Crims econòmics contra la humanitat

He parlat molt en el blog amb molts articles sobre la crisi, l’economia, la corrupció política… sobretot en una línia de reflexió que pretén fer constar, criticant el poder establert i el dogma neoliberal, que la crisi es presenta com una entelèquia retòrica, com una situació indefinida externa a nosaltres, i que la crisi justifica tot el que passa. He parlat sobretot de CiU i el PP, que diuen que actuen com actuen a contracor, que els sap greu fer el que fan (bé, alguns més retrògrades no ho lamenten ni en el discurs), perquè afecta els més desfavorits; però, òbviament, no hi ha cap altre remei a la sortida de la crisi que ens ofereixen, diuen. Penso que l’abordament de la llibertat que fa el neoliberalisme, que ja vaig comentar en una ocasió, és molt clar en aquest sentit. Ens hem de preguntar: i, llavors, per què són polítics si se suposa que han d’actuar per convicció? I, llavors, com és que vivim en una societat en la qual el que passa (la crisi) és com si fos extrasocial? Si certament és així, aquest és un món irreal.

Òbviament, tots sabem que la crisi és només el nom que té un seguit de fenòmens i situacions derivades que tenen les seves arrels en les accions socials, l’organització social i, especialment, en les decisions i actuacions de les persones amb poder per decidir; així mateix, les seves conseqüències també es manifesten a la societat. Fins i tot hi ha persones que renuncien a defensar els principis i valors socials fonamentals de la democràcia, perquè, clar, la situació d’emergència econòmica s’imposa a la realitat. Jo els pregunto, a aquestes persones: què passa, creiem en la democràcia quan tenim diners, però no hi creiem quan no en tenim?

És a partir d’aquesta pregunta que vull introduir el tema d’avui, un nou element per mostrar que ja existeixen crítiques a la manera de desresponsabilitzar-se de les accions i decisions preses, també des de la institucionalització “oficial” de la regulació social, tot i que no des del discurs del poder, i ja existeixen mecanismes d’actuació i postulats polítics que defensen allò que la “crisi” ataca. En aquest sentit, podem parlar dels crims econòmics. Els crims econòmics no són sinó una modalitat de vulneració de drets humans, aquells referits al desenvolupament i benestar social, drets íntimament lligats als drets socials. Els ataquen en la mesura que n’impedeixen el màxim desenvolupament o el seu exercici òptim, el reconeixement del que l’home podria fer amb aquests drets i la possibilitat que l’home lliurement pogués gaudir-ne, pogués expressar-se en les condicions òptimes, com he dit, en una comunitat social, condicions que mai no s’han de restrènyer, perquè justament fer-ho seria limitar el gaudi d’aquest dret i, doncs, la condició que la persona tingués més possibilitat i llibertat de desenvolupar-se individualment en totes les seves facetes de la personalitat i, també, cohibir la millora social col·lectiva. Són els drets que recull el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovat als anys 60 per desenvolupar i detallar extensament aquest tipus de drets que ja quedaven esmentats a la Declaració de Drets Humans. D’aquests drets, a més, ja en vaig parlar sobretot pel cas de l’educació, quan deia que les retallades posen en perill el dret universal a l’educació. Recomano que rellegiu aquell article (o el llegiu per primer cop si no el coneixíeu) per veure un exemple d’aplicació i conceptualització dels drets socials.

Amb aquesta definició i aquesta contextualització, doncs, ja veieu que certament les políques seguides pel camí de la crisi ataquen els drets socials elementals de tot ciutadà, i de retruc els drets humans. La PAH ho té molt clar, per exemple. I, a més, i d’aquí vull treure el nucli de l’article d’avui, ho fa amb la constitució espanyola a la mà. Amb això vull dir que ja existeixen mecanismes actualment, ja està conceptualitzat també oficialment, per defensar aquests drets i legitimar-los: hi insisteixo, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals no és una idea vague. Els qui tenen el poder actuen en contra d’aquests principis, en contra de les reglamentacions que sovint ells mateixos diuen promoure, per tant són aquests persones les que ataquen l’ordre social tal i com l’havíem entès i violen la condició de bon ciutadà (en certa forma, són els poders imperants i el discurs neoliberal el que es pot entendre com a “antisistema”, i no els pobres ciutadans que legítimament fan un escrache). És molt important, doncs, adonar-nos que el dogma neoliberal actua en contra de l’ordre polític que diu defensar, ignora aquests drets econòmics amparats per l’ONU. Però també és important de saber -i aquí ve la notícia- que no fa ni un mes, el dia 5 de maig, és quan va entrar en vigor el Protocol Facultatiu dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovat el 2008 i ratificat per Espanya, que confereix mecanismes jurídics als organismes internacionals per defensar els ciutadans davant dels estats quan aquests vulnerin els seus drets. Hi podem recórrer, ja que s’han establert tribunals especialitzats, confiant en la justícia i la fortalesa dels valors democràtics. Us puc ben assegurar que trobareu multitud de situacions, llocs i casos concrets que siguin vulneració d’aquests drets: els desnonaments, la pujada del preu de matrícula universitària, els talls de llum…

És interessant de veure que, seguint aquesta línia, ja Lourdes Benería i Carmen Sarasúa havien constatat fa dos anys que les polítiques anticrisi són un crim econòmic, en un article publicat a El País, i van ser també entrevistades després a Singulars. Elles esmenten, doncs, aquesta mateixa idea que jo intento transmetre: les responsabilitats per accions contràries al benestar de les persones poden perfectament identificar-se i aquestes accions en concret ja estan tipificades com a delicte. Fins i tot si no ho fos, els drets humans tenen una autoritat moral innegable, i no podem sucumbir davant de les pressions polítiques i retòriques imperants.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 19 Mai 2013, in Consideracions polítiques, Informació and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: