Les parets parlen / 8

Cada día sabemos más y entendemos menos

Albert Einstein va oferir aquesta reflexió respecte de, dit així en termes amplis, el coneixement en la nostra societat. Escriu en plural col·lectiu: som nosaltres com a societat els qui en sabem més però hi entenem menys. Així d’entrada, per tant, sembla que es refereixi a les pautes que s’observen socialment, institucionalitzades, i les fites que caracteritzen la societat, aquells elements del coneixement que s’interpreten com una espècie de bé comú o que, en qualsevol cas, sorgeixen de la interrelació funcional dels elements societals i inunden el conjunt social. Per exemple, ens podem referir al coneixement de l’univers, òbviament inassolible si no fos pel conjunt de mitjans i mètodes associats. (És a dir, una cosa és indestriable de l’altra.) Però, per contra, aquest és un coneixement específic, pot ser poc útil i no està a l’abast de la majoria de la gent, que no entén com ha estat possible saber que l’univers es va crear fa 15 mil milions d’anys.

Una frase d’aquest magnitud, que inclou en un sol enunciat dos verbs fonamentals en teoria del coneixement, que són saber i entendre, i que, a més, els dos verbs estan complementats per adverbis oposats, de tal forma que es transmet un missatge d’aparent contradicció o paradoxa, porta inevitablement a filosofar sobre l’home, la societat i les seves pautes. I l’aparent contradicció, ens n’adonem, no és tal, ja que cada verb té unes implicacions diferents i els efectes del “més” i el “menys” es palesen simptomàticament visiblement en forma de característiques de la societat. I són característiques generals però que, tanmateix, malgrat ser punts principals d’una societat, marquen també a nivell individual. En qualsevol cas, no és quelcom inherent a la naturalesa humana ni és un enunciat absolut, ja que hom parla de “cada dia”, la qual cosa obliga a contemplar-ho històricament i a situar-nos en el present per intentar captar de quina forma sabem més però entenem menys.

Vegem això que dic a partir de l’enunciat “entenem menys”. Crec que es pot interpretar en un doble sentit. En primer lloc, d’allò que sabem en tant que invencions i desenvolupaments sorgits per l’evolució societal i el coneixement científic (que és històric), simplement ho sabem perquè és un resultat històric, però les persones no saben com funciona ni per què és com és, però es fa servir socialment i, de fet, estructura la societat. És a dir, com si es perdessin els fonaments i la construcció científica que hi ha al darrera de les coses que sabem, de forma que si deixessin de funcionar no entendríem què hauria passat ni tindríem els coneixements per posar-ho en marxa de nou, la qual cosa vol dir que sabem el que sabem de forma mecànica, però és com si no entenguéssim que cal saber (conèixer) com funciona allò que sabem per tal que pugui perviure i continuar desenvolupant-se. Això vol dir, per tant, que simplement obtenim un profit d’allò que sabem. En aquest sentit, llegint la sentència d’Einstein m’ha vingut al cap el que un dia vaig llegir de l’humorista Dave Barry: Creiem que l’electricitat existeix perquè la companyia elèctrica ens segueix enviant les factures, però no aconseguim imaginar com viatja a través dels cables.

El segon sentit en què es pot interpretar està evidentment íntimament lligat al primer, però jo el qualificaria de tipus més personal i, fins i tot, psicològic. Tot allò que sabem ho hem heretat de l’evolució històrica, però és com si actualment les persones, els individus concrets, visquessin en un món social dotat de tot allò que sabem, sense, en canvi, fer un bon ús d’allò de què elles mateixes estan dotades naturalment: la intel·ligència. “Comprenem menys”, per tant, es referiria a l’enteniment i a la lògica. Fer un ús mecànic i profitós de les invencions i del coneixement que hem adquirit com a societat, no porta en realitat a desenvolupar necessàriament a nivell personal més ànsia ni curiositat científica per aquelles coses, ni interès personal ni capacitat crítica. Les persones s’han socialitzat d’una forma que tenen tot un món al seu abast i no necessiten explicar-se’l ni és necessari que sàpiguen com va. I, paral·lelament, se socialitzen en la immediatesa i la satisfacció de desitjos. A partir d’aquí, els individus mostren indiferència per aquell coneixement de base que és, de fet, el que ha construït la societat avançada i que és el que suporta aquell saber de què aquests individus indiferents es doten.

És aquest un tema interessant i d’una àmplia reflexió filosòfica i sociològica. No cal que m’estengui més, però no puc acabar sense dir que la frase d’Einstein em porta a pensar inevitablement amb les reflexions d’Ortega y Gasset. Ell a La rebelión de las masas, precisament també partia d’aquesta mateixa lògica: que socialment se saben més coses i el coneixement derivat s’acumula i porta a crear pràcticament moltes coses i a donar forma a la civilització, però el coneixement pràctic inunda el món com si fos una cosa donada i ha fet oblidar perillosament allò que fonamenta aquest coneixement. Així, jo veig molt directe el lligam entre l’afirmació d’Einstein i la definició d’Ortega y Gasset de savi ignorant.

Desconec quina és la idea que tenia Einstein quan va afirmar el que va afirmar, però la seva reflexió, llegida tal qual, és el que m’ha fet pensar en Gasset. Permeteu-me que us posi un exemple provocatiu però il·lustratiu del que s’entén de la concepció que tenia Gasset i que, interpreto, també es pot deduir de forma extrema de la frase que avui ens ocupa. Fixeu-mos-hi: l’home corrent és indiferent, es tanca en si mateix i no mostra ni interès ni preocupació per les bases de la societat. Però més clar és encara en els joves, ja que són la forma més “avançada” de l’evolució de la societat i les coses “noves” que mostren els joves són fruit de la societat on es troben. Així, imagineu-vos el típic -permeteu-me que faci servir aquesta paraula- adolescent que trobem en tots els instituts caracteritzat per l’apatia i la indiferència, la falta de disciplina, la incapacitat real per saber pensar, la ganduleria, la predisposició violenta i que viu en el món de la seva subcultura i, per tant, no té ni idea de política, no sap què és un electró ni entén com s’ha estès la raça humana pel planeta; i, per altra banda, utilitza constantment i indiscriminadament tot allò que la societat ha donat de si: des dels dispositius tecnològics, fins a la sanitat pública. Doncs si només quedessin en el món persones d’aquesta mena, que viuen en un món de coses donades però no es preocupen per fer anar el món, llavors la civilització no podria persistir.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 31 Octubre 2015, in Sociologia, Valoració and tagged . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: