Les ànimes dins de Podem

Juan Carlos Monedero va dimitir dels seus càrrecs dins del partit Podemos després de fer unes declaracions a la ràdio amb les quals afirmava, seguint la pregunta del periodista, que a Podem hi ha dues línies, dues ànimes: “El alma de done viene, que es ese origen en el 15-M […], y luego la propia conversión en partido político te sitúa en un ámbito institucional con una serie de reglas”. És aquesta, a més, una tensió que recorre tota l’organització, tots els cercles. I ell ho deia, i sobretot els mitjans de comunicació s’han encarregat de difondre-ho, perquè sembla que Podem s’ha inclinat, dins del joc electoral, per la moderació.

Es tracta d’una problemàtica que segur que altera molta gent, fa pensar i repensar l’estratègia i dóna una imatge determinada del partit. És, sens dubte, una qüestió interessant i ben prolífica sobre la qual cal discutir. No obstant això, que Podem s’hagi endinsat en el que sembla ser el món de la moderació no és, al meu parer, la problemàtica principal que travessa el partit, sinó l’existència de diferents “ànimes”. La moderació, en efecte, és un element substancial del discurs que, però, és secundari; el que dóna forma a l’organització són les seves ànimes, que poden efectivament alterar el discurs, però que, en tot cas, impliquen una conceptualització diferent de la política i porten, també, una forma organitzativa o altra. Cal, doncs, aclarir aquesta tensió que recorre el partit i veure en quina situació es troba, tal i com jo ho veig.

Monedero sembla posar el focus d’atenció sobre la problemàtica que afecta Podemos (tot i que, precisa ell, no és un problema inherent al partit, sinó al sistema) en la moderació, que, com jo ho entenc, la veu paral·lela a les dues ànimes. No obstant això, com he dit ja, el que marca la diferenciació dins del partit no és tant la moderació, com les ànimes que el recorren, ja que és això el que li ha de donar entitat funcional i cohesió orgànica; a més, no en són pas dues: hi ha, en realitat, tres ànimes dins de Podem.

La primera ànima segurament és la més òbvia i la més fàcil d’indicar, aquella que la direcció aplica i ha d’aplicar “a la força” pels requeriments del sistema de partits polítics. És el fet de centrar-se en les qüestions electorals. Però no s’ha de deduir d’aquí que, per no fer por als de dalt, s’opta per la moderació. Això és secundari perquè bé es podria argumentar, per exemple, que, precisament per qüestions electorals, convé radicalitzar el discurs per distingir-se del PSOE. Així, doncs, tot això són càlculs que, seguint les regles que té el sistema de partits, es faran en un o altre sentit igualment dins de la comprensió, podríem dir-ne, institucionalista.

La segona ànima és la de la gent compromesa, que treballa en el seu espai; és la gent que té idees, que vol aportar, que se sent dins del partit, però no hi té ni una fe cega, de fet acostuma a estar en constant escepticisme. És gent que veu en el partit l’instrument de canvi que ja esperava, gent que s’hi sent còmode amb el seu activisme… i que, per tant, quan percebi que la seva parcel·la d’activisme es tanca, marxarà. Així és com, també, el militant es disciplina: per l’adhesió conscient al partit perquè hi troba l’encarnació no només de les seves meres aspiracions, sinó de la seva consciència política, i hi veu l’instrument que vivifica col·lectivament la seva pràctica personal diària. Per això, aquest és el tipus de persona l’adhesió i el treball de la qual no s’ha de perdre.

Però hi ha encara una tercera ànima a Podemos. És la dels oportunistes i arribistes des que es va fundar el partit i s’hi han pogut fer un lloc. Ara bé, no té perquè ser gent deshonesta desproveïda de qualsevol ideal. Al contrari: aquestes són les persones que es veuen a si mateixes com el reflex del canvi, i, esdevingut un abstracte (un “fetitxe de l’intel·lecte”, en paraules de Gramsci), fantasiegen sobre la “conquesta” de la institucions, sobre ser els “portaveus” del poble, sobre com de formidable serà el canvi… El problema és que no saben enquadrar-se en la direcció unitària del partit, no saben apreciar aquest canvi en la realitat concreta ni, molt menys, desenvolupen una funció pedagògica que uneixi les aspiracions del poble i, alhora, doni al poble una cultura política rigorosa i realista basada en quelcom més que aquest fetitxe. De fet, la seva ànsia i la seva seguretat i fe en la simple idea del partit, que identifiquen directament amb el canvi, els porta a actuar “separadament” buscant l’adhesió dels simpatitzants que, justament, també veuen en el partit el reflex de les seves aspiracions. Tenen, per això, una consciència històrica massa simple que provoca una contradicció en la pràctica del partit (per la imprevisibilitat) i que, per tant, en provoquen una desviació de la seva funció històrica.

Podemos es troba en una cruïlla històrica; els seus dirigents així ho reconeixen i la situació del moment és certament ineludible. En efecte, quan el poble ha pres consciència de la seva posició real, quan el poble observa com els vents de la història bufen en contra seu, cal organitzar aquesta ànsia de canvi i de reformulació de les normes i pràctiques imperants, altrament la voluntat de canvi no podrà ser mai col·lectiva ni democràtica, es dissoldrà. I les voluntats particulars, per altra banda, basant-se en el seu sentit comú sense l’exercici crític de l’organització de la voluntat col·lectiva, poden fàcilment unir-se a nous projectes que no fan sinó una presentació estètica, una manipulació de les circumstàncies i un realineament de la pràctica política conforme al pensament hegemònic, amb la qual cosa, en vincular les demandes a una situació circumscrita i casual, es fa callar la consciència de canvi que havia distingit la societat civil. Així, aquí és on Podem té una gran responsabilitat.

En aquest punt, una observació atenta de l’organització ens farà adonar que la tercera ànima de Podem trenca l’homogeneïtat del grup social i polític. L’auge o, en tot cas, l’existència d’aquesta tercera ànima demostra la falta o el fracàs de la pedagogia en el si del partit, i la forma de fer política que la tercera ànima representa limita, al seu torn, la possibilitat pedagògica. De fet, sovint l’ànima oportunista es veu a si mateixa, en virtut de la seva indisciplina, com a separada de la resta del partit, per això especialment pren força en els nuclis petits que pot controlar. Això, acompanyat per l’ús exclusiu d’una retòrica conativa que busca l’adhesió acrítica dels simpatitzants, dificulta la construcció unitària del partit amb una jerarquia amb la seva corresponent graduació de nuclis intel·lectuals que organitzin i facin encaixar orgànicament les diferents peces: adherir les persones corrents al projecte comú, havent-los donat espais de participació i formació política.

Certament, l’home del poble té una fe “natural” en el grup social (no entenguem “classe social”) al qual pertany. Que sigui la tercera ànima de Podem qui galvanitzi aquest grup social pot ser fatal. Sense la direcció conscient i crítica, sense la construcció orgànica pas a pas a nivell molecular que doni forma i encamini unitàriament aquesta fe, els diversos nivells del partit no tindran pas una praxis coherent, serà contradictòria i, doncs, la voluntat col·lectiva no podrà tenir en la conjuntura sociohistòrica actual la força necessària per trencar les lligadures de l’antiga hegemonia.

Que no s’esquinci Podem és quelcom que només es pot aconseguir amb l’articulació del projecte polític de Podem des de la base, des del treball conscient, constant i obert, amb les seves projeccions capil·lars, de les unitats polítiques més petites del partit i de forma permeable amb el conjunt de la societat civil. La tensió entre les dues primeres ànimes ha de ser creativa, sens dubte, però la fonamentació, més que no construcció, de l’organització ha d’anar a càrrec, sobretot, de la segona ànima del partit. Ara bé, de nou, una observació atenta a l’organització ens farà adonar que la gent que representa aquesta ànima se’n va; i aquesta gent és precisament qui no hauria de marxar, però se sent desplaçada per la tercera ànima. I podran les masses votar i seguir la simpatia que tenen, però sense el treball molecular i l’emergència d’una hegemonia que esdevingui el nou sentit comú de les gents, el partit no pot desenvolupar la seva tasca integral i orgànica. El treball molecular confereix a tot el moviment la coherència que necessita per encarar el gran repte que se li presenta.

És només el militant, el disciplinat, el qui dóna valor a la democràcia, el qui la concreta en la seva pràctica quotidiana i la porta al seu lloc de treball i al seu lloc de discussió política. Són aquests, i només aquests, els qui asseguren la permanència de la democràcia i el triomf de qualsevol projecte de transformació social, en la mesura que concreten la voluntat col·lectiva i asseguren que el partit com a intel·lectual orgànic no esdevingui una mera ombra abstracta. Els qui no estan lligats harmònicament amb el projecte del partit o que no són militants de base, són les persones a les quals cal arribar honestament per mitjà d’aquesta àrdua tasca de construcció de l’hegemonia i de l’espai polític emancipador. Aquestes persones no poden ser pescades arbitràriament o conjunturalment, sinó que donen força al moviment (poden donar-hi força): estan lligades orgànicament al projecte per mitjà del militant de base i de la gradació jeràrquica del partit. Sense l’actuació d’aquests militants i del grup intel·lectual que poden constituir en els seus respectius nuclis, no hi ha ni punts unitaris en l’heterogeneïtat, pluralitat i diversitat, ni direcció envers el fi comú.

Seria, en efecte, un error parar atenció només als càlculs electoralistes per se.  Es pot tenir base electoral, però, si només es té això, el projecte de transformació social esdevé un ens inert. El partit com a intel·lectual orgànic esdevé disfuncional. De la mateixa, manera, també és un error entregar l’organització a la tercera ànima, que evita l’homogeneïtat a partir de la multiplicitat de valors, postures, aspiracions i experiències en la lluita política concreta. Així, si dins de l’organització del partit no és possible establir una jerarquia i una gradació de nuclis i funcions intel·lectuals (amb la funció pedagògica que això implica), si no és possible mantenir la vinculació real amb les diverses capes socials i moviments socials que autònomament fins a dia d’avui han estat encapçalant la lluita social, llavors perdrà les masses que l’acompanyen i sense les quals no és ni ha estat mai possible fer la revolució.  En canvi, la segona ànima i, de fet, la relació pedagògica establerta amb les bases i els simpatitzants asseguren que la maquinària electoral que és -i ha de ser- Podemos es mantingui ben engreixada.

Un salt gran i puixant, una incursió en el món de la política institucional sense que s’hagi format ni consolidat una suport social, una xarxa hegemònica, serà espuri, difícilment tindrà transcendència i més fàcilment podrà ràpidament rompre la fe d’aquells que hi creuen. Aquest argument, Monedero l’expressa així: “pan para hoy y hambre para mañana”.

El nucli dirigent del partit i el militant de base confiat i compromès amb el projecte i que n’entén les necessitats, han de ser conscients que fixar una falca ferma, no espúria, només serà possible quan la tercera ànima de tipus oportunista o, si més no, indisciplinat sigui decantada o, directament, suprimida. També llavors tindrà més sentit posar-se a parlar de la moderació o no del discurs partidista.

Les crisis comencen i tenen profunds moments en els quals es mostra la il·legitimitat del règim; però les crisis també s’acaben. Si no s’aprofita l’oportunitat, la revolució passiva acabarà per prendre les regnes i per apoderar-se de l’esperit de totes les persones.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 4 Mai 2015, in Dins les nostres fronteres, Opinió and tagged , , , . Bookmark the permalink. 4 comentaris.

  1. A podem Mataró esta guanyant la tercera ànima per golejada.

  1. Retroenllaç: La qüestió organitzativa a Podem | El principi de...

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: