Infoblog: dos anys ja

El 8 de juliol de 2011,  vaig començar a publicar al blog, vaig fer-lo públic, el vaig posar en marxa… Ahir va fer exactament dos anys que vaig començar aquesta aventura de reflexió, pensament i crítica a través d’internet!

A l’entrada d’avui, coincidint amb aquesta data tan assenyalada, com sempre primer us posaré algunes estadístiques del rendiment (si és que és adequat fer servir aquest terme tan economicista) del blog, i després veureu el llistat selecte. Per fer-ho més ràpid, no m’enrotllaré amb gaires explicacions:

Pel que fa a les visites, en les últimes setmanes han disminuït bastant, però algun dia, potser per casualitat, despuntava. Jo en els últims tres mesos he estat una mica desconnectat, no he publicat gaire cosa i, a més, no tots els articles eran gaire potents, penso. No obstant, en realitat mirant les gràfiques no sembla que hi hagi una devallada de les visites, en el sentit que en els darrers 6 mesos s’han mantingut més o menys estables, a nivell d’uns 140 visitants per mes, després de caure bastant passat el desembre i de reduir-se també la quantitat de pàgines visualitzades per persona. La cosa és que al maig semblava que anés a pujar la tendència (amb 200 visitants), però aquest juny ha caigut bastant. A partir d’aquí, suposo que seguirà la línia normal d’estiu: caiguda, molt poques visites, fins que al setembre es torni a recuperar. Ja ho veurem.
En tot cas, l’oscil·lació per setmanes és més irregular. Puc dir que en aquest juny, que ja he dit que ha estat un mes dèbil, el segon pitjor dels últims sis (amb 132 visitants i 191 visites), la millor setmana ha tingut 55 visitants, i la pitjor 19, també amb diferències pel que fa a la proporció de pàgines vistes per persona. Els dies també presenten irregulariats, però en els últims dos mesos m’havia semblat detectar un patró que aquest juliol ja no es compleix i que a finals de juny era difícil de veure: cada 15 dies, hi havia un dia quan tenia força visitants (uns 15) en comparació amb tota la resta, que estan molt per baix, i potser amb una mica de sort un parell de dies més propers a aquest dia de despuntament amb també xifres elevadetes. És curiós, certament, el fet que funcioni així, perquè, al cap i a la fi, se suposa que és l’atzar, però segueix un patró.

Pel que fa a popularitat dels articles, deixeu-me dir d’entrada que fa un temps vaig introduir al peu de la pàgina dos comptadors nous: un que mostra els articles més llegits dels últims dos dies, i l’altre que ensenya els que han estat més puntuats. Ho vaig fer amb una doble intenció: sobretot per intentar orientar gent que entri al blog pel motiu que sigui i pugui dirigir-se fàcilment a articles que ja tenen un cert reconeixement, i per altra banda, animar a puntuar els articles.
Bé, dit això, si voleu saber quins són els articles més vistos, no ho puc dir exactament per aquests últims sis mesos exactament, perquè no en tinc dades. Sí que us ho puc dir exactament per aquest últim mes:  els dos que semblen que atreuen més visites són el de la independència que vaig escriure ja fa temps i el de la segregació a les residències universitàries. Ambdós els teniu enllaçats a la llista inferior.

Referent als comentaris, això és una cosa que potser ha patit també un canvi de tendència: si ja n’hi havia pocs, diria que ara se’n fan menys. En general, a mi m’agrada més que la gent s’ho llegeixi, no espero especialment que ho comenteu (però, en canvi, em fa més il·lusió que ho puntueu que no que ho comenteu), però realment és més amè, dóna més vida i permet discutir una mica sobre les qüestions plantejades.
Per altra banda, en canvi, el que sí que ha augmentat és la quantitat de subscriptors, o sigui quans de vosaltres sou lectors assidus: n’hi ha 16. A l’últim cop que vaig fer el recompte vaig dir que hi havia 12 seguidors, i també vaig dir que em vaig equivocar quan faig calcular-ho la vegada anterior. Ara m’ho he tornat a mirar i diria que em vaig equivocar dient que em vaig equivocar: no n’eren 12, sinó 11, per tant aquest últim any he tingut 5 subscriptors més, tot i que penso que dos d’ells s’han subscrit per allò d’estratègia dels bloguers d’anar-se donant a conèixer. Si he de parlar de seguidors, els que van mirant el blog, no he notat cap canvi, suposo que són els mateixos, però com que les visites han disminuït, així vol dir que o bé vénen menys, o bé realment han abandonat.

Finalment, m’acomiado de vosaltres deixant-vos la llista d’alguns articles seleccionats que ja he publicat, per tal que la repasseu si sou nous, no us avorriu durant l’estiu o, potser, sou uns massoques i voleu llegir-vos repetidament els meus llargs i densos articles. Ja ho sabeu: són els que trobo interessants i en negreta els que encara poden ser més rellevants. Els darrers 11 són els nous respecte de l’última llista.

Responsabilitat democràtica: comentari de les declaracions del síndic i crítica a la gestió de Puig, a propòsit del desallotjament de Pl. Catalunya.
El tricolor: petita explicació i assaig històric sobre la simbologia liberal de les banderes tricolors.
-[El principi de]… la presumpció d’innocència: comentari i reflexió sobre aquest principi polític.
En pro de la igualtat sexual: comentari a favor dels drets dels homosexuals a partir de tres situacions d’actualitat.
Reflexions sobre els aldarulls del Regne Unit: comentari i reflexions sociològiques d’aquest fenomen.
El papa (el de Roma) i el laïcisme: comentari sobre la postura de l’Església i el laïcisme a Espanya.
Indignes, indignats i indignants: comentari del moviment dels indignats a partir d’una certa valoració simbòlica.
Ideologies i utopies: explicació pròpia sociològica detallada però no perfecta, clar està, d’aquests conceptes.
Ens ho diuen a la cara: la meva opinió i comentari d’aquella aparició d’un trader a la BBC que va dir que s’ho passava pipa fent diners a costa d’altres. Parteixo de la paraula anglesa trader.
El 15-O a Barcelona: crònica de la gran manifestació indignada.
Els Mossos “passegen” per la cafeteria de la Ciutat de la Justícia: crítica a l’actuació policial de principis d’octubre de 2011 quan els Mossos van irrompre a la Ciutat de la Justícia, i valoro com això perverteix la democràcia.
Prohibició de burques i nicabs: especialment interessants els dos primers articles del tema, on fonamento la noció de llibertat democràtica i comento les implicacions sociopolítiques d’una potencial prohibició. Van acompanyats per una entrevista a una musulmana.
Partits petits: per als interessats en política, vaig comentar i intentar explicar la ideologia de 4 partits polítics petits en quatre entregues: Escons en Blanc, UPyD, Partit Pirata i Partit Humanista.
Drets (per a homosexuals) universals: valoració de la consideració que han de tenir els drets per a homosexuals, de la igualtat i de l’homofòbia.
El dret universal a la salut en perill: exposició de com les polítiques neoliberals violen els drets humans, a partir del cas de la sanitat.
Retorn al masclisme?: comentari valoratiu d’alguns aspectes masclistes i del feminisme.
Descàrregues (i la seva prohibició) per internet: comentari sobre les implicacions de les lleis prohibitives de descàrregues.
El dret universal a l’educació en perill: exposició de com les polítiques neoliberals violen els drets humans, a partir del cas de l’educació.
Retorn al passat: el (neo)liberalisme a l’Espanya popular: comentari crític que fa un esbós del neoliberalisme i marca la tendenciositat de les polítiques dels governs espanyol i català.
Primavera Valenciana: relació de fets de les protestes estudiantils de València de febrer de 2012 i anàlisi de les implicacions polítiques, com a paradigma de comportaments autoritaris.
Se’n va la Quaresma i arriba la confessionalitat: opinió entorn de l’etern conflicte de la suposada aconfessionalitat d’Espanya, a propòsit de la prohibició d’una manifestació atea que s’havia de celebrar en Dijous Sant.
El 29-M i la policia: forta crítica a l’actuació policial durant la vaga. Enllaçat un vídeo d’un expolicia local que parlava molt clarament i es dirigia directament al conseller Puig.
4 models de dona. Qui és la més masclista?: vaig utilitzar els personatges de “Sexe a Nova York” per comentar i reflexionar sobre les actituds masclistes i intentar esbrinar quina d’elles era més masclista.
Més limitacions a les llibertats civils: anàlisi detallat de les implicacions efectives i ideològiques de les mesures polítiques i jurídiques per combatre, aparentment, la violència urbana.
Armes antidisturbis, repressió i brutalitat policial: sobre la base de l’exposició de dues noves armes antidisturbis, comento com la violència de l’Estat porta a la brutalitat policial com a mètode repressiu.
Educació, plusvàlua i alienació: breu anàlisi sobre la plusvàlua que s’aconsegueix del sistema universitari i de la situació d’alienació a la qual els estudiants es veuen abocats.
Partitocràcia, perversió democràtica i desgovern: parlo d’aquests termes, però no en faig una valoració pròpia, sinó que resumeixo la intervenció d’Alejandro Nieto al programa Singulars.
Treballar sense cobrar, última fase de l’explotació: crítica i breu anàlisi del que signifiquen unes paraules reals d’una empresa de recursos humans: recomanava als joves acceptar una feina sense cobrar.
Una cançó justificadora del masclisme: faig un comentari sobre el masclisme a partir de la lletra d’una cançó que transmet un clar missatge sexista.
Economia verda (si som daltònics): en la meva primera entrada que tracta directament d’ecologisme presento una crítica a la pretesa sostenibilitat i al creixement sostenible, coses tan pròpies del discurs oficial i que vam poder sentit, per exemple, a la Conferència Rio+20.
Regalar escons al parlament. D’on ve aquesta pràctica?: faig una breu exposició històrica d’una llei electoral majoritària que té 90 anys que sembla que encara condiciona alguns sistemes electorals contemporanis, com el grec, on el partit guanyador obté 50 escons extres al parlament.
Recensió: El fin de la expansión: primera recensió que faig d’un llibre (que tracta de sostenibilitat), però no originàriament per al blog, sinó que em va ser publicada a la revista Mientras Tanto.
El Bundestag aprova vendre dades personals: informo i reflexiono sobre una notícia sorprenent: el parlament alemany va aprovar vendre les dades personals dels ciutadans a empreses privades.
Militarització de Londres: dos articles sobre el gran desplegament militar a Londres durant els JJ.OO. Especialment interessant el segon article, un dels més llargs que he escrit, en què analitzo què podem extreure sociològicament de la militarització.
Zeitgeist (documental): us poso un documental de 3 pel·lícules molt interessant, crític i també original.
Atendre o no atendre irregulars, aquesta no és la qüestió: faig una crítica sobre aquesta decisió del govern i explico que es carrega el principi d’igualtat davant de la sanitat.
Deontologia política: a propòsit de la publicació acadèmica d’un codi ètic per a polítics, critico com de mal enfocada està l’ètica des d’aquest punt de vista: des de quan han de ser uns professors d’universitat els que diguin què és ètic?
Ressenya: Algo va mal: un nou tipus d’article en què presento una mena de fitxa breu sobre allò de què tracta un llibre, en aquest primer article sobre Algo va mal de T. Judt. No és el mateix que la recensió clàssica com la que vaig publicar temps enrera.
8 motius pels quals no em posiciono a favor de la independència: en aquest llarg article (dels més llargs) faig una reflexió crítica general sobre la independència i, sobretot, l’independentisme.
Legalitzar la repressió: una valoració no gaire detallada de com una proposta de CiU d’introduir canvis legals per endurir la repressió i donar cobertura legal a l’abús policial significa la directa introducció de l’autoritarisme en els mecanismes del dret.
Cop d’estat?: valoració i anàlisi de la repressió en la jornada de “Rodeja el Congrés”, en la línia d’altres articles que he fet sobre drets i llibertats democràtics i repressió.
Discurs alternatiu del president Mas (2012): reproducció irònica i crítica de les paraules del president durant l’11-S. Si ho poso aquí no és perquè sigui una meravella, sinó perquè la revista Mientras Tanto em va publicar aquest escrit.
Limitar el dret de reunió i manifestació: una altra anàlisi -de les que jo sempre faig i m’agraden molt- sobre com s’hauria d’entendre el dret de reunió i què significa limitar-lo, com demanen alguns.
L’odissea amb Renfe ahir a la nit: vivència en primera persona de la desorganització que vaig viure en tallar-se la línia de Rodalies pel temporal el 31 d’octubre de 2012.
Contra l’argument de la il·lusió: advertència sobre l’ús de llenguatge polític fal·laciós i referenciat en emocions, en al·lusió a la il·lusió de la independència, com si això hagués de ser un argument.
L’extremisme feixistoide: comentari sobre l’auge del feixisme a Europa i opinió sobre el que podem fer per frenar-ho.
El nen amb el trau al cap i en Puig amb serrill al cap: anàlisi particular del discurs polític del conseller respecte el fet “fortuït” que un agent obrís el cap a un jove durant la vaga general.
Ja he fet l’entrevista a Artur Mas: enllaço la plana del diari on surt el vídeo de l’entrevista que vaig fer conjuntament amb altres estudiants al president de la Generalitat. En aquest article també hi ha enllaçats altre articles que hi tenen a veure i expliquen l’experiència.
Anàlisi de les eleccions: el seu nom ja ho diu tot.
24 hores vs. 23 anys: un interval molt curiós: faig un comentari no detallat de caire sociològic sobre les diferències d’assassinats a Nova York i Dinamarca, un cop es va informar que NY va viure una jornada sencera sense crims i que a les Fèroe s’encausava un assassí per primer cop en 23 anys.
Funcionament i lleis de l’elit política: amb l’excusa d’una entrevista a “Singulars”, resumeixo molt breument diverses conclusions teòriques que s’han fet en la sociologia referents al funcionament de les eleits polítiques.
Diccionari rajoyà-castellà del ciutadà corrent: faig una repassada irònica al discurs que va fer Rajoy a propòsit de la corrupció del seu partit, presentant en format “diccionari” cites directes descodificades.
La política, una relació (corrompuda) d’alta confiança: explicació sociològica del caràcter de la relació política fiduciària i el dany que hi fa la corrupció.
Què diu la LOMCE?: anàlisi del fons ideològic d’aquesta llei i de la conceptualització que fa de l’educació.
Dia de la Dona: treballadora o sexy?: partint de polítiques sexistes del PP per commemorar el Dia de la Dona, faig una reflexió crítica general sobre com es construeix una visió aparentment feminista de la dona però que jo trobo en el fons igualment masclista.
Geopolítica i armes nuclears: comentari sobre la situació de les armes nuclears al món i l’estupidesa del joc de poder que deriva del fet de posseir-ne.
Thatcher vs. Sampedro: recull de frases pronunciades per la més gran exponent del neoliberalisme i per un promotor de l’economia marxista crítica a Espanya, per contraposar les seves ideologies.
Masses enfervorides i consumistes: comentari sociològic del caràcter alienant del consumisme i de l’individualisme que el motiva en la nostra societat.
Segregació sexual a les residències universitàries: exposo, a partir de la situació real a Catalunya, que no és lògic que en els temps contemporanis encara hi hagi residències estudiantils definides per sexe, i que les institucions públiques no hi han de donar cobertura.
La politització del premi Nobel de la Pau: un comentari sobre el sentit originari del premi i les crítiques que s’hi fan per la seva politització.
Un Orgull estereotipat (com tots): reflexió sobre la manera de conceptualitzar els homosexuals a partir de les celebracions de l’Orgull i crítica a la imatge estereotipada que la desfilada difon.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 9 Juliol 2013, in Bloc. Bookmark the permalink. 1 Comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: