Thatcher vs. Sampedro

Fa uns dies van morir dues personalitats ben interessants i que tenien unes idees polítiques i econòmiques ben diferents, oposades, directament: Margaret Thatcher, la, podríem dir-ne, impulsora de la revolució neoconservadora, i José Luis Sampedro, que penso que puc qualificar com un dels pares de l’economia crítica a Espanya.  Avui, després d’una setmana sense escriure, us presento un recull de frases d’aquestes dues persones referents a qüestions diferents de la societat, l’economia i la política. No conec la biografia completa de Thatcher ni sóc expert en l’obra de Sampedro, òbviament, però simplement he classificat algunes frases que no només he trobat en pàgines web d’aquelles que són reculls d’aforismes, sinó que també les he tretes d’alguns dels molts discursos i moltes entrevistes que he anat revisant a l’atzar d’aquesta base de dades, en el cas de Thatcher, i d’alguns articles i algunes entrevistes, en el cas de Sampedro.

La societat i la civilització:

Thatcher: No existeix la societat: hi ha homes i dones individuals, i hi ha famílies.

Thatcher: Només la civilització que posa la ciència, la tecnologia i la lliure empresa a treballar en benefici de la gent corrent […] ha creat creixement econòmic. I el creixement sostingut sol és el que ens permet esperar i confiar en un millor sistema de vida.

Thatcher: L’imperi de la llei, i les institucions de la democràcia representativa que el fan possible, és el que hi ha entre la civilització i la barbàrie.

Sampedro: Nuestro tiempo es para mí, esencialmente, un tiempo de barbarie. Y no me refiero solo a violencia, sino a una civilización que ha degradado los valores que integraban su naturaleza. Un valor era la justicia.

Sampedro: Doble estrategia [lluitar per la pluralitat dels estils de vida i contra la uniformitat planetària], en suma, para aprovechar la crisis como transición hacia el desarrollo integral del hombre, que no es sólo homo oeconomicus (mero productor y consumidor), sino también hombre estético, ético, religioso y, simplemente, vividor y gozador de sí mismo, en un empleo sensato de la vida.

La política:

Thatcher: La política només existeix en la mesura que es recolzi amb economia i amb lleis adequades.

Sampedro: Cuenta Salvador de Madariaga […] que un jornalero andaluz contestó así a quien le ofrecía dinero por su voto en unas elecciones: «En mi hambre mando yo.» En eso consiste para mí la dignidad verdadera y no en sentarme en una esquina de la mesa de los poderosos, que no me añaden libertad. pues empiezan por encadenarme. [Ho deia per reclamar que s’informés el poble espanyol dels avantatges, si és que n’hi havia, d’entrar a l’OTAN]

Sampedro: La política, tras montar la representación parlamentaria a raíz de la Revolución Francesa, está viciada. Mandan unas oligarquías que controlan la creación de opinión.

Sampedro: Mi interés por la política es en el sentido original del término, como ciudadano preocupado por los asuntos de la polis, pero no sirvo para la práctica de la política activa, para estar sujeto a una disciplina de partido, supeditar mis palabras en función de lo que da o resta votos. [parla de la seva biografia, de per què no acceptava càrrecs polítics]

La llibertat i la democràcia:

Thatcher: No hi ha llibertat sense llibertat econòmica.

Thatcher: El capitalisme de lliure empresa és democràcia econòmica. […] El capitalisme de lliure empresa és una condició necessària, però no suficient, per a la mateixa democràcia política.

Thatcher: El dret d’un home a treballar com vulgui, a gastar-se el que guanya en propietat privada, a tenir l’Estat com a servent i no com a amo […]. Aquesta és l’essència de l’economia lliure, i d’aquesta llibertat depenen totes les nostres altres llibertats.

Sampedro: La enseñanza religiosa crea un pensamiento dogmático, se establece un dogma y ya no se puede discutir, se acaba con el pensamiento libre. Sin él no hay ni ciudadanía, ni democracia.

Sampedro: Pero la libertad es como una cometa. Vuela porque está atada y la cuerda es la responsabilidad.

Sampedro: La democracia representativa creada en el XVII se ve desvirtuada por completo con las técnicas de poder que tienen los medios y que inculcan a la opinión pública, o la desfiguran, o la deforman, o la incumplen… […] Las democracias representativas ya no funcionan: es una oligarquía que dispone de unos medios de influencia que imponen su voluntad.

Sampedro: Nos educan para ser productores y consumidores, no para ser hombres libres

Individualisme:

Thatcher: L’individualisme ha estat objecte de gran quanitat de crítiques al llarg dels anys. Encara ho és. Està àmpliament assumit que és sinònim d’egoisme, però la raó principal per la qual tanta gent en el poder ha detestat sempre l’individualisme és perquè els individualistes són més proclius a prevenir l’abús de poder.

Sampedro: Estamos divididos deliberadamente para que seamos menos eficaces. La civilización moderna trata de individualizarnos y decirnos: usted es un individuo, usted es el rey de la creación, usted elija, usted tiene derecho, usted tiene libertad. Si aquí se reunieran todos los jóvenes, pero todos, podrían hacerse grandes cambios.

Economia:

Thatcher: L’economia és el mètode. La finalitat és canviar el cor i l’ànima.

Thatcher: Els problemes econòmics no comencen mai en l’economia. Tenen arrels més profundes, en la naturalesa humana i la política.

Sampedro: Abundancia de medios, gracias a los prodigios técnicos, pero pobreza de fines. ¿Acaso se ofrece de verdad otro que no sea la riqueza material? [criticava la crisi del model industrial, 1983]

Sampedro: Hay dos tipos de economistas: los que trabajan para hacer más ricos a los ricos y los que trabajamos para hacer menos pobres a los pobres

Riquesa:

Thatcher: L’acumulació de riquesa és en si mateixa un procés moralment neutre. Certament, com ensenya el cristianisme, la riquesa comporta temptacions. Però també la pobresa.

Thatcher: No tenir diners pot ser un avantatge, perquè llavors generalment has de lluitar per fer-te camí. [Ho deia respecte de la seva pròpia experiència vital]

Sampedro: Empieza a difundirse la idea de que más no es sinónimo de mejor, y de que ser es más importante que tener.

Sampedro: Somos naturaleza. Poner al dinero como bien supremo nos conduce a la catástrofe

Lliure mercat i empresa privada:

Thatcher: En un sistema de lliure comerç i lliure mercat, els països pobres -i la gent pobra- no són pobres perquè altres siguin rics. Si els altres fossin menys rics, els pobres serien, amb tota probabilitat, encara més pobres.

Thatcher: Llibertat, dignitat humana i estàndards de vida més elevats són coses fonamentals. I, cada cop més, crec, la gent s’està començant a adonar que no s’aconsegueixen aquestes coses si no hi ha un sector d’empresa privada prou ampli.

Thatcher: Una de les raons per les quals cal retallar la despesa pública és per recuperar els diners del sector públic i posar-los a l’industrial i al comercial, per tal que aquests, de fet, puguin invertir, millorar i expandir-se, perquè allà és on hi ha feina segura. És molt complicat.

Sampedro: El mercado está en manos de los poderosos. Dicen que el mercado es la libertad, pero a mí me gustaría saber qué libertad tiene en el mercado quien va sin un céntimo. Cuando se habla de la libertad hay que preguntarse inmediatamente: ¿la libertad de quién?

Sampedro: No estoy contra la economía de mercado, sino contra la sociedad de mercado, es decir, contra una sociedad en la que se pretende que las decisiones económicas determinen todo lo demás, que a lo que no cotiza en el mercado no le atribuye ningún valor.

Sampedro: Sólo los ingenuos y algún premio Nobel de economía llegan a creer que nuestro mercado encarna la libertad de elegir, olvidando algo tan obvio como que sin dinero no es posible elegir nada.

Govern i impostos:

Thatcher: Totes les famílies haurien de tenir el dret de gastar els seus diners, després dels impostos, com volguessin, i no com el govern dictés.

Thatcher: Així com els homes i les dones han de poder dedicar-se a les seves activitats lícites sense ser molestats pels grups de poder, també el govern ha de fer tot el possible perquè l’individu no temi constantment de perdre la vida, la integritat i la propietat.

Sampedro: Que la gente acepte los recortes y los vea casi necesarios se debe a una de las fuerzas más importantes que motivan al hombre: el miedo. Gobernar a base de miedo es eficacísimo.

Solidaritat:

Thatcher: Ningú es recordaria del bon samarità si només hagués tingut bones intencions. També tenia diners.

Thatcher: La caritat és una qualitat personal, la suprema qualitat moral, segons Sant Pau, i la compassió pública, la filantropia d’estat i la caritat institucionalitzada mai no poden ser suficients.

Sampedro: Es asombroso que la Humanidad todavía no sepa vivir en paz, que palabras como ‘competitividad’ sean las que mandan frente a palabras como ‘convivencia’

Guerra:

Thatcher: Les guerres no són causades perquè es fabriquin armes. Són causades quan un agressor creu que pot arribar als seus objectius a un preu acceptable.

Thatcher: El president [Ronald Reagan] creu sempre en la negociació des de la força, però no es pot negociar des de la força si els míssils, les armes, no estan totalment modernitzats.

Socialisme:

Thatcher: Són tàctiques seguides per gent que és la primera a insistir en els seus propis drets civils, mentre intenten negar-los a la resta de nosaltres. No ens hem de deixar intimidar ni hem de deixar que ens rentin el cervell per eliminar les nostres creences. [En referència a la política educativa dels laboristes, 1975]

Thatcher: Tots nosaltres som diferents [desiguals]. Ningú, gràcies a Déu, és com els altres, per més que els socialistes pretenguin el contrari. Nosaltres creiem que tota persona té dret a ser diferent [desigual], però per a nosaltres tot ésser humà és igualment important.

Thatcher: És una de les lleis més antigues en política: el govern tendeix a expandir-se i el govern socialista s’expandeix absolutament. [En referència a la política de descentralització laborista, 1990]

Thatcher: Crec que la perspectiva socialista està basada en una confusió moral que a la pràctica és profundament danyosa. La fal·làcia moral del socialisme és suposar que la consciència pot ser col·lectivitzada.

Thatcher: Arreu hi ha una crisi del socialisme. Arreu una confirmació que el capitalisme produeix llibertat i prosperitat. Arreu hi ha la demanda, ho notem, per un govern ferm i tradicional.

Sampedro: Si por socialismo se entiende la propiedad pública y la dirección pública, auténticamente pública, que es la verdadera democracia, entonces soy socialista. Claro que el socialismo de verdad, que yo sepa, no se ha aplicado nunca.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 14 Abril 2013, in Consideracions polítiques, Divulgació and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: