Les parets parlen / 3

Qui no canvia tot, no canvia res

“Qui no [ho] canvia tot, no canvia res”, una frase que pretén ser una ensenyança política (sobre com suposadament funciona el món) i alhora, i precisament per això, despertar la consciència per tal de moure a la participació o agitació política amb objecte, clar està, de canviar-ho tot. No cal dir que la frase està feta des d’una òptica, i dirigida també a un públic, comunista; a més, l’autor, aquest tal Bramul, té altres pintades explícitament comunistes, algunes de les quals també comentaré en aquesta col·lecció de “Les parets parlen”.

És aquesta base comunista, o, si volem, diguem-ne el substrat revolucionari, el que ens interessa més, és clar. Ara no em dedicaré a fer exactament dissertacions teòriques ni filosòfiques sobre tal corrent polític, però sí que convé veure ràpidament quin és el fons filosòfic que expressa la frase i que dóna sentit a un determinat enfocament comunista. Per la seva importància en la reflexió de la filosofia política, arxivaré l’entrada no pas a “Vaivé del món”, sinó a “Consideracions polítiques”.

D’entrada, l’afirmació política es caracteritza per una imprecisió i, a més, indeterminació a l’hora de poder identificar a la realitat el moviment de les coses, la seva interacció i la pràctica concreta, que l’únic que provoca és esperonar l’acció política incoherent de tipus maximalista (això en paral·lel a l’absolutisme de la frase) i promoure l’adhesió passional i acrítica d’aquells que no s’identifiquen -en principi- en absolut amb el tot existent en aquell moment i que, potser, ja tenien l’ànim polític alterat. És, doncs, la ràbia, l’odi o la simple emoció envers el tot que cal canviar el que mouria la gent.

Un segon element ben interessant i significatiu és, en referència a la seva connotació absolutista, el fet que la referència i l’objectiu de l’acció política sigui el tot. Si ho volem canviar tot, llavors això vol dir que el que sigui nou que volem introduir també ha de ser total; i per tal que el canvi pugui ser total, llavors s’ha d’efectuar de manera completa, de cop, en bloc, absoluta. És a dir, hom parla políticament en termes molt amplis, per això imprecisos, i grans i màxims; i, com que són la referència de l’acció política, llavors l’acció política només té sentit si està enfocada i guiada per aquests principis màxims. Només faríem política, per tant, si ho canviem tot.
No només això, sinó que la dimensió política és autoreferenciada: hom parla del tot per acabar parlant del tot. Dit d’una altra manera, té un component tautològic: si el revolucionari és capaç de canviar-ho tot, llavors és capaç de canviar-ho tot. La falta de crítica i anàlisi política, en efecte, és ben patent.

Aquesta frase ens pot fer recordar una frase parenta, sentenciada a la famosa obra El gatopardo: “Tot canvia perquè tot segueixi igual”, és a dir, hom ho canvia tot, perquè res no canviï. Si ens hi fixem bé, són dos judicis que comparteixen un mateix fons; és més, jo diria que aquest segon de tipus més pessimista ve a ser com el negatiu de la frase de la pintada, tot i que està afirmada des d’una altra perspectiva política.

A banda de la semblança en la referència al tot, ambdues frases tenen també un aire fatalista, potser més evident en la segona, però igualment present en la primera i, a més, en un doble sentit, diria jo. Per una banda, hi ha un fatalisme que traspua directament del sentit conscient donat a l’afirmació política, consistent en el fet que el nostre destí polític (i, si voleu, afegim “revolucionari”) està marcat per una lluita sens fi, perquè resulta que volem canviar-ho tot, és el nostre objectiu polític. Els partícips del canvi total, l’únic concebible, queden irremeiablement atrapats en una guerra de titans. Si el canvi total realment s’aconseguís, llavors la profecia fatalista s’acompleix, perquè, com hem dit, si som capaços de canviar-ho tot, llavors serem capaços efectivament de canviar-ho tot, de forma que el canvi (la “revolució”) efectivament vindrà quan dirigim les nostres forces.

Ara bé, hi ha una segona noció del fatalisme: sembla que no som capaços de canviar-ho tot. Això mateix és la que sembla ser la creença subjacent de l’autor del grafit, altrament no es dedicaria a fer pintades per convèncer que l’acció política ha de ser total per tal de ser útil. Però, a més a més, també és obvi que no es pot canviar tot de cop i esperant que el resultat sigui el desitjat, suposant que siguem capaços d’identificar en un sistema social què és aquest tot (que, d’altra banda, es pressuposa estàtic) i que tinguem la força social per canviar-ho a la primera i al complet (no a trossos, clar, perquè llavors no és canviar-ho tot, sinó que cada cop que agaféssim un tros, tindríem un nou tot… i això seria sospitós de ser gradualisme, quelcom que sens dubte està en el punt oposat de l’afirmació que ens ocupa). En aquest sentit, en definitiva, la concepció que demostra el grafit de la política és fatalista perquè defensaria que qui no canvia res (per tant, qui no ho ha canviat tot) està condemnat a viure sota el jou de les circumstàncies que se li imposen absolutament; i, o bé renuncia i es conforma i és passiu, o bé es dedica infructuosament a fer lluites “a trossos” i no totals, la qual cosa perpetuaria el sistema previ.

Finalment, fet aquest ràpid comentari, només em falta posar la contrapart. L’afirmació que he presentat avui manté, sense cap mena de dubte, una idea ben diferent que la que sentenciaria la teoria gramsciana de la construcció de l’hegemonia, que, entre altres coses, parteix de la part per tal d’universalitzar-se.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 29 Abril 2015, in Consideracions polítiques, Valoració and tagged , . Bookmark the permalink. 1 Comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: