Programa polític de la confluència

Recentment he escrit sobre la importància cabdal de construir un bloc històric que aglutini totes les forces progressistes a la manera frontpopulista, que s’ha convingut a anomenar la confluència, certament ben necessària. La confluència no ha de basar la seva acció en tacticismes conjunturals, sinó en una estratègia de canvi concret a la qual la unitat de les lluites sectorials i la sintonia del treball de les associacions i organitzacions socials donin sentit; ha de tenir un programa de govern factible, estudiat, discutible i corregible amb el temps però que, en cap cas, no perdi el rumb de les línies d’intervenció principals que menin a l’objectiu final, per tant ha de ser un programa que plasmi la unitat d’acció en favor de la transformació social i que substitueixi, també, el personalisme.

Vet aquí com jo, atrevit com sóc, exposo amb aquest escrit una proposta de programa per a la confluència d’unitat popular que es presenti per governar al Regne d’Espanya, i prenc aquest marc de referència justament perquè és l’Estat i perquè cal abordar la qüestió territorial per si eventualment apareguessin més estats. Es tracta de les línies polítiques que hauria de seguir la confluència, amb l’esperança que els partits i les organitzacions cridades a conformar-la ho puguin valorar i comencin a plantejar-se seriosament això de la unitat de les forces progressistes, en lloc de perdre el temps amb tanta escenificació estètica i, pitjor encara, discussions per les cadires, així com puguin plantejar-se unes polítiques de reforma estructural real. Ara, amb això no vull dir que el que jo aquí proposo sigui un assumpte tancat o siguin les úniques propostes possibles, ja que evidentment jo no controlo tots els assumptes i algunes propostes poden ser errònies respecte de l’objectiu general plantejat, així com hi poden haver propostes alternatives per a una mateixa qüestió i que, doncs, són susceptibles de debat. Per això mateix insisteixo que es tracta de les línies generals d’actuació fonamentades en la radicalitat democràtica i la socialització i, doncs, no entro al detall de les mesures concretes.

Sigui com sigui, en primer lloc presento,socialista2 seguint l’estela de l’anterior article ja enllaçat, com hauria de ser l’organització de la confluència, i tot seguit les grans línies del programa ordenades en tres àmbits: reivindicacions polítiques de radicalitat democràtica,  reivindicacions econòmiques i procés constituent i reforma territorial.

ORGANITZACIÓ:

La unió de tipus federatiu dels partits polítics dins d’aquesta organització que anomenem “confluència”, es plasmarà en un comitè director, on cada partit tindrà sengles representants. Però no seran els únics membres d’aquest comitè: sindicats, associacions i moviments diversos del teixit social, si estan compromesos amb el bloc popular i el que representa, podran integrar-se igualment en aquesta organització federativa i seran membres de ple dret del comitè director de la confluència (bé, de ple dret però amb un àmbit important exclòs, com tot seguit diré). Per tant, participaran en l’organització, l’expansió del seu ideari per la societat civil i en la confecció del programa. Hi haurà, però, un sol àmbit, tot i que destacat, en el qual les associacions no participaran: en la gestió estrictament política, entès en un sentit restringit de l’àmbit electoral i institucional: és a dir, no participaran en la direcció de campanya, ni en la confecció de llistes ni en la cerca d’acords polítics amb altres forces.

Així doncs, el màxim òrgan de la confluència i qui la representarà serà el comitè directiu, on les decisions es prendran per majoria conforme el vot dels seus integrants com a representants de la seva organització, per tant no com a individus. Totes les organitzacions integrants de la confluència hauran d’articular i orientar la seva acció conforme la direcció unitària i estaran obligades a acceptar aquestes decisions.

De cara als ciutadans i militants, no hi haurà possibilitat d’inscripció directa a la confluència, ja que no existeix com a entitat “única” i autònoma, sinó com a unió de diversos partits i organitzacions. Per tant, per formar part de al confluència caldrà afiliar-se o inscriure’s a qualsevol de les forces integrants. Qualsevol persona membre de qualsevol de les organitzacions integrants és alhora membre de ple dret de la confluència, la qual cosa és important si s’haguessin de fer votar algunes decisions a la militància. És a dir, així com una organització civil, per exemple l’Institut de Drets Humans de Catalunya -per dir-ne un qualsevol-, no podria decidir sobre un acord electoral amb el PSOE, posem per cas, en el si del comitè director, no obstant això els inscrits a l’IDHC tindrien la possibilitat de votar aquest acord igual com els militants de qualsevol partit.

GRANS LÍNIES D’ACCIÓ:

Reivindicacions polítiques:

1) Enfortiment de les llibertats civils.
-Reforma democràtica de la policia.
-Supressió de tota llei que vulnera o restringeix el dret fonamental a la lliure expressió i associació.

2) Reforma educativa.
-Escolarització obligatòria fins als 18 anys.
-Estudi a consciència i detallat de les tendències pedagògiques per veure què és el que realment funciona.

3) Reforma institucional i regeneració democràtica: endegar el sistema política vers la democràcia participativa.
-Revocació directa de mandataris.
-Introducció de propostes legislatives i rebuig de lleis directament pel poble.
-Lluita decidida contra la corrupció i expulsió de la funció pública i de càrrecs de responsabilitat pública de qualsevol corrupte jutjat.
-Limitació de mandats i sous.
-Altres formes de participació ciutadana i de tinguda en compte d’associacions especialitzades en determinats temes en la presa de decisions. Per exemple, pel que fa a una eventual reforma penal i penitenciària, Amnistia Internacional podria prendre part de la comissió legislativa pertinent.
-Reforma electoral.

4) Democràcia industrial:
-Participació sindical en l’administració d’ajudes i prestacions laborals, com per exemple i sobretot l’atur.
-Supervisió i control dels llocs de treball i els drets laborals per l’oficina pública pertinent amb participació dels sindicats.
-Creació d’un comitè de treballadors a cada empresa privada, directament escollit pels treballadors, que participarà de la gestió i administració empresarial, conjuntament amb l’òrgan del propietari que ell decideixi, però institucionalitzat i regulat. Els directius no podran ser “amos i senyors” de les empreses. Aquesta reforma no és tancada ni igual per totes les empreses, ja que hi haurà possibilitat de màxima democratització: tots els òrgans i directius seran escollits, així com possibilitat de nacionalització.
-Els beneficis empresarials no aniran directament i automàticament en mans dels directius i inversors, sinó que es repartiran també entre els treballadors (a més del salari natural) i, si és creu necessari, aquest benefici serà nacionalitzat.

5) Laïcitat i laïcisme: separació entre Estat i Església i introducció del laïcisme a l’esfera pública, seguint el model francès.

6) Cerca de la consecució efectiva dels drets fonamentals de l’estat democràtic i social, sota gestió i administració pública: educació, sanitat, habitatge, pensions i ajudes i prestacions de dependència i de tipus laboral. Per exemple, expropiació d’habitatges en mans dels bancs i donar-los com a habitatge social.

7) Reforma dels mitjans de comunicació:
-Comitè independent de supervisió audiovisual, format per membres escollits pel Parlament i per ciutadans.
-Entre altres coses, aquest comitè “controlarà” els continguts dels mitjans de comunicació perquè s’adeqüin a la promoció dels valors cívics democràtics i la virtut, la qual cosa implica vigilar la teleescombraria.

8) Compromís amb el canvi de rumb polític a la Unió Europea, més social, democràtica i tendent a formes federatives d’associació estatal.

9) Compromís amb la pau i l’expansió de la democràcia a nivell mundial.
-Col·laboració i participació màxima amb l’ONU i els seus organismes, seguint les seves recomanacions i directrius. Alhora, cerca d’un nou model organitzatiu en el si de l’ONU.
-Supressió del comerç d’armament.
-No col·laboració amb règims polítics autoritaris.

10) Impuls de la sostenibilitat i adopció de la resiliència mediambiental:
-Impuls i compromís de polítiques ecològiques integrals i transversals.
-Cerca de mecanismes i formes organitzatives i tècniques que facin front o permetin adaptar-se al canvi climàtic.
-Compromís amb la investigació i innovació en aquest sentit.

2. Reivindicacions econòmiques:

1) Nacionalització de les empreses i activitats econòmiques bàsiques, en tant que directament vinculades amb els drets socials i de subsistència fonamentals i de sectors estratègics, com l’aigua o l’energia o la indústria bèl·lica.

2) Democràcia industrial. (Explicat més amunt)

3) Enfortiment de les condicions laborals i canvi d’algunes condicions en benefici dels treballadors.
-Reducció de la jornada laboral.
-Salari mínim general de 8,5€ l’hora.

4) Foment de formes productives i de gestió cooperatives, autogestionàries i col·lectivistes, en base a la propietat social, sota supervisió estatal.

5) Reforma fiscal:
-Introducció i ampliació d’impostos directes segons renda.
-Disminució progressiva d’impostos indirectes.

6) Reconversió industrial.
-Canvi de les indústries que es considerin no útils o altament contaminants vers altres indústries, sempre assegurant els drets dels treballadors.
-Garantia de cursos i formació per als treballadors de cara a la reconversió.
-Viratge cap a indústries energètiques verdes.
-Impuls del sector serveis i de les noves tecnologies.
-Participació sindical en el procés de reconversió.

7) Gran pla de treballs públics, amb l’objectiu de màxima ocupació i de garantir tota activitat econòmica que confereixi benestar social i s’adeqüi a altres plans públics, així com asseguri la integració social. Per exemple, ocupació en l’àmbit de parcs i jardins, de tal forma que s’asseguri, posem per cas (i no és una ximpleria), que en el moment que un vendaval arrenca un arbre, de seguida es replanti.

8) Reforma del sistema financer i bancari.
-Creació de banca pública. Per mitjà del banc públic es cobraran tots els sous, ajuts i prestacions públics, sigui amb xec o ingrés.
-Reducció del gran ventall d’activitats bancàries: per exemple, un banc, com que no és una empresa com altres, no podrà comprar altres negocis.
-Supressió de la borsa.

9) Auditoria del deute i no pagament de deutes il·legítims.

10) Renda bàsica universal.

3. Procés constituent i reforma territorial.

El govern de confluència popular estarà compromès amb la instauració d’una república federal. Però no és quelcom que s’hagi de promoure únicament des del govern central espanyol i esperant la seva consecució com a forma d’atendre les diferències territorials; en canvi, caldrà obrir un procés constituent a nivell general on caldrà discutir sobre el disseny territorial. I és en aquest procés on la confluència apostarà per la república federal, ja que no pot donar per tancat el resultat abans d’iniciar-se el procés, entre altres coses perquè que s’assoleixi o no és quelcom que, evidentment, depèn del debat en el procés i de la predisposició de les nacions actualment integrades al Regne d’Espanya, ja que només es pot parlar de república federal si es reconeix la sobirania particular de cada comunitat política. En aquest sentit, al meu entendre el procés constituent ha de seguir els passos següents:

1r) El govern presentarà un pla de reforma constitucional (i territorial) encaminat a la república federal (aquesta és la intenció de la confluència), però que ha de ser debatut per totes les forces polítiques i en totes les comunitats, que serà sotmès a referèndum, però especialment el govern es comprometrà a la celebració de referèndum en les comunitats polítiques que han mostrat voluntat de canvi en la relació jurídicoterritorial. Aquest pla serà executat per una comissió plural.

2n) Creació d’una Comissió de Procés Constituent, conformada per parlamentaris de cada una de les comunitats autònomes i del Congrés.

3r) La Comissió elaborarà un marc constitucional, que representa el resultat inicial amb el qual caldrà interpel·lar la població i les comunitats polítiques sobiranes.
-Aquest pla pretén encaminar vers la república federal i, per tant, dóna per descomptat que la monarquia no cal tenir-la en compte per separat, ja que aquesta institució està reconeguda a la constitució actual. Si es canvia la constitució actual per una de republicana, automàticament la monarquia deixaria de ser una institució vàlida i legítima: no és necessari celebrar un referèndum sobre l’existència o no de monarquia. El referèndum d’aprovació constitucional ja fa l’efecte.
-Aquest marc de canvi constitucional i territorial representa una mena d’esborrany de constitució que accepta diverses possibilitats d’ordenació territorial, que hauran de ser sotmeses a referèndum.
-Així, en aquest punt es veu el lligam de processos constituents: el general de tot l’estat que possibilita els particulars de les comunitats polítiques que mostren voluntat política de canvi, i la necessitat de saber si aquestes comunitats polítiques, com la nació catalana, pretenen o no integrar-se al futur nou estat espanyol, a fi de poder tirar endavant el procés constituent espanyol.

4t) Convocatòria de referèndums en les nacions sobiranes respecte de la incorporació o no a l’Estat espanyol. La votació no serà, per tant, dicotòmica ni versarà estrictament sobre la independència, sinó que haurà d’incloure les diverses opcions conforme el marc de reforma constitucional. Així, serà una doble pregunta: primer les comunitats polítiques hauran de votar si es volen conformar com a estats propis, i després quina és la relació d’aquest estat independent amb la resta d’Espanya. Això permetrà encaminar el procés constituent espanyol i el propi.

5è) Celebració d’eleccions constituents. Personalment tinc el dubte de si no s’haurien de celebrar noves eleccions (no constituents) després de la redacció de la constitució, que hauria corregut a compte de la Comissió, amb els canvis pertinents després de la celebració del referèndum. Ara bé, el problema de celebrar en aquest moment les eleccions és que fóra lògic també celebrar-ne unes altres després de l’aprovació de la constitució: en total serien 3 eleccions en un temps que podria no ser superior a dos anys. Però entenc que aquest és finalment el moment de convocar les eleccions constituents per:
-El marc territorial ja estaria canviat i, doncs, cal tenir un Parlament conforme als nous territoris.
-La direcció del procés constituent ja hauria suposat grans canvis de percepció política i la ciutadania hauria pogut veure i comprovar les posicions de les forces polítiques, per la qual cosa seria necessari un nou Parlament on es recollís representativament les tendències i voluntats polítiques a incloure a la constitució.

6è) Redacció i aprovació de la Constitució:
-Una Comissió Constituent s’encarregarà de redactar la constitució, tenint en compte la voluntat de les comunitats polítiques que han celebrat el referèndum.
-Les comunitats polítiques que han votat ser adherits a la federació o confederació espanyola, redactaran també la seva constitució. Per la seva banda, aquelles que realment han decidit ser estats independents i sobirans, òbviament seguiran el seu propi camí constitucional, que no impedeix que en un futur poguessin adherir-s’hi.
-Un cop redactada, serà sotmesa a referèndum de tota la població. Els estats federats sotmetran alhora les seves respectives constitucions a referèndum. En cas de diferències en el vot, o sigui, que la federal no sigui aprovada però sí la de l’estat federat, llavors està clar que caldrà canviar la relació territorial entre aquell estat i la federació: en aquest cas, l’estat propi decidirà en el marc del seu procés constituent.

opprorernes-folkebevegelsens-oslo

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 1 Octubre 2016, in Dins les nostres fronteres, Valoració and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: