24 hores vs. 23 anys: un interval molt curiós

El nord d’Europa és un dels indrets amb més bona qualitat de vida, un estil més relaxat i un molt bon paisatge, si bé el clima per a nosaltres, mediterranis, no el trobaríem probablement tan bo. Allà, a mig camí entre Noruega i Islàndia, en l’oceà, hi ha les Illes Fèroe, una província autònoma de Dinamarca de 50.000 habitants. Resulta que fa uns dies en aquestes illes un home ha estat declarat culpable de l’assassinat que va cometre fa un any, data aquella quan feia ni més ni menys que 23 anys que no es cometia cap crim en les illes.
Per què us parlo d’una cosa tan desagradable com un assassinat (o si voleu, perquè no sigui tan fort, diguem-ne “succés”, com fan els diaris)? Doncs perquè em va cridar l’atenció, però no tant perquè no sabés que per allà al nord la gent viu més tranquil·la i hi ha poca delinqüència, aparentment, sinó perquè ho vaig trobar curiós en coincidir en el temps amb un altre esdeveniment totalment oposat: la ciutat de Nova York va viure fa una setmana una gens normal jornada de 24 hores seguides sense cap assassinat comès.

En efecte, és molt curiós, tot plegat, perquè ens indica la diferència cultural entre una societat i una altra: ben bé podríem dir (de manera simplista) que l’interval màxim que pot arribar a transcórrer entre homicidi i homicidi és de 24 hores en una societat, i de 23 anys (201.480 hores) en l’altra societat. A Nova York precisament, el 2011 es van cometre 515 assassinats, per tant és molt estrany que no en caigui cap en un dia; de fet, no hi havia constància històrica registrada de cap dia sense cap assassinat, fins aquest 26 de novembre passat. És ben sabut que EUA en general té unes taxes de delinqüència prou elevades, si bé hi ha força diferències entre regions, però sobretot el que és elevat és el percentatge de població reclusa. Per exemple, el nord-est d’EUA, on hi ha Nova York, és, de fet, la zona amb taxes de crim més baixes, segons els càlculs de l’FBI. Aquesta mateixa institució va calcular que el 2010 es produïa un assassinat cada 35,6 minuts. La taxa d’homicidi a Nova York és de 6,4 per cada 100.00 habitants. És més elevada que a Dinamarca, és clar, tot i que no n’he sabut trobar la taxa exacta; en canvi, com a indicador substitutori, en aquest estat el 2011 van ser condemnades per homicidi o intent d’homicidi només 53 persones, un 0,01‰ de la població.

No ens hem de deixar enganyar, però, pels crims i les pel·lícules i confondre a vegades les coses: Nova York és també una de les ciutats més segures del món i la població nord-americana és bastant confiada. Si bé és cert que ambudes coses van lligades, que hi hagi tants de crims i que EUA sigui el primer estat del món en homicidis per arma de foc no vol dir necessàriament que la societat nord-americana sigui poc segura. També hi ha pobles i ciutats on la gent deixa la porta oberta de casa.
Perquè ens en fem una idea, el 82% dels nord-americans diu sentir-se segur caminant pel carrer quan és fosc, una xifra només un punt percentual més elevada que a Dinamarca. Així mateix, a la pregunta “Creus que es pot confiar en la gent?” de l’Enquesta Mundial de Valors (2005), el 40% dels nord-americans responia que sí, davant del 60% que responia que cal anar amb compte. I a la pregunta “Creus que la gent s’aprofitaria de tu o que intentaria ser justa?”, feta en escala d’1 a 10 en què l’1 expressa la creença que la gent se n’aprofitaria i el 10 que no, la meitat dels nord-americans es col·locava per sota del 6 i l’altra meitat per damunt, sent la mitjana de 5,78 amb tendència a la confiança en la mesura que els valors més respostos després del 5 eren el 7 i el 8.
Així doncs, està clar que tanta desconfiança no regna pas entre els americans, com potser es podria pensar a priori. Ara bé, és evident que comparat amb Dinamarca, on el 89% de la població el 2008 deia confiar en els altres, EUA queda molt lluny. D’altra banda, si bé EUA és un país amb crim, tanmateix els seus habitants creuen que està controlat: el 89% dels nord-americans creia el 2000 que la policia duu a terme una bona tasca per evitar el crim, xifra bastant més elevada que el 71% de Dinamarca. De la mateixa manera, i per trencar un altre estereotip que potser alguns tenen, la població danesa pateix proporcionalment més crim que la nord-americana: l’any 2002, el 23% de la població danesa deia haver estat víctima d’algun acte criminal, dos punts més que la població nord-americana.

Doncs bé, només era això el que volia comentar en aquesta entrada. Però no una informació de les notícies, sinó fer veure que a EUA, malgrat el crim, la població pot sentir-se igualment segura.  Tot això, al cap i a la fi, té diverses explicacions: d’una banda, les qüestions sociodemogràfiques, d’altra banda el capital social. En efecte, heu de saber que EUA és una de les societats amb més capital social, però es manifesta de forma diferent que als estats nòrdics, potser perquè els americans, dic jo, són més individualistes. Precisament a Escandinàvia i Dinamarca el capital social es nota més perquè són comunitats petites on més fàcilment sorgeixen els vincles socials i la confiança i es transmeten els valors de cohesió envers la comunitat. De fet, l’acusat del crim amb el qual he començat l’article és d’origen croat, per tant té una altra cultura que no comparteix els mateixos paràmetres de capital social.

Amb aquest exemple de “confrontació” de valors socials i de ressaltar el paper del capital social, deixo aquí l’article indicant-vos que algun dia ja parlaré de manera més tècnica i detallada d’aquest concepte. Per cert, si voleu consultar les fonts de les dades sobre crim que he posat, podeu anar al Departament de Policia de NY, a les dades de crim de l’FBI, a l’institut d’estadística de Dinamarca, o al web Nation Master que recull dades diverses d’arreu i les compara.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 8 Desembre 2012, in Informació, Vaivé del món and tagged . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: