• La base electoral de CiU sembla sòlida, no ha perdut gaire la confiança del seu electorat. Les retallades, per tant, no li han passat factura, ni tampoc, en sentit contrari, han donat molt d’aire a l’oposició d’ICV. Però paradoxalment, hom ha dipositat més la confiança pel que fa a la independència en ERC (que ha més que doblat el seu electorat) i no en aquell qui es presentava com l’abanderat de la “transició nacional”.
• Segurament el sostre electoral de CiU siguin els resultats obtinguts per Mas en les eleccions anteriors. Si en el panorama polític continua dominant el discurs nacionalista i no es presta atenció a la gestió de la crisi, probablement l’electorat d’aquest partit es mourà entre el milió i el milió dues-centes mil persones. Però també pot passar el contrari: si es prioritza molt l’eix nacional i s’impulsa la independència, ERC quedarà més beneficida gràcies a l’electorat de CiU. No obstant, el traspàs de CiU a ERC mai no ha estat tan gran com el d’ERC a CiU.

2. Auge de C’s: aquest partit de caire populista que, quan va néixer, parlava demagògicament de coses com la “dictadura nacionalista”, ha moderat el seu discurs per presentar-se també com una alternativa. Ciutadans ha estat el gran beneficiari de la participació, ja que, a diferència de l’electorat independentista, altament mobilitzat, l’electorat espanyolista no ho estava tant. En aquesta ocasió, hom s’ha inclinat per aquest partit, segurament perquè el PP té mala premsa. Presentar les eleccions com un plebiscit, doncs, ha brindat a Ciutadans la seva gran oportunitat, i gràcies a això la seva base electoral ha augmentat en un 160% i s’ha emportat el 7,6% dels vots totals. Es pot destacar d’aquest partit:

• La seva presència el triple de forta amb diputats, junt amb un enfortit PP, suposaran un focus de polarització política i ideològica dins del Parlament, de ben segur. A més, C’s està ben clar que sempre mantindrà una presència al Parlament, però ni molt menys eclipsarà el PP i dubto molt que arribi a superar el màxim d’aquestes eleccions.
• Ha d’haver robat alguns vots al PSC, el propi dels sectors més dretans que mai no votarien al PP.

3. Irrupció de les CUP: s’ha repetit en part el mateix escenari que a les eleccions passades: un nou partit independentista, i a més d’esquerra “radical”, ha entrat al Parlament amb gran suport. Aquest partit ha fet també augmentar la participació, ja que el seu electorat són joves que no tenen perquè donar prioritat a la independència, però estan desencantats i enfadats amb el sistema, es tracta d’un electorat acostumat a no votar que ha trobat amb aquest partit la seva plataforma per fer sentir la veu. Destaco, sobre això, alguns punts:

• No ha fet una campanya ben en favor de la independència, perquè ja es pressuposa que ho són, sinó que s’ha centrat en el debat social, precisament el que interessa les persones que configuren la base d’aquest partit que compta amb una xarxa social ben arrelada (potser per això ha entrat amb més vots dels que va tenir SI el 2010). Així, d’una banda són una nova força independentista, i d’altra una força d’oposició social. Potser és en les CUP l’únic partit en el qual veiem que també ha destacat l’eix de debat social i no només el nacional.
• No obstant això, el seu electorat per naturalesa és volàtil i difícilment cohesionable, per això no crec que es pugui dir que a les eleccions ha dominat l’eix dreta esquerra posant les CUP com a exemple, ni tampoc no es pot dir que tinguin una estructura i objectius que sempre mouen el seu electorat vers la independència. No. Hi poden donar importància, però no és prioritat: com he indicat més amunt, és un electorat inconformista que fins a aquestes eleccions no havia votat.
• Per aquest motiu, el partit està igualment en una posició delicada i li podria passar també el mateix que a SI: que desaparegui en els propers comicis, si bé serà per raons totalment diferents. Si Solidaritat per la independència ha vist la credibilitat dels seus líders molt tocada i ha perdut més de la meitat dels suports, les CUP podrien -les circumstàncies ens ho diran- decebre el seu electorat, i, per tant, perdre suports. A més, és clar, que el joc parlamentari els suposarà un gran repte, que pot ser difícil d’assolir sense estructura de partit i amb lluites internes pel poder.

Gràfica vot eleccions 2012

Amb aquesta gràfica, que ens detalla de manera més clara la distribució proporcional del vot entre els partits de representació parlamentària, poso fi a l’observació d’aquells tres fenòmens que he considerat principals i passo a comentar altres aspectes:

ERC ha estat el segon gran beneficiari de les eleccions: és el tercer partit en vots i el segon amb representació parlamentària. Ha estat així perquè el debat nacionalista l’ha acabat beneficiant en detriment de CiU, segurament perquè el seu bagatge independentista es fa evident per als electors. Pot ser que hagi estat també receptor dels vots d’algun independentista que no votava. ERC té els mateixos diputats que el 2006, però ara més gent els ha votat, però no arriba a la millor marca de 2003 amb més de mig milió de votants

• Seguint amb aquesta idea, cal remarcar, però, que l’electorat independentista generalment sempre ha estat mobilitzat i ha trobat la seva expressió en partits. No obstant, aquestes eleccions els partits sobiranistes sumen 2.140.317 vots, uns 385.000 més que les eleccions anteriors i també més que en les més anteriors. Aquest augment és explicat en part per les CUP, i l’altra part podria ser que fossin nous electors que han acabat votant a ERC, cosa que també pot quedar provada pel fet que el traspàs de vots entre CiU i ERC no ha estat espcialment acusat com ho era en altres eleccions.

El PSC ha estat un dels grans perjudicats, en perdre un 10% del seu electorat, i suposa un perfecte cas d’estudi d'”autodestrucció” de l’àmplia base sociològica que tenia. Està clar que el factor Chacón per la lluita de poder, alhora que buscaven la influència cap a Espanya, ha estat molt negatiu en els darrers comicis, des que comença la seva debacle també per l’abandonament dels seus principis.
En aquestes eleccions en particular, un conegut meu que està dins del partit m’ha dit que la direcció va fer el càlcul sobre si perdrien més vots centrant la campanya en el debat nacionalista o en el debat de les retallades, i van considerar que seria pitjor centrar-ho en aquest darrer aspecte, d’aquí que es traguessin el federalisme de la màniga.

Fracàs relatiu d’ICV-EUiA: aquest partit no ha acaparat el vot contrari a les retallades, no ha aglutinat el votant desencantat del PSC des que porta perdent fa tres eleccions i no ha arribat als sectors crítics de la població (d’aquí que aquests sectors crítics hagin votat les CUP), per això es podria considerar que ha fracassat a l’hora de representar una alternativa parlamentària i ideològica. No obstant,  en termes més tècnics ha aconseguit l’èxit més gran fins a dia d’avui, tant pel que fa a vots com a diputats.

• Possiblement l’interès independentista despertat en aquestes eleccions ha fet disminuir notablement el vot en blanc, tant en termes absoluts com relatius, de manera que hom s’ha acabat posicionant. Aquest vot havia patit un increment enorme, però encara poc significatiu, en els últims anys. Penso que passades aquestes eleccions tornarà a la seva tendència a l’alça pròpia dels sistemes democràtics postindustrialitzats ens els quals la desafecció política està bastant estesa.

Polarització: per acabar, recupero aquest terme, que he expressat més amunt en referir-me a C’s i PP, perquè són espanyolistes i han crescut en força. Però la polarització no només ve d’aquest contrast ideològic, sinó també del fet que ja no existeixen dos grans partits. Hom podria pensar que precisament quan el sistema és dual està polaritzat. I sí, és així en part. Però a la vegada, també ve donada quan hi ha diversos partits amb prou influència i igual de grans per disputar-se la segona posició. En efecte, PSC, ERC i PP competeixen per ser segona força i arreplegar més vots. En la mesura els tres partits tenen més o menys la mateixa posició, són cada un d’ells pols diferents, per això podem parlar de polarització, però una polarització no dual en dos partits oposats, i una polarització que es dóna en un clima de discussió amb un doble eix: dreta-esquerra i nacional. Probablement, pel fet que l’electorat del PP sempre vota (i en aquestes eleccions fins al màxim, perquè la corda del nacionalisme s’ha tibat molt), el PP no arribarà a superar aquest resultat, per tant ERC i PSC estaran sempre frec a frec, i si ICV aconseguís agafar volada també estaria competint amb ells.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 2 Desembre 2012, in Dins les nostres fronteres, Valoració and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 13 comentaris.

  1. Gran anàlisi.
    Molt interessant la teva aportació sobre el debat intern del PSC. I la teva reflexió sobre el resultat d’ICV-EUiA.
    Dues matitzacions:

    – Espero que t’equivoquis i que es mantingui l’alta participació en properes conteses electorals, incloses les Europees.

    – Crec que l’electorat de la CUP no és el mateix que l’electorat de SI, el gruix de l’electorat de la CUP està farcit d’activistes i per tant no és tant volàtil com tothom pressuposa. La CUP té el que no tenia SI: una base social. A més, com C’s sense responsabilitat de govern no tindran gaire desgast. Ja me’n tornaràs contesta.

    • Gràcies pel teu comentari i benvingut al bloc!

      Responent a les teves matisacions:
      -Espero jo també equivocar-me amb la participació. De fet, potser estic totalment equivocat perquè jo no sóc un expert en la matèria, però és el que em sembla entendre del funcionament de les democràcies liberals: si no hi ha algun gran esdeveniment o gran emotivitat (com, en el primer cas, l’atemptat de Madrid o en el segon cas la independència), la participació serà relativament baixa. És veritat, però, que a Catalunya ha anat fluctuant constantment, però sempre que augmentava no superava mai cap límit, fins enguany.
      -Tens tota la raó amb l’electorat de les CUP: no és igual que el de SI, però si dic que és volàtil, és precisament perquè són activistes, però en especial “antisistema”. M’explico: ben bé fa la impressió que en el moment que les CUP pactin alguna cosa o no puguin canviar res, es desencantaran i els votants preferiran tornar a centrar-se en el seu activisme social. Crec jo, vaja. També aventuro, sense gaire raonament empíric, ho reconec, que, com que el seu votant era abstencionista per naturalesa, dubto molt que ara agafi l’hàbit de votar sempre. Això no només és per la força del costum, diguem-ho així, sinó perquè aquest electorat serà difícil d’acontentar i, com he dit, generalment la seva participació política no es dirigeix envers el sistema institucional.

      • – Respecte a les CUP, no oblidis que C’s ha pujat sense fer res degut a l’emfatització en l’eix nacional. Les CUP difícilment decebran als seus votants perquè no estan governant, en aquest context no es poden desgastar. Si no governes no et desgastes, l’Arqueòleg és el que emfatitza aquest argument referint-se als governs municipals i és correcte.
        Antisistema? Aquí t’he de corregir, la CUP es defineix més aviat com anticapitalista, que com antisistema. De fet, el PP i CiU són els antisistema, estan destruint l’actual sistema polític i econòmic per construir-ne un altre semblant al que havia vigent en el s.XIX, que per cert era força inestable (100 i escaig cops d’Estat, 3 o 4 guerres civils, 3 o 4 reis i una república liberal…)

        – Respecte a l’abstenció… Home, estan tocant els collons a molta gent. El panorama polític i econòmic ha canviat de manera considerable. No són temps d’abstenció.

        Són les meves opinions. Ahh, i gràcies a tu.

        • -Mmhh… tindríem segurament una discussió llarga sobre això dels antisistema (algun dia ja n’escriuré un article). Però em sembla que el meu enfocament i el teu són diferents. És a dir, estic d’acord amb tu que són els governants els qui destrueixen el consens socialdemòcrata, però jo no usava el terme volent-ho ideologitzar en aquest sentit (perquè dir-los a ells antisistema és canviar el marc d’aplicació d’aquest terme tal i com sempre s’ha usat), sinó com a categoria generalment establerta, precisament com a sinònim d'”anticapitalista” perquè les CUP volen destruir, se suposa, l’estructura de la societat que ens aguanta avui. Si vols és una aproximació apriorista, però jo crec que d’això també se’n pot dir antisistema perquè pretenen col·locar-se fora de les pautes establertes del funcionament institucional.
          No sé si m’explico. A més encara que ells no es diguin antisistema no hi vol dir res necessàriament. És com CiU, que es defineix d’independentista però tots sabem que no ho és. I és per aquest motiu que penso que no aguantarà fins les properes eleccions. És a dir, jo no miro el partit i com afectarà sobre els seus electors (que és el que em vols dir tu dient que si no governa no es desgastarà, i per descomptat és cert), sinó que miro els electors repecte del que poden aportar a les CUP i la retroacció d’aquest partit. Per això si desapareix no serà perquè es desgasti, sinó perquè haurà perdut el suport dels votants.
          Però vaja, no podem saber què és més cert del que diem fins que no ens trobem en unes altres eleccions.

          -I sobre l’abstenció… jo continuo fixant-me en el que sempre m’han ensenyat, que va a l’alça en els règims democràtics liberals, però realment és molt difícil de saber. El que tu dius també és lògic, però sempre ha passat que quan ens “toquen els collons” augmenta més la desafecció i el desinterès, el no sentir-se partícip del sistema (precisament, el sistema). Per exemple, en el cas de Grècia la participació en eleccions ha disminuït del 75% abans de la crisi al 63% de les últimes eleccions.
          Però, bé, de nou haurem de veure què passa, perquè que hi hagi partits “radicals” com les CUP o Syriza pot no fer augmentar el vot, només redistribuir-lo.

          Salutacions,

  2. Bon anàlisi, tot i que no coincideixo amb el “fracas” d’ICV-EUiA: a Hospitalet on jo milito hem doblat vots i hem aconseguit el millor resultat en 17 eleccions, tenint en compte que portem dècades al govern local i que en alguns barris tenim greus problemes amb el discurs sobre migració, ja que hi han molts conflictes socials que han alimentat el vot de PxC.

    • Sí, tens raó que ha aconseguit molts bons resultats, però jo interpreto que hi ha un desfassament entre el que pot aconseguir, l’ideari que té, les circumstàncies en què es troba i el votant potencial. En aquest sentit, ha d’intentar posar al centre del debat l’eix social (que és difícil, es clar, davant de la pressió mediàtica proindependència) i reorientar-se una mica: els votants de les CUP, per exemple, són votants potencials d’ICV-EUiA, però no els han votat perquè no hi han sabut arribar.

  3. En quant a la volatilitat de l’electorat de la CUP: en candidat d’Hospitalet jo el conec i es de Zamora i no ha vist una estelada en la seva vida, bàsicament ha sorgit del 15M i el seu electorat, al menys el que jo conec, es ultra purista i abstencionista que a la menor relliscadeta mai més tornaran a apropar-se a una urna ni en pintura

    • Un bon exemple aquest del candidat de l’Hospitalet, penso que il·lustra el que jo també observo de l’electorat d’aquest partit. Però també és cert que hi haurà un mínim sector de l’esquerra independentista no simptatitzant d’ERC que va a les CUP, però per descomptat no és el perfil general ni és el tipus d’elector (jove, de classes baixes i desencantat) al qual les CUP es dirigeixen. Només serà aquest petit sector el qui a les properes eleccions continuarà votant, si no a la CUP, a un altre, però l’altra gran majoria amb un relliscadeta, com tu dius, se’n desentendrà.

  4. La CUP no crec que desaparegui en la propera cita electoral. Per començar no es presentava amb una figura de tan ressò mediàtic com ho feia SI amb Joan Laporta. Suposo que faran esclatar algun o altre cas de corrupció que els donarà empenta en els mitjans de comunicació. D’altra banda les aliances post-electorals podrien anar desplaçant alguns votants de CIU cap a ERC i alguns d’ERC cap a la CUP. Els resultats de CIU, sense el paper de salvapàtries que tenien assignat per aquesta mena de plebiscit, podrien ser catastròfics en un escenari on es percebi que hi ha vàries formacions que possibiliten una consulta sense necessitat de formar part del govern.

    salutacions

    • Estic d’acord amb tu en el fet que si es continua plantejant tota la situació política catalana en termes d’independència i si es tornen a convocar eleccions com si fossin un plebiscit, ERC sortirà guanyant i CiU podria perdre votants, i més si el discurs nacionalista de CiU s’acosta al d’ERC. Però no penso que fos res catastròfic, segurament CiU continuarà sent el partit majoritari durant temps i, a més, no tindrà un rival gran com en èpoques del PSC. Pel que fa al trasllat de vot cap a les CUP, sí que sembla una mica lògic, però ja he expressat la meva opinió respecte d’altres condicionants que podrien fer a les CUP perdre el suport dels seus electors. Podria ser, de fet, al revés, de les CUP cap a ERC si l’objectiu únic d’aquest votant de les CUP és només la independència, però el seu perfil com a “alternatiu” em va pensar que és més probable que deixés de votar i no que canviés a un altre partit independentista.

      Salutacions igualment

  1. Retroenllaç: Infobloc: repàs de 2012 i vacances d’any nou « El principi de…

  2. Retroenllaç: Infoblog: dos anys ja | El principi de...

  3. Retroenllaç: El 9-N: “efectes polítics”, “plebiscitàries” i declaració unilateral | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: