Què diu la LOMCE?

El proper dijous 28 de febrer hi ha convocada una vaga estudiantil a Catalunya a nivell universitari, protesta a la qual de ben segur s’uniran altres sectors de l’educació, sota el paraigües de la PUDUP, en tant que afectats tots per l’atac neoliberal a la universitat i educació públiques. En ocasió d’aquest esdeveniment, pretenc exposar-vos quin és el marc ideològic que hi ha el darrera de la proposta de la nova LOMCE, la “Llei Wert”, en la mesura que és un dels objectes que motiven la protesta estudiantil, junt amb l’oposició a la pujada de taxes, la crítica a les retallades i, sobretot, el fet que es vulgui saldar el deute de l’Estat a costa dels seveis públics.

Feta pública el 21 de setembre, la Llei Orgànica de Millorament de la Qualitat Educativa sobretot afecta l’educació secundària i també l’accés a la universitat. Segur que us sona, se’n parla molt, perquè, si bé estem acostumats a patir una llei educativa diferent cada cop que entra un nou govern, aquest cop el PP, que cada cop mostra més la seva faceta reaccionària, presenta un projecte autènticament desastrós que no només té plantejaments de dubtosa qualitat de manera “tècnica”, sinó que, anant més enllà, ataca totalment de forma explícita allò que fins a dia d’avui s’havia considerat educació.
En termes polítics, heu de saber que el projecte de llei està en el tercer redactat i sembla el definitiu (el que he enllaçat més amunt), i el marc ideològic en el qual es mou el redactat és molt clar. També heu de saber que la Generalitat ha mostrat el seu rebuig a aquells articles que vulneren el marc competencial de l’Estatut. És a dir, només s’hi oposa, doncs, en la mesura que dins de l’ordre institucional hi ha alguna vulneració a les seves atribucions de poder, i punt. Bé, i també han criticat que ataqui el català a l’escola, però en canvi el partit que ocupa la Generalitat no ha atacat les bases fonamentals del projecte perquè tots sabem que, per descomptat, sempre s’ha posat al costat de les idees que afavoreixen la mercantilització de l’educació, com per exemple un nou model de governança en les universitats, que en termes estructurals estaria exactament en la mateixa línia que la LOMCE, però una referida a les universitats i una altra a l’educació secundària. Ho podem comprovar amb la “Proposició no de llei per la qual s’insta el govern a la revisió de la política de governança en la Universitat” (pàg. 12 en aquest BOCG), que va ser aprovada en la Comissió d’Educació i Esport del 10 d’octubre passat.

Doncs bé, jo no em dedicaré a analitzar la llei amb detall ni defensar la immersió lingüística (això ja ho vaig fer), ni explicar la situació de l’educació superior a partir d’aquest projecte de llei i, sobretot, el Reial decret llei 14/2012 de racionalització de despesa en educació (que marca les línies mestres del neoliberalisme en aquest àmbit), sinó que vull valorar el fons del marc de referència conceptual. Si voleu conèixer les implicacions sociopolítiques i pedagògiques pràctiques, podeu consultar anàlisis en detall de les proposicions de la LOMCE: recomano aquesta de Soy Pública i aquesta anàlisi comparativa entre LOGSE i LOMCE que ha fet Comissions Obreres. I més destacat encara és aquesta exposició de motius contraris a l’avantprojecte i el que significa, feta pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa. Si som observadors perspicaços, ens adonarem que les noves tendències no vénen del no-res, sinó que, com ja va avançar Miguel Ángel Quintanilla a mitjan any passat, entren dins d’una “agenda oculta de la política universitària“.

Dit això, ara sí centrem-nos en el que ens interessa: el greu canvi de paradigma d’interpretació de l’educació. En aquest sentit, cal que ens llegim l’exposició de motius de la llei, Jo, en tot cas, per si no us ho voleu llegir tot, copio aquí només el primer article introductori de l’avantprojecte en la seva primera versió de setembre, i, de fet, ja és suficient per poder treure molt de suc a la qüestió.

La educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y el nivel de prosperidad de un país. El nivel educativo de un país determina su capacidad de competir con éxito en la arena internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel educativo de los ciudadanos supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por conseguir ventajas competitivas en el mercado global.

Suposo que us haureu alarmat de llegir una exposició tan explícitament clara i transparent. Certament, el mateix govern també es deuria haver adonat del despropòsit que això podria semblar a la població (perquè, de fet, realment és un autèntic despropòsit), per això en el darrer avantprojecte de desembre, més llarg, aquest paràgraf ha estat substituït, dins una exposició de motius més detallada. Malgrat que hi ha fins a quatre paràgrafs que donen definicions semblants començades per “la educación es”, jo copio el més exacte a l’anterior:

La educación es el motor que promueve el bienestar de un país; el nivel educativo de los ciudadanos determina su capacidad de competir con éxito en el ámbito el panorama internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por un futuro mejor.

Podem observar que la diferència entre aquests plantejaments (en realitat, aquest, ja que és el mateix, però un dic més bruscament i un altre amb paraules més maques) i la visió clàssica humanista és abismal. Si bé tots sabem que igualment el plantejament humanista s’ha anat desintegrant en els últims anys, la definició oficial de l’educació recollia aquells ideals i l’educació quedava legitimada en aquell sentit. No obstant, ara s’abandona totalment i completament aquella visió, fins al punt que el govern pretén legitimar la seva definició amb uns altres criteris. Només per veure el contrast entre aquestes definicions que dóna la LOMCE i la definició que dóna la LOGSE, us copio també només un paràgraf del preàmbul d’aquesta darrera.

En la educación se transmiten y ejercitan los valores que hacen posible la vida ensociedad, singularmente el respeto a todos los derechos y libertades fundamentales, se adquierenlos hábitos de convivencia democrática y de respeto mutuo, se prepara para la participación responsable en las distintas actividades e instancias social es. La madurez de las sociedades se deriva, en muy buena medida, de su capacidad para integrar, a partir de la educación y con el concurso de la misma, las dimensiones individual y comunitaria.


Així doncs, vegem les idees de fons que ens transmet aquesta definició d’educació de la LOMCE:

Educació totalment instrumental.
En tant que això, fixa objectius, centrats en el curt termini.
La legitimació de l’educació prové de criteris externs al que intrínsecament és educació, de manera que aquesta queda buidada de tot sentit i depèn, justament, de la instrumentalització que la “societat” en pugui fer.
A conseqüència de tot això, el que és més interessant és que l’educació no té objectius personificats i s’entén únicament com una abstracció que pot ser controlada. És a dir, l’educació  no es dirigeix a l’alumne, sinó, segons aquest paradigma instrumental dominat per criteris econòmics, al mercat. La individualització que podria mostrar l’educació queda arraconada i totalment difuminada: en comptes d’estar focalitzada en la persona en concret i entesa com a subjecte actiu, digne i susceptible de desenvolupament individual, la persona és considerada com a objecte la individualitat de la qual queda fosa dins dels plantejaments “estratègics” a gran escala.
D’aquesta manera, si en el món sencer el que regeix és la competitivitat i, més encara, la competició mateixa, també en l’educació hi regirà, però no només en el sentit organitzatiu -diguem-ho així-, sinó que també l’educació mateixa és una eina de competició. En tant que abstracció instrumental, és considerada una peça del joc polític: l’educació mou cossos sencers, serveix per assolir números i per fer quadrar conscientment, gràcies a l’acció del poder governamental, idees i peces de l’entremat social. En comptes de dirigir l’educació a les persones perquè aquestes entrin en la societat i creïn les dinàmiques oportunes, s’entén la societat tal i com ja està i, doncs, es vol que l’educació, com si tota ella fos un paquet, ajudi a enfortir i sigui un element primordial d’aquesta constitució actual de la societat, de tal manera que l’educació es mercantilitza, tant en les dinàmiques internes com tota ella en tant que abstracció  instrumental.
Aleshores, no enforteix tota la societat, com potser transmeten els valors de la LOGSE, sinó només un sol subsistema de la societat, que, a més, no pot estar sota control dels agents principals participants de l’educació. Fins i tot els valors que se suposa que han de legitimar el nostre sistema social, tals com els derivats de la democràcia, deixen de tenir importància: certament, l’educació no serveix per formar persones i ciutadans, per aconseguir crear teixit social, sinó preparar els individus per al mercat laboral. L’educació així deixa de ser la base de la socialització general, deixa de pretendre crear cohesió social en base a principis socials generals i valuosos per si mateixos, però en canvi, com que queda mercantilitzada i continua sent un sistema de socialització primordial, obre la porta perquè siguin els criteris d’utilitat i la mateixa competitivitat els que acabin agafant el relleu als valors democràtics com a sustentadors de la societat.
Si tota l’educació és eina de competivitat, ho és en favor d’algú, que és “l’ecnomia del país”, una altra abstracció  lluny d’aquest control, com deia, dels agents. Si el país entra en “l’arena internacional”, també ho fan involuntàriament els objectes de l’educació. Això vol dir que aquells que són capaços de fer anar l’economia del país i que dins del ring se situen en més bona posició, són els que es beneficiaran de manera material de la despersonalització i instrumentalització que pateix l’educació. De tal manera és així que, si l’educació no es dirigeix a la persona, sinó al mercat, tot el sistema educatiu acaba esdevenint un gran mecanisme d’alienació. En efecte, l’acció de l’estudiant, el seu interès, la seva motivació i el seu propi aprenentatge queden despersonificats i no tenen sentit per si mateixos, però en canvi entren dins de l’abstracció instrumental de l’educació en la mesura que  es valora aquests elements segons la utilitat. Convindria, en aquest punt, rellegir-se l’entrada que vaig fer sobre alienació i plusvàlua en l’educació.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 24 Febrer 2013, in Educació, Valoració and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: