Crònica de la vaga estudiantil del 28-F

El passat dia 28 va tenir lloc una vaga estudiantil a tot Catalunya, convocada per la PUDUP. Com acostumo a fer, en faré una breu crònica, a partir de la meva experiència a la manifestació, però heu de saber que aquest cop, per qüestions de força major, no em vaig poder quedar durant tota la manifestació, sinó només fins les dues del migdia. Aquest cop tampoc no acompanyo el text amb fotos pròpies, ja que no en vaig fer perquè amb el fred, la motxilla i la pluja, no em resultava còmode, però he agafat les fotos que poso d’aquí.

Abans de començar la crònica, però, m’agradaria com és habitual fer un petit comentari sobre la informació dels mitjans de comunicació. El que he trobat més sorprenent és que la quantitat de no-informació prèvia a la manifestació (és més, la quantitat de no-informació prèvia als aldarulls) ha estat enorme: és a dir, considero que per aquesta vaga s’ha parlat molt menys del poc que ja és habitual que es parli d’una vaga entre els mitjans de comunicació, televisions i diaris, llevat, és clar, dels enfrontaments amb la policia, i així i tot això ha tingut poqueta repercussió; i això malgrat que per aquesta ocasió la mobilització dels dies previs, els actes celebrats (com jornades de classes al carrer) i la propaganda (la PUDUP va fer una roda de premsa on no va voler acudir TV3, però sí BTV) han estat, trobo, més amplis i generalitzats. Bé, si voleu podeu mirar la notícia molt ràpida de TV3, em sembla que en el Telenotícies Vespre. Al matí, d’aquell mateix dia, també es van referir a la vaga, però no van parlar tant dels aldarulls perquè encara no s’havien produït.
El cas de La Vanguardia és el més graciós: no vaig trobar informació sobre la vaga, simplement la primera notícia que em va aparèixer quan vaig entrar a la versió digital vers quarts de quatre va ser la de les càrregues policials davant de la seu d’UDC, i ni tan sols hi havia cap enllaç a alguna altra notícia que parlés també de la vaga. Més tard el van afegir, en una notícia que justament també parlava de la vaga a través de les incidències que s’havien produït. Això porta a pensar si si es parlaria de la vaga en cas que no es produïssin incidents…

 Doncs bé, sense allargar-me més sobre els mitjans de comunicació, us explico què vaig viure jo. Per començar, al matí vaig sortir cap a la universitat tard, i vaig arribar a la facultat, allà a Diagonal, a dos quarts d’onze, just l’hora quan estava prevista que comencés la manifestació per baixar cap a Pl. Universitat. Jo tenia la sensació que aquest cop, com que els estudiants ja estan ben farts, també aquesta manifestació no central seria prou gran, fins i tot malgrat el temps; de fet al metro vaig veure unes quantes persones que anaven expressament a la manifestació, com això, algunes amb la samarreta de la marea groga (això sí, per sobre del jersei, és clar, pel fred). Quan surto de la boca del metro, però, m’espanto una mica perquè no hi havia ningú per les voreres, cap grup de gent, ni veia moviment. Pensava que el mal temps (certament feia vent i força fred, però només espurnejava una mica) faria que la gent no vingués, o, almenys, que només apareguessin els més actius, els més “motivats”, els qui generalment van a les assemblees o formen part d’associacions estudiantils.

Vaig trobar-me uns companys que sortien de la facultat, llavors ens agrupem i anem davant de Física, perquè allà hem vist que es començaven a congregar persones. No he anat a la meva facultat, doncs, perquè de seguida m’he unit al grup, tot i que ja es veia que no hi havia ni una moto aparcada, per exemple, i jo ja sabia que el seguiment seria quasi total, absolutament més que en altres ocasions. De totes maneres, no sé si de bon matí hi va anar algun estudiant -suposo que sí- perquè em sembla que totes les portes estaven barrades, com a Dret. El clima que jo veia els dies previs és que els professors també farien vaga (que jo sàpiga, dos sindicats no majoritaris l’han legalitzada també per als professors) i, és clar, veient que l’ímpetu dels estudiants era fer vaga, doncs ells, fessin o no vaga, no impartirien classe. Per altra banda, sí que vaig entrar a Física, i pel que vaig veure també estava buida, no hi havia ningú ocupat, diguem-ne, només algun grup d’estudiants pels passadissos que, però, es dirigien a la manifestació.

No va ser fins les 11 quan vam tallar la Diagonal. I he de dir que sí que n’érem uns quants. Mica en mica havia anat arribant gent i grups de gent. No n’érem pas menys del que és habitual, sinó unes 500 persones Ara bé, és possible que si no hagués estat pel temps la gent menys acostumada a anar a manifestacions s’hagués animat a venir també a aquesta manifestació, que és molt divertida. Així, vam començar a baixar la Diagonal. De seguida, com és normal, van aparèixer les forgones dels Mossos pel darrera, però, sorprenentment, només en vaig comptar 6, quan de manera general n’hi ha una desena.Quan vam arribar davant de les torres de La Caixa, ens vam aturar, en silenci, perquè no sé quina assemblea tenia preparada una acció: llençar-hi a la porta budells i intestins i no sé quines altres coses. Els Mossos, però, es van mobilitzar de seguida: van baixar deu agents que es van apropar a la porta i va fer que de nou tots en el sentit de la marxa i vam continuar, mentre, és clar, les forgones i també aquests agents a peu ens seguien, però de seguida van tornar a pujar als vehicles, perquè vam tombar per Joan Güell.
És molt curiosa una cosa: just allà mateix a la cantonada, de la vorera d’El Corte Inglés un home va voler unir-se a la manifestació. A uns metres de mi, quan jo intentava repartir papers informatius entre la gent. Un noi de la manifestació va passar corrents pel costat, es va acostar a aquest home i va començar a cridar “¡Secreta, idiota, te crees que no se nota!“, i llavors alguns més el van seguir i l’home va aturar-se i es va fer enrera, diria que amb una mena de somriure maquiavèl·lic a la cara. Jo he de dir que no vaig ser capaç de saber veure si era un agent que es volia infiltrar o no; de fet, a diferència d’altres vegades, aquest cop no semblava tant que fos un agent de paisà. Sigui com sigui, quan el noi va començar a cridar i insultar-lo, i tenint en compte que les furgones eren deu metres més enrera i, com que sóc poruc, temia que no passés res, jo vaig baixar de la vorera, vaig deixar de repartir papers i em vaig ficar entre la manifestació. Després vaig canviar de vorera per continuar repartint.

He de dir que, potser pel temps, potser perquè en general estem cansats o potser perquè tant de fastig o fins i tot tanta ràbia fan que els estudiants ara en general es mobilitzin “perquè toca”, tot i que potser alguns explotarien, doncs no hi havia gaire animació. El panorama era divers, sí, com sempre, si bé és cert que algun grupet anarquista estava més animat i feia pintades de tant en tant, però no fèiem gaire càntics ni gaire soroll, no aplaudíem gaire tampoc si la gent ens aplaudia a nosaltres.

Després vam tombar pel carrer estret Melcior de Palau. En aquell moment va començar a ploure bastant i vam haver d’agafar els paraigües. Vam anar avançant i ens vam aturar davant de la facultat de Biblioteconomia, mentre, ara sí, cridàvem durant una estona, i durant una altra estàvem callats i esperàvem que els qui hi van entrar fessin el que volien fer, que era penjar de la finestra una gran pancarta, de caire, per cert, anarquista, amb la A dins del cercle inclosa. He de confessar que no em fa pas gaire gràcia que hi hagués durant la manifestació (i també durant la següent, la principal) tanta preponderància d’aquests símbols i d’aquests grupets de gent.
Quan vam tombar per aquí Melcior de Palau se’m va trencar una peça del paraigües, i per culpa d’això em vaig quedar just al final de la manifestació. Veia com els Mossos ens seguien, cosa que mai no havia passat per aquests carrers de barri, mentre a cada cantonada treien els pivots del terra que impedeixen el pas dels vehicles. També vaig veure, quan estàvem aturats davant de Biblioteconomia sense que jo sabés què passava, un professor, que em va dir que, com a mínim, n’hi havia un més entre nosaltres. I també vaig poder veure, gràcies a estar al final, com efectivament a la cantonada anterior per on just havíem passat (no sé quina és exactament) hi havia arrambats a la paret i a un metre de les furgones dos secretes: ara sí que ho notava, i certament un d’ells era el que abans havia fet fora aquell noi. L’altra era una dona. Anaven amb passamuntanyes i vestits una mica, diria jo, com si semblés que visitessin la ciutat, sense ser turistes.

Tot seguit vam anar al carrer de Numància, sense aturar-nos a l’institut que hi ha a la cantonada de Melcior de Palau, i després vam pujar per Josep Tarradellas per passar pel costat de la presó, pel carrer Rosselló. També va ser en aquella alçada quan va deixar de ploure fort i vaig poder guardar el paraigües. Jo vaig poder seguir repartir pamflets que informaven dels efectes de les retallades. Va ser notori el cas d’un home gran que me’l va agafar de cop quan li vaig oferir, em sembla que va dir alguna cosa per l’estil “¡pero esto que es, para tocar les huevos!”, el va arrugar de seguida sense mirar-se’l i el va llençar a terra. Li vaig dir, davant de la mirada d’alguns companys manifestants, que el mínim que podria fer és no embrutar el terra i llençar-ho a la brossa.
Vam seguir, tranquil·lament, sense cantar gaire, ja ho dic, per davant de l’escola industrial, on un grup d’estudiants amb pancarta pròpia ens esperava per afegir-se a la manifestació. Vam tombar per Villarroel, a les portes de l’Hospital Clínic. Aquest tros ja va ser més “divertit”, en part, perquè, malgrat que seguíem sense cantar gaire, semblàvem és animats, quan durant el tram anterior era una mica “tètrica”, la manifestació, i hi havia més gent pel carrer.

A la cantonada del Carrer Mallorca, hi havia 9 furgones dels Mossos aparcades, a saber per què. Es van afegir a les altres 6 que ja ens seguien per tot el que quedava de manifestació, i em va fer la impressió que aquest cop les furgones estaven més a prop de la cua de la manifestació del que és habitual. Sigui com sigui, vam girar per Gran Via per arribar a Pl. Universitat. Ja eren més tard de dos quarts d’una, que era l’hora quan començava la manifestació central, i es va tornar a posar a ploure.

Quan vam arribar a Pl. Universitat, no estava pas plena a vessar. La plaça en si estava plena, coberta de paraigües, però la Gran Via no, de fet circulaven cotxes per un lateral (i això que em sembla que ara només hi poden passar autobusos), però amb el pas del temps també va quedar tallat. En altres manifestacions, la plaça estava més plena, o, almenys, ho sembla: depèn de com es posi la massa de gent, cap a on hi hagi el gruix de la gent. En efecte, es podria dir que hi havia tanta gent com en altres ocasions, però em sembla que la massa tenia a estar agrupada a la cantonada de Pelai i Ronda Universitat. De fet, és per carrer Pelai per on havia de marxar la manifestació.
Jo no vaig anar, però, cap al principi, vaig intentar quedar-me al bloc del meu campus, però el vaig perdre perquè vaig entrar dins de la universitat, l’entrada de la qual estava plena de gent que es cobria de la pluja i es preparava per sortir amb la manifestació. A la una, quan la pluja ja va parar, és quan vaig incorporar-me a la manifestació, per la part del final, on hi havia algun grupet del bloc Diagonal, tot i que sobretot estava dispers, i també tancant la manifestació hi havia el bloc de professors i treballadors, que, he de dir, em dóna més confiança, sobretot veient que l’ambient entre els estudiants de la part del final era molt heterogeni, puc clar i amb persones de pintes “radicals”.

El cert és que així ho vaig poder comprovar en avançar la manifestació: quan aquesta part del final va passar per la Ronda Universitat (consti, doncs, que va canviar de recorregut, ja que se suposava que havia de  baixar per Pelai), hom ja va cremar un contenidor. Jo estava just al costat (bé, a uns cinc metres) quan va començar a fer la gran flama. He de dir que és impressionant, es nota molt l’escalfor que provoca i fa una mica d’angúnia. També era una situació una mica estranya, perquè com he dit, i tot seguit ho definiré més, la gent era molt heterogènia, per tant no era una d’aquelles situacions diguem-ne “típiques d’antisistema” en què hi ha un grup de radicals que van al contenidor a cremar-lo i queda allà aïllat cremant. No, sinó que algú el va incendiar mentre la manifestació avançava, hi havia gent diversa pel carrer i els estudiants deixaven un lloc prudencial entorn del cotenidor. També he de dir que és el primer cop en la meva vida que em trobo personalment en una situació en què cremen un contenidor a prop meu, l’experiència més propera que tinc és la de fa un any, quan vaig veure el fum des de lluny i hom va cremar contenidors acabada la manifestació, amb la gent dispersa, i no justament enmig de la manifestació. Temia, doncs, que la cosa no anés a pitjor.

Deixeu-me que deixi d’explicar cronològicament com avançava la manifestació per passar a fer una definició del personal que hi havia, segons ho he vist jo i com ho dedueixo, perquè el cert és que no vaig passejar per tota la manifestació, sinó que sempre em vaig quedar des de la meitat cap al final. A més, com que hi havia milers de persones, doncs òbviament és difícil definir com era la gent i les parts de la manifestació. En tot cas, ho intento: a la part del davant, l’ambient era “normal”, típic de manifestació reivindicativa, on hi ha em sembla que els organitzadors, se senten càntics (tot i que suposo que igualment amb menys energia de l’habitual), amb joves diversos, pancartes i alguna bandera, potser de grups específics, per exemple hi havia un sector amb estelades. Em fa la impressió que en la part del mig la cosa comença a confondre’s més. Per la meitat de la manifestació vaig passar-hi només durant una estona, tot i que sobretot per la part final del mig, i vaig veure que allà, malgrat ser també un ambient divers i tranquil de manifestació, la reividincació es feia més silenciosa, potser com si fos més processual. Després, cap a la part del final del mig, semblava que les pancartes deixessin lloc a més banderes (algunes simplement per localitzar-se, com les liles). Tirant més cap al final, a més, la munió de gent semblava més desorganitzada, en un sentit de barrejada: hi havia els manifestants tranquils, hi havia gent més agitada, hi havia grups diferents, hi havia els que entren i surten del gruix de la manifestació, hi havia alguns que estan animats, n’hi havia que seguien la currua processualment… És sobretot a la part del final quan l’heterogeneïtat donava a la manifestació un caràcter diferent segons el tipus de persona o de grup: quan es cantava, era més freqüent sentir càntics anticapitalistes que no els “típics” contra la retallades, hi havia banderes i grups anarquistes, hi havia algun o altre encaputxat, hi havia diria que estudiants de secundària, vaig veure també un grupet d’estudiants de l’FNEC, em sembla que també hi havia el grup de les Joventuts Socialistes, vaig veure una bandera de l’URSS, hi havia els estudiants reivindicatius animats… La part encara de més al final semblava de nou més tranquil·la i menys heterogènia (en aquest sentit del “caràcter” de la gent), i hi havia el grup específic de l’AEP, que havia format un cordó de seguretat al voltant seu, i, tancant la manifestació, el grup de professors i treballadors universitaris.

Dit això, recupero el sentit de la manifestació: va baixar per Balmes per incorporar-se a Pelai i seguir per Plaça Catalunya. Jo vaig despenjar-me de la zona on estava i vaig anar avançant per veure la manifestació i repartir papers entre la gent del carrer. Quan vaig arribar a la cantonada de Portal de l’Àngel, hi havia un grup de treballadors de Movistar que també protestaven i els crits dels dos tipus de manifestants van confluir. Hi va haver un treballador, d’altra banda, que sembla que també va identificar un policia de paisà i li va cridar allò mateix que sempre se’ls diu, el mateix que he reproduït més amunt. També hi havia unes sis furgones dels Mossos aturades justament a Portal de l’Àngel, preparades per sortir si fes falta. De fet, jo no vaig seguir caminant per Fontanella perquè un grup de gent semblava que anés a fer no sé què en aquell edifici de la cantonada de Portal de l’Àngel i em vaig allunyar. Precisament hi va haver un moment quan es va veure com la gent s’apartava corrents, no sé si és que provocaven els Mossos, però no va passar res. Quan em vaig fer enrera vaig passar per una parada d’autobús, on una iaia i un estudiant estaven parlant i la dona es queixava que no hi havia dret que ens manifestéssim, que ella portava quatre hores esperant l’autobús.

A la cantonada amb Via Laietana és quan vaig poder veure com de llarga era la manifestació, i no tota perquè jo havia avançat i estava, tot i que al final de la manifestació, no pas just al darrera: veia que ocupava tot el carrer, però l’asfalt, no la vorera, i era llarga, certament hi havia molta gent, i en veia el principi. Com a mínim érem els mateixos que en aquella manifestació estudiantil que va acabar a Arc de Triomf (no en vaig fer crònica): 10.000 persones, potser més. De fet, el setmanari Directa xifra els assistents en 20.000.
Per veure el panorama, vaig seguir avançant ràpid. A la cantonada amb el Carrer Magdalenes i Carrer Comtal hi ha no sé quin banc. Em vaig trobar que sortien uns esvalotadors de la manifestació, o s’hi quedaven a dins camuflats, i van llençar pintura i pedres. Evidentment, no vaig poder seguir avançant fins que no paressin. I em vaig sentir malament, perquè jo de tant en tant donava papers informatius i intentava donar credibilitat a la lluita estudiantil: què pensaria la gent si jo informo pacíficament de la cosa però just 10 metres més enllà hi ha uns pallassos llençant pedrots contra un banc?

Però, vaja, jo vaig continuar una mica més. Vaig veure que les pedres van trencar els vidres del banc i després em vaig aturar davant d’aquell edifici que em sembla que és no sé què del govern espanyol, que estava envoltat de reixes i hi havia unes quantes furgones de la policia, algunes tacades de pintura que els havien llençat. No vaig seguir perquè es feia tard, però sobretot perquè, malgrat que podria haver seguit perfectament cinc minuts més, no estava segur que ningú no fes cap intent de provocar la policia. Així, doncs, eren les dues i cinc i jo vaig recular perquè havia de marxar ja. Vaig fer en sentit contrari el que havia recorregut de manifestació i vaig passar pel costat de la quinzena de forgones dels Mossos que seguia la manifestació. Darrera seu, una ambulància i un vehicle dels serveis de neteja.

Aquí és on acaba la meva experiència. És una llàstima que no em pogués quedar tota la manifestació, perquè lògicament m’hauria agradat ser-hi, i malauradament no puc explicar, des de la meva experiència i el meu punt de vista, com va acabar. Ens haurem de conformar amb el que diguin els mitjans de comunicació sobre la fi de la manifestació i els aldarulls posteriors. En tot cas, deixeu-me fer una petita reflexió: diuen que 400 violents van enfrontar-se a la policia davant d’UDC, i diuen els Mossos que la manifestació era de 4.500 persones. Perdoneu que us ho digui, senyors policies, però 400 “esvalotadors” de 4.500 persones, en són uns quants: ben bé el 10% dels manifestants són, diguem-ne, violents incontrolats. Es fa difícil de creure. Hi deu haver algun error en les seves xifres. Per altra banda, però, encara que el percentatge fos diferent, és notori que en termes absoluts 400 persones, i no en són poques, vulguin enfrontar-se a la policia, prenent com a vàlida la informació dels diaris. Això hauria de fer pensar…

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 2 Març 2013, in Educació, Informació and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: