12-O, maquillatge sobre la festa laboral

[Article inicialment publicat a la revista local Capgròs]

Recentment hem viscut un altre episodi d’escenificació estètica, banyat per un discurs nacionalista, protagonitzat per partits d’esquerra: en ocasió de la festivitat del 12 d’Octubre, 40 ajuntaments de Catalunya, principalment governants per ERC i CUP, van decidir no fer festa, però és conegut sobretot el cas, que va saltar a les portades, de l’Ajuntament de Badalona.

Hom deia que, com que “no tenim res a celebrar”, llavors la festa no s’ha de fer. Però fixem-nos què implica això: fer servir la identitat nacional com a argument exacerba sentiments que no s’han d’implicar ni en el deure de treballar ni en el dret de no fer-ho quan així està reconegut. Vet aquí com una mesura així és profundament reaccionària i, en apel·lar justament a l’excusa nacional, no fa sinó trencar la neutralitat de les institucions democràtiques i portar a una certa arbitrarietat. En efecte, si un govern municipal independentista decideix no fer festa el 12-O, llavors, per la mateixa regla de tres, un altre ajuntament podria decidir no fer festa l’11-S.

Ara bé, en el fons hi ha un altre element que palesa més clarament l’aspecte reaccionari. El quid de la qüestió és que les festes laborals, sigui quina sigui la forma com es presenten, són un dret. La lluita obrera de segles per aconseguir festes i vacances no es va fer pas perquè ara un ajuntament utilitzi aquestes festes com una arma al seu favor. Així, reduïm-ho a les seves proposicions essencials: l’Ajuntament, abusant de la seva competència, diu als treballadors que, com que no és espanyol, sí que vagin a treballar i no gaudeixin del dia de festa laboral. Us adoneu del caràcter pervers d’aquesta postura, encara que l’Ajuntament oferís en compensació un altre dia? Us imagineu que una empresa volgués canviar les festes laborals al seu criteri?

Aquest és el problema real, això és el que aquells ajuntaments oblidaven, i això és el que l’opinió pública no ha vist, sota el vel del conflicte nacional, que s’ha sobreposat. A més, les institucions no són dels representants, i per tant aquests no poden traspassar la seva ideologia a l’activitat pública i condicionar els funcionaris. Hi ha qui es queixa de la instrumentalització política de la justícia; doncs ben bé sembla que ens trobem davant d’una instrumentalització política de l’administració pública. Que el primer en fer el gest fos un govern suposadament alternatiu com és el de Badalona, que sigui l’esquerra qui substitueix les festes quan li ve de gust, és molt preocupant, i a més tensar la corda del conflicte territorial actual és perillós.

About Ectòrix

Llicenciat en Història i graduat en Sociologia. Sóc professor interí i em dedico, tant intensament com puc, a la política.

Posted on 25 Octubre 2016, in Dins les nostres fronteres, Opinió and tagged , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Comentaris

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: