Monthly Archives: Març 2015

Les parets parlen / 2

P1150197Interessant i divertida pintada que va aparèixer un dia en el vidre d’un banc i va desaparèixer l’endemà: la pintada indica que dipositis la brossa als peus de la sucursal bancària, en aquest cas de Catalunya Caixa. No tinc constància que a altres bancs també aparegués una pintada semblant ni que ningú fes cas a les indicacions i realment deixés allà la brossa…

Sembla clar, al meu parer, que la referència a la brossa serveix per assenyalar que el sistema financer està podrit, no és una qüestió d’aquella entitat particular. Però no pretén ser una mera observació descriptiva, sinó que, òbviament, fa la crítica social: des d’inicis de la crisi que s’assenyala les poques limitacions del sistema financer de ser-ne causant, així com les -justament- porqueries que els bancs tenen entre mans, és a dir, l’especulació. Amb aquesta pintada, hom recupera el discurs que els indignats feien servir, així com el seu estil contundent i subversiu, però potser còmic, irònic o amb un to graciós. D’aquí l’enunciat crític que un banc es mereix que li llencin les escombraries, en senyal de desdeny, perquè no aporten res a la ciutadania corrent; al contrari: és un viver d’avars i corruptes i enganya la ciutadania amb bons i ofertes fal·laces.

Catalunya Caixa, a més, és un dels bancs als quals l’agència Moody’s va rebaixar fa un temps (ara no sé com està) la qualitat del seu deute al nivell (com si fos una puntuació) de l’anomenat barroerament “bo escombraria”, que tècnicament s’entén dins de l’anomenat grau especulatiu.

ACTUALITZACIÓ: Em diuen que una sucursal d’un altre banc que estava situat més avall que aquest, on també va aparèixer la pintada, sí que tenia brossa acumulada al davant.

Sobre l’accident (i accidents) d’avió

1. Quedi clar d’entrada que un accident d’avió, com qualsevol altre accident en el qual hi hagi morts, és un fet trist i lamentable.

2. En el moment de l’accident, no sabíem res més enllà del fet que un avió s’havia estimbat. A partir d’aquí, els mitjans de comunicació necessiten aplicar un criteri informatiu objectiu per discernir entre allò que té valor informatiu i el que no.

3. Sempre és impactant un accident d’avió, però no se n’hauria de parlar de cap altra manera que no fos un mer enunciat informatiu fins que no es coneguessin més dades i informacions verídiques al respecte. D’altra forma, això és el que faria crear un estat d’opinió alterat, preocupat i captivat pel sensacionalisme; els mitjans de comunicació són els qui estimularien la por i obririen la porta a l'”opiniologia” diversa, hipòtesis i exigències de tota mena (revisar protocols ipso facto, fer proves mentals, aturar tots els vols de la companyia, etc.); i això, per altra banda, curiosament, no passa amb accidents de tren.

4. Per si mateix, un accident d’avió és quelcom que passa regularment i que no té res d’especial. El criteri informatiu aplicat és, a aquest respecte, poc útil. I no ens confonguem: el criteri no és l’accident en si, altrament també el tractament hauria de ser idèntic de quan s’estavella un avió a algun país tercermundista; ni és tampoc la quantitat de morts, perquè quan hi ha un accident d’avió generalment tots els viatgers acaben malparats, per les característiques pròpies dels accidents aeris.

5. Per això, no veig com un accident d’avió pot justificar un tractament tan extens i fins i tot excessiu, fins al punt de fer una programació informativa especial, no només pel ja comentat que potser s’ha triat aquesta “notícia” amb un criteri no adequat per valorar la rellevància informativa que pogués tenir, sinó també perquè el fet material de l’accident poca cosa pot aportar. O, què es dirà? Que un tros de l’avió ha caigut 15 quilòmetres més enllà que un altre…? Que el govern està molt preocupat…? Que encara no s’han trobat tots els cadàvers…? I, sobre això, poca informació de fons es pot dir, més enllà de les referències habituals a la seguretat aèria i a presentar estadístiques sobre accidents.

6. Pel mateix motiu, no veig com un accident d’avió pot justificar canvis en la planificació política, a banda, és clar, dels canvis d’agenda d’urgència per poder acudir al lloc dels fets. Però, més enllà d’això, per què el líder del PSOE va haver de suspendre la seva agenda en senyal de “respecte”? Per què Podemos va endarrerir un dia les primàries autonòmiques? En efecte, es fa difícil de trobar una relació causal que pogués explicar per què una cosa porta a l’altra. Potser, és cert, una de les raons la trobaríem en el fet que l’opinió pública no està per la labor, que els partits  perdrien audiència -diguem-ho així-, perquè la gent estaria pendent de la pantalla… precisament per l’alta expectació i l’esbalaïment que justament els mateixos mitjans de comunicació provoquen.

7. Pel que a mi respecte, l’important de la notícia és que el copilot -segons ens diuen a dia d’avui els mitjans de comunicació- estavellés expressament l’aparell. Això és el peculiar i això ha de ser el criteri informatiu; però això és quelcom que s’ha conegut en els dies posteriors a l’accident: no feia falta que els mitjans de comunicació donessin voltes i voltes i voltes entorn d’un fet per se molt simple com és un accident,  ni que fessin sensacionalisme, ni que donessin coses per descomptat.

8. No obstant això, hi ha un criteri valoratiu subjacent que explica el tractament que ha tingut: el fet que hi viatgessin espanyols. Aquest és el criteri informatiu real que s’ha aplicat, amagat darrera del vel de la informativitat de l’accident. I així és com s’ha anat transmetent un sentiment nacionalista que es fa passar per l’autèntica preocupació d’un accident: sembla que el criteri informatiu sigui l’accident i que la nostra preocupació sigui pels morts, però en realitat el criteri informatiu és la ciutadania espanyola i donem coherència a la informativitat de l’accident pel sentiment de comunitat. I encara que sigui cert i tots sabem que té la seva lògica parlar més de ciutadans espanyols que d’altres, això no treu l’exageració del tractament que ha tingut l’accident ni hauríem de bandejar la reflexió política que hem de fer vist aquest fet.

9. Amb tot, el missatge subjacent que transmetien els mitjans de comunicació i la lògica que ha mogut el tractament d’aquesta notícia, així com conseqüentment el canvi d’agenda dels partits polítics, és allò que sociològicament anomenem nacionalisme banal.

i 10. Una de les conseqüències, des del punt de vista de la significació social, que podem deduir d’aquest nacionalisme banal mitjançant aquest accident d’avió és que confereix un valor relatiu a les vides humanes. I, per això, hom no mostra respecte als morts en l’accident, sinó que mostra respecte a la pàtria espanyola honrant la memòria dels qui eren espanyols.